Adolfo Martín-Gamero y González-Posada

Infotaula de personaAdolfo Martín-Gamero y González-Posada
Biografia
Naixement13 febrer 1917 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort1r setembre 1987 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Santander (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador d'Espanya a Suïssa
1979 – 1985
Procurador a Corts
23 desembre 1975 – 12 juliol 1976
← León Herrera Esteban – Andrés Reguera Guajardo →
Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Ministeri d'Informació i Turisme
12 desembre 1975 – 5 juliol 1976
← León Herrera Esteban – Andrés Reguera Guajardo →
Ministre d'Informació i Turisme
11 desembre 1975 – 7 juliol 1976
← León Herrera Esteban – Andrés Reguera Guajardo →
Procurador a Corts
1975 – 1976
Ambaixador d'Espanya al Marroc
1972 – 1975 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióDiplomàtic
Premis
  • (1976)  Gran Creu de l'Orde de Carles III
  • (1961)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil Modifica el valor a Wikidata

Adolfo Martín-Gamero y González-Posada (Madrid, 13 de febrer de 1917 –Santander, 3 de setembre de 1987) va ser un diplomàtic i polític espanyol.

Biografia

Era net del Adolfo González Posada i besnet de l'historiador Antonio Martín Gamero, va fer els estudis primària a la Institución Libre de Enseñanza i els va continuar a l'Institut-Escola. Es llicencià en Dret a la Universitat Central de Madrid i va ampliar estudis a França, Gran Bretanya i República Federal Alemanya.

Va ingressar en la carrera diplomàtica en 1946 i fou enviat com a secretari d'ambaixada a Dublín (1947-1951), Berna (1951-1955) i Pau (Occitània) (1955). El 1955 Fernando María Castiella el nomenà cap de l'Oficina d'Informació Diplomàtica del Ministeri d'Afers exteriors, i posteriorment, en 1968 va ser nomenat Cònsol general a Nova York, i entre 1962 i 1975 fou ambaixador d'Espanya al Marroc, on es va veure enmig del contenciós pel Sàhara Occidental la Marxa Verda. Va deixar el càrrec en 1975 per ser designat ministre d'Informació i Turisme i ocupar l'escó de procurador en Corts corresponent.[1] Durant el seu mandat foren legalitzats diaris com El País i l'Avui.[2]

El 1976 fou nomenat president del Consell Superior d'Afers exteriors. El 1979 fou nomenat novament ambaixador a Berna fins que es va jubilar el 1983. El 1985 es va veure implicat en un suposat delicte d'evasió de capitals amb el matrimoni García de Enterría i Santiago Muguiro Gil de Biedma, però després de declarar davant el jutge de delictes monetaris Luis Lerga González fou deixat en llibertat sense càrrecs.[3]

Referències

  1. ↑ Fitxa al Congrés dels Diputats
  2. ↑ «La Real Academia de la Historia recibe el legado documental de Adolfo Martín Gamero». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 23 gener 2015].
  3. ↑ El juez Lerga deja en libertad sin cargos a Martín Gamero a El País, 17 de febrer de 1985


Càrrecs públics
Precedit per:
León Herrera Esteban 		Ministeri d'Informació i Turisme
Escut de l'estat espanyol
1975- 1976 		Succeït per:
Andrés Reguera Guajardo
  • Vegeu aquesta plantilla
Govern preconstitucional de Carlos Arias Navarro (15 de desembre de 1975 – 5 de juliol de 1976)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Ministres
Alfonso Osorio (Presidència) • José María de Areilza (Afers Exteriors) • Antonio Garrigues y Díaz-Cañabate (Justícia) • Félix Álvarez-Arenas y Pacheco (Exèrcit) • Carlos Franco Iribarnegaray (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Carlos Pérez de Bricio Olariaga (Indústria) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Virgilio Oñate Gil (Agricultura) • Francisco Lozano Vicente (Habitatge) • Carlos Robles Piquer (Educació) • Adolfo Martín Gamero (Informació i Turisme) • Adolfo Suárez González (Secr. Gral. del Movimiento) • José Solís Ruiz (Treball) • Rodolfo Martín Villa (Relacions Sindicals)
(← XV FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← II PRECONSTITUCIONAL)