Clarence House
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (en) Clarence House  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau reial i mansió | |||
| Arquitecte | John Nash | |||
| Construcció | 1827 | |||
| Ús | residència oficial | |||
| Característiques | ||||
| Pisos per sobre el terra | 4 | |||
| Nombre d'ascensors | 1 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Ciutat de Westminster (Anglaterra) | |||
| Localització | Westminster, Londres, Anglaterra | |||
| ||||
| Monument classificat com a grau I | ||||
| Data | 5 febrer 1970 | |||
| Identificador | 1236580 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Guillem IV del Regne Unit | |||
| Ocupant | Carles III del Regne Unit | |||
| Lloc web | royal.gov.uk… | |||
Clarence House és una residència de la família reial britànica, concretament al carrer The Mall a Londres. Actualment és la residència oficial de la parella reial Carles III i Camil·la. És llistat com a monument històric de primera categoria (grade i).[1]
Construït entre l'any 1825 i 1827 sota la direcció de l'arquitecte John Nash i per ordre del futur rei Guillem IV del Regne Unit quan era duc de Clarence.[2] Volia construir-se una nova residència en lloc d'anar a viure al Palau de Saint James, edifici que trobava inadequada per la vida moderna.[3]
A la mort del rei Guillem IV del Regne Unit, Clarence House passà a la princesa Augusta que hi visqué fins a la seva mort l'any 1840. A la mort d'Augusta, la residència fou ocupada per la princesa Victòria de Saxònia-Coburg Saafeld, duquessa de Kent i mare de la reina Victòria I.[3]
A la mort de la duquessa de Kent, la residència passà al segon fill de la reina Victòria, el Duc d'Edimburg, que l'emprà fins a la seva mort l'any 1900. a la mort del duc d'Edimburg, el Duc de Connaught hi va viure fins a l'any 1942. Des d'aleshores Segona Guerra Mundial, va servir com centre de la Creu Roja Britànica i l'Orde de Sant Joan. Uns dos-cents persones hi treballaven per recolzar els presoners de guerra britànics.[3]
Acabada la Segona Guerra Mundial, la residència fou restaurada i entregada a la princesa Elisabet del Regne Unit com a residència oficial arran del seu matrimoni amb el Duc d'Edimburg. Des de 1947 i fins a 1953 fou utilitzada pels ducs d'Edimburg i allà hi van néixer els seus fills Carles i Anna.
L'any 1953, Elisabet Bowes-Lyon (1900-2002), la reina mare, hi va residir fins a la seva mort l'any 2002. Els primers anys també fou la residència oficial de Margarida, la Comtessa de Snowdon.[3] Després de la mort de la seva àvia, Carles va encetar una intensa restauració per fer del palau la seva residència en substitució del Palau de Saint James. Des del 2003 és, per tant, la residència del Carles i Camil·la i de llurs fills, fins que aquests es van emancipar.
Quan va morir la reina Elisabet el 2022, Carles va decidir continuar a viure a Clarence House, almenys fins que la restauració del Palau de Buckingham sera acabada, el que no serà abans 2027. Buckingham només serà la seu operativa per els afers d'estat.[4] Durant la cerimònia de comiat d'Elisabet a Edimburgh, desenes d'empleats de Clarence House van rebre una lletra d'acomiadament. Malgrat que es va comprometre a ajudar-les i augmentar la indemnització enllà de les obligacions legals, aquesta acció, considerada com a poc delicada, va crear molt d'enrenou.[5]
Referències
- ↑ «Clarence House» (en anglès). Historic England. [Consulta: 12 juny 2023].
- ↑ «Who built Clarence House? [Qui va construir el palau de Clarence]» (en anglès). Royal Collection Trust. [Consulta: 12 juny 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Who lived in Clarence House? [Qui va viure al palau de Clarence]» (en anglès). Royal Collection Trust. [Consulta: 12 juny 2023].
- ↑ Benitz, Samantha. «'Not Fit' For His Reign: King Charles III Refuses To Relocate To Buckingham Palace With Queen Camilla» (en anglès). Radar Online, 17-10-2022. [Consulta: 12 juny 2023].
- ↑ EFE «Carles III acomiada desenes d’empleats després de convertir-se en rei». El Punt Avui, 13-09-2022.
