Kladno

Plantilla:Infotaula geografia políticaKladno
Imatge

Localització
Map
 50° 08′ 35″ N, 14° 06′ 19″ E / 50.1431°N,14.1053°E / 50.1431; 14.1053
PaísTxèquia
RegióBohèmia Central
Districtesdistricte de Kladno Modifica el valor a Wikidata
Capital de
districte de Kladno Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Hnidousy (en) Tradueix
Motyčín (en) Tradueix
Ostrovec (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població68.436 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1.851,33 hab./km²)
Geografia
Superfície36,965946 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud384 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Vinařice
Cvrčovice
Buštěhrad
Brandýsek
Pletený Újezd
Pchery
Tuchlovice
Velké Přítočno
Kamenné Žehrovice
Stehelčeves
Hřebeč
Velká Dobrá
Libušín Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governMilan Volf (en) Tradueix (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal272 01, 272 03, 272 04 i 273 09 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
UTC+01:00, hora estàndard
UTC+02:00, horari d'estiu Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Vitry-sur-Seine Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmestokladno.cz Modifica el valor a Wikidata
Youtube: UCS2IudxN49swcSZZ2_5GZkQ Modifica el valor a Wikidata

Kladno és una ciutat de la Regió de Bohèmia Central de la República Txeca, al nord-oest de Praga. Té uns 70.000 habitants i té l'estatus de ciutat estatutària. Kladno és la ciutat més gran de la regió i juntament amb la seva àrea suburbana circumdant sumaria més de 110.000 habitants. Forma part de l'àrea metropolitana de Praga.

La ciutat va donar nom a la kladnoïta, un mineral de la classe dels compostos orgànics que va ser descobert en aquesta localitat l'any 1942.[1]

Història

La primera aparició de Kladno a la documentació escrita data del segle xiv. El 1562 es van atorgar els drets de la ciutat. Fins al 1918 la ciutat formava part de l'Imperi Austríac, cap del districte de Kladno, un dels 94 Bezirkshauptmannschaften de Bohèmia.[2]

Economia

Kladno fou històricament el bressol de la indústria pesant de Bohèmia. Durant molt temps, la ciutat va acollir l'acereria Poldi, l'empresa més gran de la regió en nombre de treballadors. La fàbrica encara existeix, però ha estat dividida en empreses més petites després de la privatització i de canvis de titularitat. La indústria minera s'hi va establir el 1842, mentre que el 1863 s'hi va obrir la primera oficina de correus.[3] Després de la caiguda del règim comunista, l'economia local va mantenir certa estabilitat, malgrat la forta desindustrialització, gràcies en part a la proximitat de la capital.

Referències

  1. «Kladnoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r novembre 2016].
  2. Die postalischen Abstempelungen auf den österreichischen Postwertzeichen-Ausgaben 1867, 1883 und 1890, Wilhelm KLEIN, 1967
  3. Handbook of Austria and Lombardy-Venetia Cancellations on the Postage Stamp Issues 1850-1864, by Edwin MUELLER, 1961

Vegeu també

Registres d'autoritat
  • WorldCat
  • GND (1)
  • LCCN (1)
  • VIAF (1)
  • ISNI (1)
  • NKC (1)
Bases d'informació