Universitat

Aquest article tracta sobre els centres d'educació i recerca. Vegeu-ne altres significats a «Universitat (municipi)».
L'edifici principal actual de la Universitat de Tartu (fundada al segle XVII) està construït al segle xix. La universitat és una de les universitats més significatives i prestigioses del món actual.[1][2]

Una universitat (del llatí universitas, -atis) és una institució dedicada a l'ensenyament integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, on s'imparteixen estudis superiors de diferents sabers i s'hi atorguen els títols corresponents.[3][4] Habitualment, també es dedica a l'àmbit de la investigació.[5] La universitat moderna té el seu origen als segles xii i xiii, com a evolució de les escoles catedralícies i monàstiques.

Història

El precedent de totes les universitats es troba a l'Acadèmia d'Alexandria, fundada el 288 aC,[6] tot i que les modernes es creen durant l'edat mitjana europea. La primera institució d'aquest tipus és la Universitat de Bolonya, la qual servirà posteriorment de model a centres educacionals similars. Per extensió s'ocupa per a referir-se en altres cultures a centres d'ensenyament i reflexió superior, encara que la seua creació pot ser molt anterior a l'edat mitjana.

Inicialment van evolucionar a partir del model de les corporacions artesanals i com quasi tot a l'edat mitjana, estaven molt lligades a l'Església. Inicialment, s'impartien ensenyaments inspirats en les anomenades set arts liberals (el trivium i el quadrivium):

de les quals procedeixen les divisions actuals entre disciplines literàries i científiques.

Organització

Internament, una universitat sol dividir-se en diversos campus, cadascun dels quals se situa en un lloc diferent. Dins de cada campus hi ha diverses facultats i escoles universitàries (majoritàriament dedicades a la docència), i també laboratoris, departaments i instituts d'investigació, que poden compartir una sèrie d'infraestructures (biblioteca, sales d'estudi, gimnàs...). Cada facultat o escola està associada a una o diverses carreres universitàries que allí s'imparteixen.

El màxim representant d'una universitat és el rector, que regeix la universitat amb l'ajuda de l'equip de vice-rectors i d'altres òrgans: junta de govern, consell social, etc.

Llibertat de càtedra

Es considera que el professorat universitari pot exposar lliurement els continguts que cregui oportuns a les classes. D'aquesta manera, el programa d'una assignatura pot divergir segons quin professor la imparteixi. Aquest concepte, anomenat llibertat de càtedra o llibertat acadèmica, ja és present als inicis de la Universitat de Bolonya.

Rànquings

Hi ha nombroses classificacions d'universitats que mesuren la qualitat o el seu impacte educatiu:

  • Academic Ranking of World Universities: un dels més famosos, inclou alumnes amb premis rellevants, publicacions i cites.
  • HEEACT: mesura la rellevància dels articles publicats per cada universitat, segons el nombre, la qualitat i actualitat de les cites d'altres investigadors.
  • QS World University Rankings: inclou opinió dels experts en cada àrea, ràtio d'alumnes per instal·lació, quantitat de cites dels seus articles i presència de professors i alumnes internacionals.
  • Professional Ranking of World Universities: classifica els alumnes amb millor sou i posició laboral.
  • Webometrics Ranking of World Universities: rànking del CSIC segons la informació disponible a la pàgina web de cada universitat.
  • U.S. News & World Report College and University rankings: una de les classificacions més antigues, inclou taxes de graduació, finançament i reputació.

Referències

  1. UT scored higher in QS World University Rankings|University of Tartu
  2. University of Tartu|THE World University Rankings
  3. «Universitat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Universitat». DIEC. Institut d'Estudis Catalans.
  5. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 700. ISBN 84-930048-0-4. 
  6. Wu, Jianzhong. The library of the 21st century (en anglès). Long River Press, 2005, p.183. ISBN 1592650481. 

Vegeu també

Enllaços externs

  • Història de les Universitats Arxivat 2007-08-05 a Wayback Machine.
  • Accés a les Universitats Catalanes per a majors de 25 anys
Registres d'autoritat
Bases d'informació

Viccionari