Òxid de cesi

Infotaula de compost químicÒxid de cesi

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular281,805818 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaCs₂O Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
[O-2].[Cs+].[Cs+] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

L'òxid de cesi és un compost inorgànic format per cesi i oxigen.  El Cs ₂ O forma cristalls hexagonals de color groc-taronja. L'òxid és de colors brillants.[1]

Preparació i reaccions

Per formar òxid de cesi mesclam cesi amb oxigen però una petita part d'aquest no reacciona.

4 C s + O 2 2 C s 2 O {\displaystyle 4Cs\quad +\quad O_{2}\quad \longrightarrow \quad 2Cs_{2}O}

També s'obté escalfant suaument la reacció de nitrat de cesi i azida de cesi.

C s N O 3 + 5 C s N 3 3 C s 2 O + 8 N 2 {\displaystyle CsNO_{3}\quad +\quad 5CsN_{3}\quad \longrightarrow \quad 3Cs_{2}O\quad +\quad 8N_{2}}

El magnesi elemental redueix l'òxid de cesi a cesi elemental, formant òxid de magnesi com un producte secundari.

C s 2 O + M g 2 C s + M g O {\displaystyle Cs_{2}O\quad +\quad Mg\quad \longrightarrow \quad 2Cs\quad +\quad MgO}

Usos

L'òxid de cesi s'utilitza en fotocàtodes per detectar senyals infrarojos en dispositius com ara els intensificadors d'imatge, fotodíodes, fotomultiplicadors i tubs de càmera de televisió.[2]

L.R.Koller va descriure la primera superfície fotoemissora moderna durant 1929-30 com una capa d'òxid de cesi en una capa de plata.[3] És un bon emissor d'electrons; però, la seva alta pressió de vapor limita la seva utilitat.[4]

Característiques

A temperatura ambient és un sòlid de color groc-taronja. El seu punt de fusió és a 490 °C i quan rep calor torna negre. Cristal·litza amb contrast amb els altres òxids de metall alcalí té una estructura hexagonal.

Referències

  1. Lide, 2006, p. 451, 514.
  2. Infrared detectors and emitters : materials and devices. Kluwer Academic, 2001-01-01. ISBN 9780792372066. 
  3. Multielement detection systems for spectrochemical analysis. Wiley, 1990. ISBN 9780471819745. 
  4. (Punit), Boolchand, P.. Insulating and semiconducting glasses. World Scientific, 2000. ISBN 9789810236731. 

Bibliografia

  • Greenwood, Norman N; Earnshaw, Alan. Chemistry of the Elements (en anglès). Pergamon Press, 1984. ISBN 0-08-022057-6. 
  • Lide, David R. CRC Handbook of Chemistry and Physics (87th ed.) (en anglès). Boca Raton: CRC Press, 2006. ISBN 0-8493-0487-3. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Compostos del cesi
  • CsBr
  • CsCl
  • CsClO4
  • Cs2CrO4
  • CsF
  • CsH
  • CsI
  • CsNO3
  • CsOH
  • Cs2CO3
  • CsHCO3
  • Cs2SO4
  • CsC2H3O2
  • Cs2O
  • Cs2TiO3
  • CsAu
Identificadors
CAS · Modifica el valor a WikidataInChIKey · Modifica el valor a WikidataPubChem · Modifica el valor a WikidataAEPQ · Modifica el valor a WikidataChemSpider · Modifica el valor a WikidataInfocard ECHA · Modifica el valor a Wikidata