Alonso Cedillo López
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1484  Madrid |
| Mort | 4 abril 1565 (80/81 anys) Toledo |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Salamanca |
| Activitat | |
| Ocupació | professor, canonge racioner |
| Professors | Elio Antonio de Nebrija |
| Alumnes | Alejo Venegas |
Alonso Cedillo López (Madrid, 1484 - Toledo, 4 d'abril de 1565) va ser un prevere, professor i catedràtic castellà.
Va néixer el 1484 a Madrid. Era fill de Rodrigo Cedillo, natural probablement de Cedillo del Condado, i d'Esperanza López. Va ser deixeble d'Antonio de Nebrija, segurament a la Universitat de Salamanca. Després es va traslladar a Toledo, on està documentat el 1520, i el 1531 consta com a catedràtic de l'Estudi de Gramàtica[1] i del Col·legi de Santa Caterina, que posteriorment va ser seu de la Reial Universitat de Toledo, on va dur a terme una important tasca com a professor de gramàtica i matemàtiques.[2]
Al llarg dels anys va tenir nombrosos alumnes,[1] entre d'altres destaca l'escriptor Alejo de Venegas, amb qui va travar amistat i de qui va aprovar diverses obres i tractats entre 1531 i 1539. També va ser racioner de la catedral de Toledo, i va fer obres de caritat envers els pobres.[3]
És destacable que va reunir una important biblioteca, un total de 225 volums, molts referents a gramàtica i retòrica, i on figuraven de manera destacada obres d'Erasme de Rotterdam.[4]
Va morir el 4 d'abril de 1565,[1] i hom que quan es va obrir la seva tomba, situada al cor del Santíssim de la catedral, al cap de dinou anys per enterrar-hi un canonge, el seu cos restava incorrupte i feia bona olor.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Vaquero Serrano, María del Carmen «El maestro Alonso Cedillo (1484-1565): Escritos, testamento e inventario: su biblioteca». Lemir: Revista de Literatura Española Medieval y del Renacimiento, núm. 21, 2017, pàg. 36, 40.
- ↑ Carabias Torre, Ana María. La primera historia de una universidad. La «Historia de la Universidad de Salamanca» de Pedro Chacón (en castellà). Salamanca: Universidad de Salamanca, 2018, p. 23.
- ↑ 3,0 3,1 Álvarez y Baena, José Antonio. Hijos de Madrid, ilustres en santidad, dignidades, armas, ciencias y artes (en castellà). vol. 1. Madrid: Oficina de D. Benito Cano, 1789, p. 29.
- ↑ Martínez Gil, Fernando. Muerte y sociedad en la España de los Austrias (en castellà). Toledo: Universidad de Castilla-La Mancha, 2000, p. 68.
