415 aC

Infotaula nombre415 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià415 aC (cdxv aC)
Islàmic1068 aH – 1067 aH
Xinès2282 – 2283
Hebreu3346 – 3347
Calendaris hindús-359 – -358 (Vikram Samvat)
2687 – 2688 (Kali Yuga)
Persa1036 BP – 1035 BP
Armeni-
Rúnic-164
Ab urbe condita339
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle vi aC - segle v aC - segle iv aC
Dècades
440 aC 430 aC 420 aC - 410 aC - 400 aC 390 aC 380 aC
Anys
418 aC 417 aC 416 aC - 415 aC - 414 aC 413 aC 412 aC

El 415 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Era l'any 339 'Ab urbe condita', o de la fundació de Roma.

Esdeveniments

  • Escàndol dels Hermocòpides. Abans de l'expedició a Sicília es van trobar mutilades les estàtues sagrades d'Hermes a Atenes en una nit de primavera. Es va sospitar que havia estat una trama oligàrquica. Alcibíades va ser acusat d'haver-hi participat i s'enfrontava a una condemna a mort.[1]
  • Eurípides estrena la tragèdia Les troianes. Va ser representada a les Dionísies d'aquell any, i va guanyar el segon premi, rere una tragèdia de Xenocles d'Atenes el Vell.[2]
  • Expedició atenenca a Sicília, comandada per Alcibíades, motivada per l'amenaça de Selinunt i Siracusa a Segesta. Els atenesos estaven dividits inicialment entre els partidaris de la pau (Nícies) i els de la guerra (Alcibíades). Alcibíades es va imposar i van sortir d'Atenes 134 trirrems i 27.000 homes. Els dirigien Alcibíades, Làmac i Nícies.[3]
  • Atenàgores es posa al front de les forces demòcrates a Siracusa, davant de l'amenaça grega.[4]
  • A Roma són elegits tribuns amb potestat consular: Publi Corneli Cos, Gai Valeri Potit Volús, Numeri Fabi Vibulà i Quint Quinti Cincinnat.[5]

Naixements

Necrològiques

Referències

  1. Plutarc. Vides paral·leles: Alcibíades, VII, 18
  2. Carles Miralles. «Introducció», a: Tragèdies d'Eurípides vol. II. Barcelona: Curial, 1977, p. 14
  3. Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, VI, 7
  4. Tucídides, Història de la Guerra del Peloponnès, VI, 35
  5. Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 49
  6. Boyer, Carl B. A history of mathematics. Nova York: John Wiley & Sons, 1968, p. 93.