454 aC

Infotaula nombre454 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià454 aC (cdliv aC)
Islàmic1109 aH – 1108 aH
Xinès2243 – 2244
Hebreu3307 – 3308
Calendaris hindús-398 – -397 (Vikram Samvat)
2648 – 2649 (Kali Yuga)
Persa1075 BP – 1074 BP
Armeni-
Rúnic-203
Ab urbe condita300
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle vi aC - segle v aC - segle iv aC
Dècades
480 aC 470 aC 460 aC - 450 aC - 440 aC 430 aC 420 aC
Anys
457 aC 456 aC 455 aC - 454 aC - 453 aC 452 aC 451 aC

El 454 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Era l'any 300 ab urbe condita, o de la fundació de Roma. La denominació 454 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.[1]

Esdeveniments

  • Les forces de l'Imperi Aquemènida encapçalades pel general Megabazos van derrotar els aliats grecs d'Egipte i van aconseguir el control de la zona. Els grecs que s'havien refugiat en una illa del delta del Nil van ser massacrats i va ser destruïa una flota que arribava a auxiliar-los.[2][3]
  • Després del fracàs de l'expedició a Tessàlia, Pèricles va dirigir un exèrcit que des de Peges va envair territori de Sició, i va derrotar els seus habitants. Amb algunes forces dels aqueus es va dirigir a Acarnània i va assetjar Eníades sense èxit. Més tard es va fer retornar a Cimó, i Pèricles en va signar el decret. Van acordar que Cimó tindria el comandament fora de l'Àtica i Pèricles a l'Àtica.[4]
  • Pèricles ataca la ciutat d'Eníades, a l'Acarnània, però no la va poder ocupar.[5]
  • La ciutat de Lilibèon, a Sicília estava en guerra amb Segesta, segons Diodor de Sicília.[6]
  • A Roma van ser elegits cònsols Aulus Aterni i Espuri Tarpeu Montà Capitolí. Durant el seu mandat es va aprovar la Lex Aternia Tarpeia, que autoritzava els diversos magistrats romans a castigar amb multa la desobediència a les seves ordres (abans només ho podien fer els cònsols). L'import de la multa no podria passar del valor de dos bous o de 30 ovelles.[7][8]

Necrològiques

Referències

  1. ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. ↑ Heròdot. Històries, III, 160
  3. ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XI, 74, 6
  4. ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, I, 111
  5. ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XI, 85
  6. ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XI, 86
  7. ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, III, 31
  8. ↑ Gagé, Jean «La Lex Aternia: l'estimation des amendes (multae) et le fonctionnement de la commission décemvirale de 451-449 av. J.-C». L'antiquité classique, 47, 1, 1978, pàg. 78.
  9. ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, I, 57