Acreció (geologia)
L'Acreció en geologia és un procés pel qual s'afegeix material a una placa tectònica o massa de terra (continent, supercontinent o illa).[1] Aquest material pot ser un sediment, arcs volcànics, muntanyes marines o altres de característiques ígnies. També s'anomena prisma d'acreció, ja que és una acumulació de sediments, en forma de falca, inserida longitudinalment a la zona superficial de contacte de dues plaques tectòniques convergents, zona superficial de subducció.
Descripció
Hi ha dos tipus d'acrecions geològiques. El primer tipus és l'acreció de placa, implica l'addició de material a una placa tectònica. Quan xoquen dues plaques tectòniques, una de les plaques pot lliscar sota l'altra, en el procés conegut com a subducció. La placa que queda a sota flota en l'astenosfera i és empesa cap amunt i contra l'altra placa. Els sediments oceànics formen una massa de material que s'enganxa a la placa de sobre.
La segona forma d'acreció és l'acreció de massa de terra.Implica l'addició de sediment a la línia de costa o de riu, incrementant la superfície de terra. La deposició al·luvial és l'acreció de massa de terra més notable, sovint conté metalls preciosos en la llera dels rius i en els deltes fluvials.
Referències
- ↑ Bjorlykke, Knut. Petroleum Geoscience: From Sedimentary Environments to Rock Physics (en anglès). Springer Science & Business Media, 2010, p. 249. ISBN 3642023320.
Bibliografia
- Robert, Ballard D. Exploring Our Living Planet. Washington D.C.: The National Geographic Society, 1983.
- Sattler, Helen Roney. Our Patchwork Planet. Nova York: Lee & Shepard, 1995.
- Watson, John. "This Dynamic Planet." US Geological Survey. 6 desembre 2004 «Geologic Investigations Map I-2800: This Dynamic Planet». [Consulta: 8 juliol 2012].
Viccionari
