Agustí Bartra i Lleonart

Infotaula de personaAgustí Bartra i Lleonart

Placa a la casa barcelonina on va néixer Agustí Bartra Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 novembre 1908 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juliol 1982 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Terrassa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióEscriptor
OcupadorUniversitat de Maryland Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAnna Murià i Romaní Modifica el valor a Wikidata
FillsRoger Bartra i Murià, Elionor Bartra i Murià Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1981)  Creu de Sant Jordi
  • (1953)  Mestre en Gai Saber
  • (1948)  Beca Guggenheim
  • (1940)  Premi Fastenrath Modifica el valor a Wikidata

Agustí Bartra i Lleonart (Barcelona, 8 de novembre de 1908 - Terrassa, 7 de juliol de 1982)[1] fou un poeta, prosista i professor universitari català.

Biografia

Va néixer el 8 de novembre de 1908 a la ciutat de Barcelona, a la Rambla de Santa Mònica, descendent d'una família camperola. Fou fill de Joan Bartra i Borràs i d'Elionor Lleonart i Echinique.[2] Passà part de la seva infància a Sabadell.[3] Quan la família tornà a Barcelona, entrà a treballar en un magatzem tèxtil. L'any 1934 guanyà un concurs de contes socials i poc temps després començà a col·laborar a les revistes Amic i Meridià.[4]

Participà en la Guerra Civil espanyola en el bàndol republicà i s'exilià a la primeria de 1939: passà per diversos camps de refugiats (Sant Cebrià, Argelers i Agde) abans d'arribar a Roissy-en-Brie (París), on conegué l'escriptora Anna Murià, també exiliada, amb qui es casaria i amb qui tindria dos fills, Roger i Elionor. L'any 1940 embarcaren cap a la República Dominicana i després se n'anaren a Cuba i a Mèxic, on van fixar el seu domicili i on fundà la revista Lletres (1944-1947). Així mateix, feu llargues estades als Estats Units d'Amèrica, especialment entre 1949-1950, 1960 i 1963, on fou nomenat l'any 1969 catedràtic de poesia hispanoamericana a la Universitat de Maryland.

Bartra traduí poesia estatunidenca al català. L'any 1970 retornà a Catalunya i s'instal·là a la ciutat de Terrassa, on morí el 8 de juliol de 1982.

El 1973 fou guardonat amb el Premi Carles Riba de poesia per la seva obra Els himnes, i l'any 1981 amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya. El 30 de febrer de 1981 li lliuraren el títol de Fill adoptiu de la ciutat de Terrassa. El 1982 fou guardonat amb el Premi de la Crítica de poesia catalana per la seva obra Haikús d'Arinsal.

Obra seleccionada

  • 1937: L'oasi perdut
  • 1938: Cant corporal
  • 1942: Xabola
  • 1942: L'estel sobre el mur
  • 1944: Oda a Catalunya des dels tròpics
  • 1946: L'arbre de foc. Publicat per Adesiara editorial, Martorell, 2016.
  • 1948: Màrsias i Adila
  • 1948: Rèquiem
  • 1951: Oda Atlàntica
  • 1951: Una antologia de la lírica nord-americana
  • 1953: Odissea
  • 1956: L'evangeli del vent. Publicat per Adesiara editorial, Martorell, 2018.
  • 1960: Quetzalcòatl
  • 1961: Deméter
  • 1964: Ecce homo
  • 1968: Crist de 200.000 braços
  • 1968: La lluna mor amb aigua
  • 1970: Dodo
  • 1971: Obra poètica completa
  • 1972: Poemes del retorn
  • 1974: Els himnes
  • 1979: El gos geomètric
  • 1981: Haikús d'Arinsal

i la trilogia de Soleia:

  • 1972: Rapsòdia de Garí
  • 1974: Rapsòdia d'Arnau
  • 1976: Rapsòdia d'Ahab

Galeria d'imatges

Referències

  1. «Agustí Bartra i Lleonart». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «esquela d'Elionor Lleonart Echinique». La Vanguardia, 10-07-1936, pàg. 2.
  3. Nomenclàtor. «Carrer d'Agustí Bartra». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 7 juliol 2014].
  4. JoanDucros.net - Agustí Bartra - Corpus Literari

Enllaços externs

  • Vegeu aquesta plantilla
1861: Víctor Balaguer  · 1862: Jeroni Rosselló  · 1863: Rubió i Ors  · 1866: Marià Aguiló  · 1867: Josep Lluís Pons  · 1868: Adolf Blanch  · 1869: Francesc Pelagi Briz  · 1871: Jaume Collell  · 1873: Tomàs Forteza  · 1874: Francesc d'Assís Ubach  · 1875: Serafí Pitarra  · 1877: Àngel Guimerà  · 1878: Damas Calvet  · 1880: Jacint Verdaguer  · 1883: Josep Franquesa  · 1885: Ramon Picó  · 1887: Terenci Thos  · 1890: Joaquim Riera  · 1892: Josep Martí Folguera  · 1896: Anicet de Pagès  · 1897: Frederic Rahola  · 1898: Francesc Badenes  · 1900: Guillem August Tell  · 1902: Miquel Costa  · 1903: Joan Maragall  · 1908: Apel·les Mestres  · 1909: Joan Alcover  · 1910: Llorenç Riber  · 1914: Folch i Torres  · 1926: Ramon Garriga  · 1931: Josep Maria de Sagarra  · 1936: Felip Graugés  · 1941: Domènec Perramon  · 1949: Mercè Rodoreda  · 1953: Agustí Bartra  · 1958: Joaquim Boixés  · 1959: Albert Manent  · 1961: Ventura Gassol  · Narcís Lunes  · 1963: Carles Pi  · 1967: Manuel de Pedrolo  · 1971: Ambrosi Carrion  · Albert Junyent 1973: Ramon Muntanyola  · 1974: Josep Lladó i Pascual  · 1975: Gabriel Mora  · 1978: Olga Xirinacs  · 1987: Lina Casanovas  · 1990: Gabriel Mora  · 1991: Anton Carrera  · 2006: Teresa Costa-Gramunt  · 2017: Eva Moreno
  • Vegeu aquesta plantilla
1981  · 1982  · 1983  · 1984  · 1985  · 1986  · 1987  · 1988  · 1989  · 1990  · 1991  · 1992  · 1993  · 1994  · 1995  · 1996  · 1997  · 1998  · 1999  · 2000 · 2001
2002  · 2003  · 2004  · 2005  · 2006  · 2007  · 2008  · 2009  · 2010  · 2011  · 2012  · 2013  · 2014  · 2015  · 2016  · 2017  · 2018  · 2019  · 2020  · 2021  · 2022  · 2023
Registres d'autoritat
Bases d'informació