Alain Pâris

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.

L'article o secció necessita millores de format. Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, infotaules...

Alain Pâris

Biografia
Naixement	22 novembre 1947 (76 anys) París
Activitat
Ocupació	director d'orquestra, productor de ràdio, musicògraf
Ocupador	France Musique
Professors	Bernadette Alexandre-Georges (en)
Família
Parents	Marie-Stella Pâris (en) ()
Premis (1968)  Concurs Internacional de Besançon per a Joves Directors

Alain Pâris, (París, 22 de novembre, 1947), és un director d'orquestra i musicògraf francès.^[1]

Biografia

Alain Pâris es va formar com a pianista amb una alumne d'Alfred Cortot, Bernadette Alexandre-Georges, mentre obtenia la llicenciatura en dret. Va estudiar direcció amb Pierre Dervaux, Louis Fourestier, Paul Paray i Georg Solti i va guanyar el primer premi al concurs internacional de Besançon el 1968.^[2] Va ser el guanyador més jove durant trenta-set anys abans de ser destronat per Lionel Bringuier al palmarés.

Ajudant de Michel Plasson al Capitole de Toulouse, va ser director principal a l'Òpera del Rhin (1983-1987) i professor de direcció al conservatori amb influència regional d'Estrasburg (1986-89). Dirigeix la majoria de les principals orquestres franceses (Orchestre de Paris, orquestres de Radio France, Lió, Estrasburg, Lille, Metz, Bordeus, etc.) i desenvolupa una carrera internacional, sobretot com a convidat habitual de la Capella de Sant Petersburg (1993-1999), la "Bilkent Symphony Orchestra" d'Ankara (1998-2000), la Filharmònica Georges Enesco de Bucarest (1999-2011), l'Orquestra Estatal d'Atenes (2002-2004), de l'Orquestra Filharmònica del Líban (des de 2002).^[3]

És convidat a Alemanya (Dresden i Karlsruhe), a Suïssa (orquestres de la Suïssa francòfona i la Suïssa italiana), a Itàlia, Espanya, Portugal, Finlàndia, Rússia, Polònia, Hongria, Lituània, Estònia, Eslovènia , Eslovàquia, Grècia, Turquia, Líban, Egipte, Turquia, Mèxic, Argentina (Teatro Colón de Buenos Aires), Sud-àfrica, Xina, Hong Kong, Macau, Singapur...en total, gairebé un centenar d'orquestres en més d'una trentena de països diferents.

Requerit pel seu coneixement del repertori francès, també imparteix classes magistrals a tots aquests països i forma part de jurats de concursos internacionals. Va crear o estrenar obres de Philippe Chamouard, Hugues Dufourt, Mikołaj Górecki, Iyad Kanaan, Bechara El-Khoury, Bruce Mather, Piotr Moss, Tristan Murail, Jacques Offenbach, Luis de Pablo, Yoshihisa Taïra, Toru Takemitsu, al costat de la seva carrera com a director d'orquestra, va ser productor de programes musicals a France Musique i France Culture de 1971 a 2010. Director musical de la temporada musical "Pro Musicis" i president del concurs "Pro Musicis" entre 2013 i el 2016, es dedica a compartir música amb públics desfavorits. El 2015, va fundar les "Trobades Musicals" de l'ESA a Beirut, de les quals n'és el director artístic (2015-2017).

Discografia

• Concerto pour piano de Massenet, Variations symphoniques i Les Djinns de César Franck, amb Idil Biret, piano. Bilkent Symphony Orchestra Ankara (Alpha)
• Pierre Wissmer: Symphonie n° 4, Hungarian Symphony Orchestra, Budapest (Integral amb Naxos)
• Mozart: Concerto pour deux pianos, K 365, amb Roxana i Valentin Gheorghiu, Orquestra Nacional de la Ràdio Romanesa (Casa Radio)
• Philippe Chamouard: Symphonie n°7, Hungarian Symphony Orchestra, Budapest (Hortus)
• Camille Saint-Saëns: Concerto pour piano n°5 "Égyptien, amb Muza Rubackyté, Lithuanian National Philharmonic, Vilnius (Doron)
• Pierre Wissmer: Concerto valcrosiano i Concerto pour piano n° 2, amb Georges Pludermacher, Hungarian Symphony Orchestra, Budapest (Naxos)
• Philippe Chamouard: Symphonie n° 6 "La Montagne de l'âme" i Les Rêves de l'ombre, Orchestre philharmonique de Transylvanie (Triton)
• Philippe Chamouard:Symphonie n° 5 "Le Manuscrit des étoiles" i Le Portail céleste, Orchestre philharmonique "Mihail Jora" de Bacau (Indésens)
• Pierre Wissmer: Divertissement sur un choral, Concerto pour violon n°2 amb Eva Zavaro, Concertino pour trompette amb Romain Leleu, Concertino-croisière per a flauta amb Christel Raynaud, Hungarian Symphony Orchestra, Budapest (Claves).

Publicacions

• Dictionnaire des interprètes et de l'interprétation musicale au xxe siècle, Paris, Robert Laffont, coll. « Bouquins », 2004, 5e éd., 1278 p. (ISBN 978-2-2210-8064-1 et 2-221-08064-5, OCLC 34515574)^[4]
• Livrets d'opéra, Robert Laffont, coll. «Bouquins», Paris, 1991 ; rééd. 2013
• Le Nouveau Dictionnaire des interprètes, Paris, Robert Laffont, coll. «Bouquins», 2015

Adaptation en français

• Dictionnaire encyclopédique de la musique establert sota la direcció de Denis Arnold, Robert Laffont, coll. «Bouquins», Paris, 1988
• Dictionnaire biographique des musiciens de Theodore Baker i Nicolas Slonimsky, Robert Laffont, coll. «Bouquins», Paris, 1995
• Dictionnaire encyclopédique de la musique de chambre de Walter Wilson Cobbett, Robert Laffont, coll. «Bouquins», Paris, 1999

Referències

Enllaços externs

• Recurs relatiu a diversos àmbits: Radio France
• Alain Pâris [arxiu], a Les Têtes de l'Art (consultat el 13 de desembre de 2023)