Aldebaran

Infotaula objecte astronòmicAldebaran
Altres designacionsAldebaran, α Tauri, α Tau, Alpha Tauri, Alpha Tau, 87 Tauri i 87 Tau Modifica el valor a Wikidata
Tipusestrella binària i estrella de navegació Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K5III/M2V Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióTaure Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra65,1 a. ll. [1] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)4h 35m 55.2401s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)16° 30' 33.5016''[2] Modifica el valor a Wikidata
Format per
Alpha Tauri B (en) Tradueix
Alpha Tauri Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Comparació de les mides d'Aldebaran i el Sol

Aldebaran (Alfa del Taure / α Tauri), anomenada popularment la Cabra, la Mosca, o l'Ull de Bou, és l'estrella més brillant de la constel·lació del Taure i una de les estrelles més brillants en el cel nocturn. Es tracta d'una estrella de classe K5 III, que significa que és taronja i gran, i que s'ha mogut de la seqüència principal utilitzant tot el seu combustible d'hidrogen. Actualment, Aldebaran crema principalment heli i s'ha expandit a un diàmetre d'aproximadament 5,3×107 km (al voltant de 38 vegades el diàmetre del Sol).

El satèl·lit Hipparcos ha determinat la seva distància en 65,1 anys llum. Amb una magnitud aparent de 0,85, brilla amb 150 vegades la lluminositat del Sol. Tot i que aquesta lluminositat és lleugerament variable, del tipus polsant amb variacions de 0,2 magnituds, es considera la 14a estrella més brillant. Té una velocitat radial de 54,3 km/s, dada de la qual es dedueix que s'allunya de la Terra a una velocitat superior als 195.400 km/h (fenomen que es deu tant al seu propi moviment com al del nostre planeta).

Aldebaran té una companya menor, una nana fosca de classe M2 i que orbita a uns quants cents d'UA. El 1997, es va detectar la possible presència d'un planeta (o d'una nana marró petita), amb una massa mínima d'11 júpiters i orbitant a una distància d'1,35 UA.

Aldebaran és una de les estrelles més fàcils de trobar en el cel nocturn, en part a causa de la seva brillantor i en part a causa de la seva relació espacial respecte a un dels asterismes més evidents en el cel. Si hom segueix les tres estrelles del cinyell d'Orió d'esquerra a dreta (a l'hemisferi nord) o bé de dreta a esquerra (al sud), la primera estrella brillant que es troba continuant aquesta línia és Aldebaran.

El seu nom prové de l'àrab الدبران (ad-dabarān) que significa 'el seguidor', una referència al fet que l'estrella sembla seguir les plèiades en el seu viatge nocturn a través del cel. Aldebaran sembla el membre més brillant del cúmul obert de les híades; tanmateix, està situat simplement en la línia de visió entre la Terra i les híades i és, de fet, una estrella independent.

Ocultisme nazi

Els místics nazis de la Societat Vril creien que l'estrella Aldebaran era l'origen de la "raça ària" i asseguraven que extraterrestres originaris d'aquesta estrella s'establiren a la terra i mantingueren contacte amb els ocultistes nazis.[3]

Vegeu també

Referències

  1. URL de la referència: https://encyklopedia.pwn.pl/haslo/Aldebaran;3867481.html.
  2. 2,0 2,1 «The 2001 US Naval Observatory Double Star CD-ROM. I. The Washington Double Star Catalog» (en anglès). Astronomical Journal, 6, desembre 2001, pàg. 3466–3471. DOI: 10.1086/323920.
  3. Goodrick-Clarke, Nicholas. Black Sun: Aryan Cults, Esoteric Nazism, and the Politics of Identity (en anglès). NYU Press, 2003, p.166. ISBN 9780814731550. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Estrelles (llista)
Bayer
  • α (Aldebaran)
  • β (Elnath)
  • γ (Prima Hyadum)
  • δ1 (Secunda Hyadum)
  • δ2
  • δ3
  • ε (Ain)
  • ζ (Tianguan)
  • η (Alcíone)
  • θ1
  • θ2
  • ι
  • κ1
  • κ2
  • λ
  • μ
  • ν
  • ξ
  • ο
  • π
  • ρ
  • σ1
  • σ2
  • τ
  • υ
  • φ
  • χ
  • ψ
  • ω1
  • ω2
Flamsteed
  • 4 (s)
  • 5 (f)
  • 6 (t)
  • 7
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
  • 13
  • 14
  • 16 (Celeno)
  • 17 (Electra)
  • 18
  • 19 (Taígete)
  • 20 (Maia)
  • 21 (Astèrope)
  • 22 (Astèrope II)
  • 23 (Mèrope)
  • 24
  • 26
  • 27 (Atles)
  • 28 (Plèione)
  • 29 (u)
  • 30 (e)
  • 31
  • 32
  • 33
  • 36
  • 37 (A1)
  • 39 (A2)
  • 40
  • 41
  • 44 (p)
  • 45
  • 46
  • 47
  • 48
  • 51
  • 53
  • 55
  • 56
  • 57 (h)
  • 58
  • 60
  • 62
  • 63
  • 66 (r)
  • 70
  • 71
  • 72
  • 75
  • 76
  • 79 (b)
  • 80
  • 81
  • 83
  • 84
  • 85
  • 88 (d)
  • 89
  • 90 (c)
  • 93
  • 95
  • 96
  • 97 (i)
  • 98 (k)
  • 99
  • 101
  • 103
  • 104 (m)
  • 105
  • 106 (i)
  • 107
  • 108
  • 109 (n)
  • 110
  • 111
  • 113
  • 114 (o)
  • 115
  • 116
  • 117
  • 118
  • 119
  • 120
  • 121
  • 122
  • 125
  • 126
  • 127
  • 128
  • 129
  • 130
  • 131
  • 132
  • 133
  • 134
  • 135
  • 136
  • 137
  • 139
  • 140
  • 44 Eri
  • 49 Eri
Variable
  • T
  • Y
  • Z
  • RR
  • RV
  • RW
  • RY
  • RZ
  • SU
  • SV
  • SZ
  • TU
  • UX
  • UZ
  • VY
  • XX
  • XZ
  • AA
  • AH
  • BP
  • CD
  • CI
  • CQ
  • CT
  • CU
  • CW
  • CY
  • DD
  • DF
  • DG
  • DH
  • DI
  • DL
  • DM
  • DN
  • DO
  • DQ
  • DR
  • DS
  • EQ
  • EU
  • FN
  • FS
  • FU
  • FV
  • GG
  • GI
  • GK
  • GV
  • HK
  • HL
  • HU
  • IK
  • V410
  • V471
  • V473
  • V479
  • V534
  • V624
  • V647
  • V650
  • V710
  • V711
  • V731
  • V766
  • V773
  • V774
  • V781
  • V807
  • V818
  • V819
  • V826
  • V827
  • V827
  • V830
  • V833
  • V834
  • V836
  • V837
  • V892
  • V987
  • V1038
  • V1062
  • V1116
  • V1137
  • V1141
  • V1143
  • V1156
  • V1187
  • V1229
  • V1232
  • V1241 (WX Eri)
  • V1298
HR
  • 1023
  • 1028
  • 1039
  • 1067
  • 1085
  • 1089
  • 1102
  • 1103
  • 1110
  • 1119
  • 1137
  • 1159
  • 1172
  • 1183
  • 1185
  • 1188
  • 1201
  • 1222
  • 1224
  • 1233
  • 1237
  • 1238
  • 1253
  • 1254
  • 1257
  • 1279
  • 1280
  • 1284
  • 1295
  • 1307
  • 1310
  • 1315
  • 1349
  • 1354
  • 1358
  • 1360
  • 1370
  • 1385
  • 1400
  • 1402
  • 1403
  • 1406
  • 1413
  • 1425
  • 1427
  • 1436
  • 1442
  • 1445
  • 1446
  • 1448
  • 1455
  • 1477
  • 1480
  • 1490
  • 1512
  • 1517
  • 1554
  • 1566
  • 1575
  • 1585
  • 1633
  • 1642
  • 1741
  • 1750
  • 1755
  • 1831
  • 1847
  • 1860
  • 1878
  • 1902
  • 1921
  • 1929
  • 1954
  • 1997
  • 2013
  • 2074
HD
  • 21032
  • 21585
  • 23514
  • 23712
  • 24040
  • 24368
  • 24496
  • 26292
  • 27860
  • 28086
  • 28375
  • 28678
  • 29627
  • 29647
  • 36112
  • 37124
  • 38263
  • 38524
  • 285507
GJ
Altres
  • 2MASS J03552337+1133437
  • 2MASS J04414489+2301513
  • A0535+26
  • BD +24 692
  • Butterfly star
  • CoKu Tau/4
  • Crab Pulsar
  • Elias 16
  • Elias 18
  • GD 71
  • Haro 6-37
  • HBC 379
  • HH 30
  • HII 686
  • HII 1306
  • HII 1883
  • HII 3163
  • HL Tau 76
  • HP Tau/G2
  • Hubble I 4
  • HZ 9
  • IRAS 04239+2436
  • IRAS 04248+2612
  • IRAS 04325+2402
  • IRAS 04381+2540
  • L1489 IRS
  • L1527
  • L1551 IRS 5
  • L1521F-IRS
  • LkCa 15
  • MWC 480
  • PSR B0525+21
  • PSR B0540+23
  • PSR J0348+0432
  • PSR J0538+2813
  • Teide 1
  • TMR-1
  • TMC-1A
  • WD 0346+246
  • WISE 0410+1502
Asterismes
Cúmuls estel·lars
Oberts
Les Plèiades
Alcíone  · Atles  · Electra  · Maia  · Mèrope  · Taígete  · Plèione  · Celeno  · Astèrope
Les Híades
Ain  · Hyadum I  · Hyadum II  · Kappa Tauri  · Theta1 Tauri  · Theta2 Tauri  · 79 Tauri  · 90 Tauri
Nebuloses
Púlsars
Buits astronòmics
Events astronòmics
Pluja de meteors
Supernoves
Portal Portal d'astronomia