Aldo Moro
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 setembre 1916 Maglie (Itàlia) |
| Mort | 9 maig 1978 (61 anys) Roma |
| Causa de mort | Homicidi (Operació Fritz ) |
| Sepultura | grave of Aldo Moro (en)  |
 Diputat de la República d'Itàlia | |
| 30 juny 1976 – 9 maig 1978 Legislatura: setena legislatura del Parlament de la República Italiana | |
| President del Consell de Ministres d'Itàlia | |
| 12 febrer 1976 – 29 juliol 1976 ← Aldo Moro – Giulio Andreotti → Membre del gabinet: Govern Moro V | |
| President del Consell de Ministres d'Itàlia | |
| 23 novembre 1974 – 12 febrer 1976 ← Mariano Rumor – Aldo Moro → Membre del gabinet: Govern Moro IV | |
| Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia | |
| 15 març 1974 – 23 novembre 1974 ← Aldo Moro – Mariano Rumor → Membre del gabinet: Govern Rumor V | |
| Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia | |
| 8 juliol 1973 – 15 març 1974 ← Giuseppe Medici – Aldo Moro → Membre del gabinet: Govern Rumor IV | |
| Diputat de la República d'Itàlia | |
| 17 maig 1972 – 4 juliol 1976 Legislatura: sisena legislatura del Parlament de la República Italiana | |
| Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia | |
| 18 febrer 1972 – 26 juny 1972 ← Aldo Moro – Giuseppe Medici → Membre del gabinet: Govern Andreotti I | |
| Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia | |
| 6 agost 1970 – 18 febrer 1972 ← Aldo Moro – Aldo Moro → Membre del gabinet: Govern Colombo | |
| Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia | |
| 28 març 1970 – 6 agost 1970 ← Aldo Moro – Aldo Moro → Membre del gabinet: Govern Rumor III | |
| Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia | |
| 6 agost 1969 – 28 març 1970 ← Pietro Nenni – Aldo Moro → Membre del gabinet: Govern Rumor II | |
| Diputat de la República d'Itàlia | |
| 29 maig 1968 – 24 maig 1972 Legislatura: cinquena legislatura del Parlament de la República Italiana | |
| President del Consell de Ministres d'Itàlia | |
| 23 febrer 1966 – 24 juny 1968 ← Aldo Moro – Giovanni Leone → Membre del gabinet: Govern Moro III | |
| Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia | |
| 30 desembre 1965 – 24 febrer 1966 ← Amintore Fanfani – Amintore Fanfani → Membre del gabinet: Govern Moro II | |
| Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia | |
| 28 desembre 1964 – 5 març 1965 ← Giuseppe Saragat – Amintore Fanfani → Membre del gabinet: Govern Moro II | |
| President del Consell de Ministres d'Itàlia | |
| 22 juliol 1964 – 23 febrer 1966 ← Aldo Moro – Aldo Moro → Membre del gabinet: Govern Moro II | |
| President del Consell de Ministres d'Itàlia | |
| 4 desembre 1963 – 22 juliol 1964 ← Giovanni Leone – Aldo Moro → Membre del gabinet: Govern Moro I | |
| Diputat de la República d'Itàlia | |
| 9 maig 1963 – 4 juny 1968 Legislatura: quarta legislatura del Parlament de la República Italiana | |
| Ministre d'Educació | |
| 2 juliol 1958 – 16 febrer 1959 ← Aldo Moro – Giuseppe Medici → Membre del gabinet: Govern Fanfani II | |
| Diputat de la República d'Itàlia | |
| 5 juny 1958 – 15 maig 1963 Legislatura: 3a legislatura d'Itàlia | |
| Ministre d'Educació | |
| 20 maig 1957 – 2 juliol 1958 ← Paolo Rossi – Aldo Moro → Membre del gabinet: Govern Zoli | |
| Ministre de Justícia d'Itàlia | |
| 6 juliol 1955 – 20 maig 1957 ← Michele De Pietro – Guido Gonella → Membre del gabinet: Govern Segni I | |
| Diputat de la República d'Itàlia | |
| 18 juny 1953 – 11 juny 1958 Legislatura: 2a legislatura d'Itàlia | |
| Diputat de la República d'Itàlia | |
| 27 abril 1948 – 24 juny 1953 Legislatura: 1a legislatura d'Itàlia | |
| Diputat a l'Assemblea Constituent d'Itàlia | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Universitat de Bari - dret (–1939) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma |
| Ocupació | polític, diplomàtic, catedràtic |
| Ocupador | Universitat de Roma La Sapienza |
| Partit | Democràcia Cristiana |
| Alumnes | Silvio Noto |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
| Família | |
| Cònjuge | Eleonora Chiavarelli (1945–1978) |
| Fills | Agnese Moro, Giovanni Moro (en) , Maria Fida Moro, Anna Moro (en) |
| Cronologia | |
| 16 març 1978-9 maig 1978 | Operació Fritz |
Premis
| |
Signatura  | |
  | |
Aldo Moro (Maglie, 23 de setembre de 1916 - Roma, 9 de maig de 1978) va ser un polític italià, estadista i un membre destacat de la Democràcia Cristiana Italiana. Va exercir com a primer ministre d'Itàlia des de desembre de 1963 fins a juny de 1968 i després de novembre de 1974 a juliol de 1976.[1]
Moro també va exercir com a ministre d'Afers Exteriors des de maig de 1969 fins a juliol de 1972 i novament des de juliol de 1973 fins a novembre de 1974. Durant el seu ministeri, va implementar una política pro-àrab. A més, va ser nomenat ministre de Justícia i d'Ensenyament Públic durant la dècada de 1950. Des del març de 1959 fins al gener de 1964, Moro va exercir com a secretari de la Democràcia Cristiana.[2] El 16 de març de 1978 va ser segrestat pel grup armat d'extrema esquerra Brigades Roges i assassinat després de 55 dies de captivitat.[3]
Va ser un dels primers ministres de la postguerra d'Itàlia amb més temps al càrrec, liderant el país durant més de sis anys. Intel·lectual i pacient mediador, sobretot en la vida interna del seu propi partit, durant el seu govern, Moro va implementar una sèrie de reformes socials i econòmiques que van modernitzar profundament el país.[4]
A causa de la seva convivència amb el líder comunista Enrico Berlinguer, conegut com el Compromís històric, Moro és considerat un dels pares més destacats del centre-esquerra italià modern i un dels líders més grans i populars de la història de la República Italiana.[5]
Biografia
Llicenciat en Dret, fou catedràtic de Dret penal i de filosofia del Dret a la Universitat de Bari. De 1939 a 1942 va ser president de la Federació Universitària d'Estudiants Catòlics Italians i més tard va ocupar la direcció del «moviment de postgraduats catòlics».[6]
Fou diputat democratacristià per Bari des del 1946 i va ocupar diversos càrrecs ministerials des del 1955. El 1959, fou Secretari general de la democràcia cristiana, primer ministre (1963-68 i 1974-76) i president del partit democratacristià (1976-78).[6] Va pertànyer al sector esquerrà moderat del partit i va propugnar l'apertura a sinistra[6] per l’organització d’extrema esquerra Brigate Rosse (BR, Brigades Roges).[7]
Malgrat això, el 16 de març de 1978, les BR el va segrestar i després de 55 dies el van assassinar (9 de maig de 1978).[7]
L'acció contra Moro, coneguda amb el nom en clau d'operació Fritz, fou la més agosarada de les BR en la seva història i va marcar el principi de la fi del grup armat més actiu de l'Europa occidental als anys de plom. Es va produir just el mateix dia en què el líder democristià havia de presentar al Parlament italià una proposta de govern d'unitat nacional que integrava, al costat de la DCI, el Partit Comunista d'Enrico Berlinguer. Potser per aquest context tan especial, el segrest i posterior assassinat de Moro s'ha interpretat, sovint, com una acció que anava més enllà de les BR. Així, hi ha teories que hi impliquen la lògia masònica P2, i també van circular rumors que afirmaven que les BR estaven molt infiltrades per una CIA estatunidenca aferrissadament anticomunista.[cal citació]
Cinematografia
El segrest i captiveri de Moro per part de les Brigades Roges ha estat portat al cinema pel director Marco Bellochio en dues ocasions:[8]
- Buongiorno, notte, pel·lícula de 2003.
- Esterno notte, minisèrie del 2022.
Referències
- ↑ Aldo Moro, Enciclopedia Treccani
- ↑ Aldo Moro – Biografia, Mondi
- ↑ Il rapimento Moro Arxivat 10 June 2020[Date mismatch] a Wayback Machine., Rai Scuola
- ↑ «[Pillole di storia italiana Le riforme del primo centrosinistra: Moro tessitore d'Italia]», 29-11-2008.
- ↑ La lezione di Aldo Moro quarant'anni dopo, Voce Tempo
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «El artífice de la «apertura a sinistra»» (en castellà) p. 4. La Vanguardia, 10-05-1978. [Consulta: 2 maig 2021].
- ↑ 7,0 7,1 «Aldo Moro». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Tello, Jorge. «L'assassinat d'Aldo Moro, 39 anys de preguntes sense resposta». La Directa, 18-05-2017. [Consulta: 2 maig 2021].
Vegeu també
- Il divo (pel·lícula)
Enllaços externs
- Podcast El segrest i assassinat d'Aldo Moro a l' En Guàrdia de Catalunya Ràdio (català)
- El precio de la vida de Moro a La Vanguardia del 26 d'abril de 1978 (castellà)
- http://www.repubblica.it/online/dossier/moro/moro/moro.html
- http://www.nocensura.com/2012/12/aldo-moro-voleva-tornare-alla-moneta-di.html
- http://www.lastoriasiamonoi.rai.it/puntate/il-caso-moro/381/default.aspx Arxivat 2016-07-31 a Wayback Machine.
| Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Amintore Fanfani | Secretari General de la Democràcia Cristiana 1959–1964 | Succeït per: Mariano Rumor |
