Alferes provisional
 | Si cerqueu altres usos, vegeu Alferes. |
Alferes provisional és un antic rang militar d'Espanya. Va ser creat durant la guerra civil espanyola, a la zona nacional, amb l'objectiu de suplir la falta d'oficials que llavors existia. Se'ls denominava «provisionals» perquè només ostentarien aquesta graduació mentre durés la guerra.[1]
Història
La figura de l'alferes provisional va ser creada al setembre de 1936 pel decret n. 94 de la Junta de Defensa Nacional,[2][3] com una solució a l'escassetat d'oficials en el si de les forces armades revoltades i també a la necessitat de nous oficials per a les unitats militars de nou encuny que anaven sorgint.[4] Pel que sembla haurien sorgit a partir d'una idea del general Emilio Mola.[5] Aquells que aspiressin a ser alferes provisionals havien de tenir entre 20 i 30 anys,[6] i tenir el títol de batxillerat.[7]
També es va habilitar als membres del cos de suboficials per ingressar en els alferes provisionals.[8] Molts antics combatents de les milícies falangistes i carlistes també ingressarien als alferes. Per diversos punts de la zona revoltada es van crear centres d'instrucció per als aspirants al nou rang militar.[a] Al llarg de la contesa de les acadèmies en van sortir més de 28.000[5]-30.000[9] alferes provisionals, dels quals prop de 3.000 moririen en combat.[5][b] La mitjana d'edat entre els alferes era de 21 anys i en un 50% eren estudiants universitaris.[11] A més de la preparació militar, també rebien una formació política, religiosa i moral.[12]
El símbol identificatiu que empraven era un estel daurat de sis puntes —dissenyada pel general Luis Orgaz Yoldi— sobre un «pegat» negre.[10]
Després del final de la guerra molts dels alferes provisionals van abandonar les armes i van tornar a la vida civil; no obstant això, uns altres van continuar la carrera militar. Est va ser el cas de 8.000 alferes que després de la contesa es van convertir en tinents provisionals i altres 500 alferes que es van convertir en capitans.[9] En 1958 es va constituir a Madrid l'Hermandad Nacional de Alféreces Provisionales,[13] que fet i fet seria l'organització d'excombatients franquistes de major influència.[14]
Homenatges
En 1965 va arribar a erigir-se a Madrid un modest monument «a l'Alferes provisional».[15]
Notes
- ↑ Les primeres acadèmies d'Alferes provisionals van ser establertes a Burgos i Sevilla, al setembre de 1936.[9] Posteriorment es van obrir nous centres de formació en altres punts, com Granada, Àvila o Dar Riffien. Les acadèmies serien reformades pel general Luis Orgaz Yoldi en 1937.[9]
- ↑ Estava elevada mortalitat va portar al fet que s'encunyés la frase «Alferes provisional, cadàver efectiu» en clau d'humor negre.[10]
Referències
- ↑ Alcalde, 2014, p. 99-100.
- ↑ López Muiños, 1993, p. 185.
- ↑ Cancio, 2011, p. 164.
- ↑ Alcalde, 2014, p. 99.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Rodríguez González, 2005, p. 29.
- ↑ Alcalde, 2014, p. 100.
- ↑ Fernández Soria, 1984, p. 192.
- ↑ Peña López i Alonso González, 2004, p. 26.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Alcalde, 2014, p. 101.
- ↑ 10,0 10,1 Alcalde, 2014, p. 104.
- ↑ Alcalde, 2014, p. 100-101.
- ↑ Alcalde, 2014, p. 101-103.
- ↑ Rodríguez Jiménez, 1994, p. 103.
- ↑ Rodríguez Jiménez, 2012.
- ↑ Richards, 2013, p. 150n.
Bibliografia
- Alcalde, Ángel. Los excombatientes franquistas (1936-1965). Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2014. ISBN 978-84-16028-63-4.
- Cancio, Raúl C. Fuerzas especiales en la Guerra Civil Española. Madrid: Ministerio de Defensa, 2011.
- Fernández Soria, Juan Manuel. Educación y cultura en la guerra civil: España 1936-39. NAV, 1984.
- López Muiños, Juan. Algunos aspectos de la ingeniería militar española y el cuerpo técnico. Madrid: Ministerio de Defensa, 1993.
- Peña López, Juan Manuel. La Guerra civil y sus banderas, 1936-1939. Agualarga, 2004.
- Richards, Michael. After the Civil War: Making Memory and Re-Making Spain since 1936. Cambridge University Press, 2013. ISBN 978-0-521-72818-8.
- Rodríguez González, Félix. Diccionario de terminología y argot militar. Editorial Verbum, 2005.
- Rodríguez Jiménez, José Luis. Reaccionarios y golpistas: la extrema derecha en España: del tardofranquismo a la consolidación de la democracia, 1967-1982. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1994. ISBN 84-00-07442-4.
- Rodríguez Jiménez, José Luis «La prensa de extrema derecha en la transición del franquismo a la democracia (1973-1982)». El Argonauta español, 9, 2012. DOI: 10.4000/argonauta.1421. ISSN: 1765-2901.
