Algaravia
عربية أندلسية  | |
|---|---|
| Tipus | dialecte, llengua històrica i llengua morta |
| Ús | |
| Autòcton de | moriscos |
| Estat | Espanya, Portugal, Califat de Còrdova i emirat de Qúrtuba |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües afroasiàtiques llengües semítiques àrab àrab magrebí | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet àrab |
| Codis | |
| ISO 639-3 | xaa |
| Glottolog | anda1287 |
| Linguist List | xaa |
| IETF | xaa |
Algaravia és el nom històricament aplicat a la llengua àrab a la península Ibèrica, i també a la forma d'aquesta llengua parlada pels mudèjars i moriscs.[1] Prové de forma originària عربية (al-'arabiyya), el nom àrab per la mateixa llengua, i passa al català com a algaravia,[1] al castellà com a algarabía[2] i al portuguès com a algaravia.[3] A la Ibèria després de la Reconquesta, aquest nom s'aplicava encara a la manera de parlar dels moriscs i va tenir en aquestes llengües un significat pejoratiu de 'cridòria' o 'malparlar'.[2][3]
A la societat andalusina cada vegada va adquirir més protagonisme l’arabització lingüística i cultural mentre anaven desapareixent les diferencies dels grups socials com a resultat de la muslimització. L'àrab s'imposà perquè l'Alcorà, que es considera com la darrera i definitiva revelació de Deu, hi va ser dictat i conservat en aquesta llengua.[4]
Al segle xvi, quan a la Corona de Castella s'identifica cristianisme i castellà, la conversió forçosa de la Pragmàtica del 12 de febrer de 1502, la qual ordenava la conversió o expulsió de tots els musulmans de la Corona de Castella porta a les prohibicions totals d'expressar-se en algaravia al regne de Granada durant el sínode de Guadix de 1554,[5] i la real Provisió de Felip II de Castella de 1566, per la identificació de llengua i religió,[6] en línia amb la contrareforma. La Corona d'Aragó no imposà el cristianisme als mudèjars fins a la fi de 1525 després de la seva participació en la Revolta de les Germanies. Els llibres favorables a l'estudi de l'algaravia per part de religiosos missioners van entrar en l'Index Librorum Prohibitorum.[5]
El dialecte està ben estudiat gràcies a les obres que els gramàtics i lingüistes andalusins van realitzar per corregir els defectes que els parlants feien respecte a l'àrab clàssic.[7] A més a més, tot i ésser en l'actualitat una llengua morta, hi ha fins i tot algun tímid intent per part de musulmans autòctons de l'estat espanyol de divulgar el coneixement i l'ús de l'àrab andalusí, per tal d'aconseguir que aquesta torni ser una llengua parlada.[8]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 DIEC:Algaravia
- ↑ 2,0 2,1 RAE
- ↑ 3,0 3,1 Diccionari portuguès
- ↑ Njie Jobe, Penda. HISTÒRIA JURÍDICA DELS MUSULMANS A LA PENÍNSULA IBÈRICA I A CATALUNYA, p. 31.
- ↑ 5,0 5,1 Perceval, José Maria. Algarabia: lengua o alboroto callejero?, 1986, p. 118-119.
- ↑ Abad Merino, Mercedes «MORISCOS Y ALGARABÍA EN LA CORONA DE CASTILLA (S XVI). LA LENGUA COMO IDENTIDAD DE UN GRUPO» (en castellà). INTUS-LEGERE HISTORIA, Vol. 11, N° 2, 2017, pàg. 35. ISSN: 0718-5456.
- ↑ Ammadi, Mustafá. «Los arabismos y el legado andalusí». A: Los manuscritos árabes en España y Marruecos (en castellà). Fundación El legado andalusì, 2006, p. 306. ISBN 8496395162.
- ↑ Abstract: As an L2 learner/speaker of Andalusi Arabic (concretely the Valencian or Sharqi dialect) myself, and at least by the moment [sic], the only one as far as I know, I upload this Andalusi Arabic-English Dictionary book by the famous Spanish linguist Federico Corriente (see https://www.rae.es/academicos/federico-corriente-cordoba in Spanish), in order to make it more available to anyone (specially other ethnic Spaniards who have embraced Islam just like me) interested in such important [sic], and at least by now dead, language. [1] - Mahomat Abrahim Bosch Ramon ([2])
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
