Algieba

Algieba
Tipus	estrella binària, estrella doble, estel i font propera a infrarrojos
Tipus espectral (estel)	K1-III+G7IIIb[1]
Constel·lació	Lleó
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Radi	31,88 R☉
Magnitud aparent (V)	2,37 (banda V)[2]
Massa	1,23 M☉
Temperatura efectiva	4.341 K[3]
Paral·laxi	25,07 mas[4]
Moviment propi (declinació)	−154,28 mas/a [4]
Moviment propi (ascensió recta)	304,3 mas/a [4]
Velocitat de rotació estel·lar	4,3 km/s[5]
Velocitat radial	−35,45 km/s[6]
Gravetat superficial equatorial	59 cm/s²[3]
Ascensió recta (α)	10h 19m 58.3506s[4]
Declinació (δ)	19° 50' 29.3468''[4]
Metal·licitat	−0,48[3]
Format per	Gamma Leonis A * gam02 Leo (en)
Catàlegs astronòmics
CCDM J10199+1951AB (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) ADS 7724 AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken) HIC 50583 (Hipparcos Input Catalogue) HIP 50583 (Catàleg Hipparcos) IDS 10145+2021 AB (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès) 2MASS J10195836+1950290 (2MASS) UBV 9555 (UBV) UCAC4 550-048977 (Fourth USNO CCD Astrograph Catalog) uvby98 100089484 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ) WDS J10200+1950AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) AG+20 1172 (AGK3U) BD+20 2467 (Bonner Durchmusterung) γ Leo (nomenclatura de Bayer) 41 Leo (nomenclatura de Flamsteed) TIC 95431294 (TESS Input Catalog)

Algieba (Gamma del Lleó / γ Leonis) és la tercera estrella més brillant de la constel·lació del Lleó darrere de Regulus (α Leonis) i Denebola (β Leonis), amb magnitud aparent +2,21. El seu nom prové de l'àrab Al-Jabhah i significa "front", encara que en realitat està situada a la cabellera del lleó. El nom en llatí per a aquesta estrella és Juba.

A 126 anys llum de distància de la Terra, Algieba és una estrella binària amb els seus dos components separats visualment menys de 5 segons d'arc. Algieba A és una estrella gegant taronja de tipus espectral K0 IIIb amb un radi 23 vegades més gran que el radi solar i 180 vegades més lluminosa que el Sol. Algieba A també és una estrella gegant, encara que de color groc i tipus espectral G7 III. Més petita que la seva companya, el seu radi és 10 vegades més gran que el radi solar i la seva lluminositat és equivalent a 50 sols. El parell es pot resoldre amb un telescopi petit si les condicions atmosfèriques són bones.

La separació mitjana entre les dues components és d'almenys 97 UA, encara que la gran excentricitat de l'òrbita fa que aquesta variï entre 15 i 180 ua. El període orbital del sistema és d'uns 620 anys. La baixa metal·licitat de les dues estrelles (el seu contingut en ferro és aproximadament una tercera part que el solar) i la seva alta velocitat relativa respecte al Sol (71 km/s) suggereixen que el parell prové d'una part diferent de la galàxia.

A 5 minuts d'arc d'Algieba es troba l'estrella AD del Lleó, molt més pròxima a la Terra i que no forma part del sistema estel·lar. Una quarta estrella a 6 minuts d'arc si pot estar gravitacionalment unida a les dues estrelles gegants.

Referències

Enllaços externs

• Dades astronòmics de Algieba (SIMBAD)
• ~ Kaler / sow / algieba.html Algieba (Stars, Jim Kaler)