Aliança Roja-Verda

Aliança Roja-Verda

(da) Enhedslisten — de rød-grønne
Dades
Nom curt	Ø
Tipus	partit polític
Ideologia política	anticapitalisme euroescepticisme ecosocialisme socialisme democràtic
Alineació política	extrema esquerra
Forma jurídica	associació
Història
Creació	2 desembre 1989
Activitat
Membre de	Esquerra Anticapitalista Europea
Membres	9.281 (2020)
Governança corporativa
Seu	Studiestræde 24, 1., 1455 København K Studiestræde (Dinamarca)
Presidència	Pernille Skipper (2015–2021) Mai Villadsen (2021–)
Joventuts	Socialist Youth Front (en) (2001–) Rød-Grøn Ungdom (en) (2020–)
Empleats	35
Afiliació europea	PEL, EACL i Ara la Gent
Grup al Parlament Europeu	GUE-NGL
Diputats	9 / 179
Eurodiputats	1 / 14
Altres
Color
Lloc web	enhedslisten.dk

L'Aliança Roja-Verda (en danès, Enhedslisten - De Rød-Grønne, lit. 'La Llista d'Unitat - Els Rojos-Verds') és un partit polític ecosocialista danès.^[1]

Història

Es va formar l'abril de 1989 com a coalició de tres partits marxistes: el Partit Comunista de Dinamarca (DKP), que va ser la força impulsora, els Socialistes d'Esquerra (VS) i el Partit Socialista dels Treballadors (SAP). El plantejament inicial era agrupar altres forces progressistes, com els Verds o Curs Comú, però no va reeixir.^[2] Dos anys després es va transformar en partit polític i es va incorporar el Partit Comunista dels Treballadors (KAP), que es va dissoldre el 1994.^[3]

Es va presentar per primera vegada a les eleccions generals de 1990, obtenint l'1,7% dels vots i, per tant, no va superar el llindar.^[4] No obstant això, l'aliança es va mantenir i per a les següents eleccions va aconseguir els seus primers 6 diputats, impulsats per les protestes contra el Tractat de Maastricht.^[4]

Des de llavors el partit ha mantingut una presència discreta al Folketing, amb una forquilla d'entre 4 i 14 diputats. A partir del 2011 i amb el canvi de direcció després d'una etapa de fortes polèmiques amb l'anterior dirigent musulmana Asmaa Abdol-Hamid,^[5][6][7][8] l'Aliança va experimentar fort un creixement, que aprofitaria per donar un suport extern clau al nou govern socialdemòcrata encapçalat per Helle Thorning-Schmidt, ^[9][10] aprovant una reforma fiscal i tres dels quatre pressupostos durant la legislatura.

Per a les eleccions de 2015 el partit va augmentar encara més el seu suport fins al màxim històric de 14 diputats, exercint d'oposició contra el nou govern conservador de Lars Løkke Rasmussen.^[11][12] Al 2019 aconseguien el seu primer eurodiputat en les primeres eleccions europees en les quals es presentaven,^[13] i pocs dies després en les eleccions legislatives gairebé mantindria posicions amb 13 diputats, tornant a otorgar el seu suport extern al govern socialdemòcrata de Mette Frederiksen.^[14][15][16]

Més recentment, al 2022 l'Aliança obtindria els seus pitjors resultats en 15 anys, baixant de la desena fins als 9 diputats,^[17] per sota del que les enquestes indicaven.^[18] A més a més, Frederiksen, formaria un nou govern de coalició sense el seu suport, tornant així a l'oposició.^[19]

Resultats electorals

Parlament

Any	Vots	%	Escons	+/–	Govern
1990	54,038	1.7 (#10)	0 / 179	=	Extraparlamentari
1994	104,701	3.1 (#7)	6 / 179	6	Oposició
1998	91,933	2.7 (#8)	5 / 179	1	Suport extern
2001	82,685	2.4 (#7)	4 / 179	1	Oposició
2005	114,123	3.4 (#7)	6 / 179	2	Oposició
2007	74,982	2.2 (#8)	4 / 179	2	Oposició
2011	236,860	6.7 (#6)	12 / 179	8	Suport extern
2015	274,463	7.8 (#4)	14 / 179	2	Oposició
2019	244,664	6.9 (#6)	13 / 179	1	Suport extern
2022	181,452	5.1 (#8)	9 / 179	4	Oposició

Parlament Europeu

Referències

Enllaços externs

• Enhedslisten - De Rød-Grønne (danès) (anglès)