Alina Bucciantini

Infotaula de personaAlina Bucciantini
Biografia
Naixement2 abril 1890 Modifica el valor a Wikidata
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juliol 1932 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Bedford (Ohio) (Ohio) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

Alena Elise "Alina" Bucciantini (Florència, 2 d'abril de 1890 - Bedford, Ohio, Estats Units, 23 de juliol de 1932) fou una soprano italiana.[1]

Biografia

Fou filla de Quentilio Bucciantini i de Francesca Meini, ambdós florentins.[2] La mare fou també cantant d'òpera i professora de cant i el pare fou crític musical a Florència.[3] Alina va estudiar amb la seva i amb el professor Vincenzo Vannini.[4]

La Temporada 1925-1926 va cantar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona en l'estrena al Liceu de l'òpera La cena delle beffe d'Umberto Giordano, el dia 7 de novembre de 1925, una representació que va ser retransmesa per Ràdio Barcelona.[5] Pocs dies més tard, el 23 de novembre, va participar cantant el paper d'Eurídice en la representació de l'òpera Orfeu i Eurídice de Christoph Willibald Gluck. Sembla, segons una carta que la cantant va enviar al diari La Veu de Catalunya,[6] que havia estat contractada també per fer el paper de Micaela de l'òpera Carmen de Bizet i el de Musette de La bohème de Puccini, que es van representar el mes de novembre, però que el Liceu va contractar per aquest paper a una altra soprano, justament pel atapeït calendari d'obres a representar el mes de novembre.

Va fixar la seva residència als Estats Units a començaments de la dècada del 1910. Va ser també professora de cant[7] i cantant de ràdio.[8] Va viure amb la músic Eleanor Rodney Smith, mezzosoprano, directora de cors i professora de cant, qui apareix en 1916 com a alumne d'Alina.[9] Van compartir un estudi de classes de cant al llarg de molts anys. La premsa les definia a vegades com a "companyes".[10] Van oferir nombrosos concerts juntes al llarg de la dècada del 1910.

Va morir en Bedford, EUA, en 1932. No va arribar mai a casar-se. Eleanor Rodney Smith va signar el certificat de defunció.[2]

Referències

  1. «Memorial» (en anglès). findagrave. [Consulta: 5 febrer 2018].
  2. 2,0 2,1 Certificat de defunció, llibre de defuncions d'Ohio (1908-1953), registre 40621de 1932.
  3. «Another Okemo Musicale». The Vermont Tribune, 16-03-1916, pàg. 1.
  4. «Anunci». Evening Star, 16-10-1918, pàg. 23.
  5. «Sábado 7 de noviembre». Ondas, 01-11-1925, pàg. 30.
  6. «Coses del Liceu». La Veu de Catalunya, 05-02-1926, pàg. 4.
  7. «Afternoon musical». The Washington Herald, 14-11-1920, pàg. 23.
  8. «Four Women Hurt When Auto Skids and Overturns». The Burlington Free Press, 06-08-1930, pàg. 2.
  9. «Town Talk». The Vermont Tribune, 23-03-1916, pàg. 1.
  10. «Signorina Alina Bucciantini and her companion, Miss Eleanor Rodney Smith...». La paraula companion té també el significat de consort, parella.