Alphaville

Per a la pel·lícula de Jean-Luc Godard, vegeu Alphaville, une étrange aventure de Lemmy Caution.
Infotaula d'organitzacióAlphaville
lang=ca
(2005) Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1982
Activitat
Activitat1982 Modifica el valor a Wikidata –
Segell discogràficWarner Music Group Modifica el valor a Wikidata
GènereSynthpop Modifica el valor a Wikidata
Format per
Marian Gold
Bernhard Lloyd (1983–2003)
Frank Mertens (1983–1985)
Ricky Echolette (1985–1997)
Robbie France (1995–1998) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webalphaville.info Modifica el valor a Wikidata
Facebook: avmoonbase Instagram: alphaville.music Youtube: UCObmDvjXCn62yi-aOuGP5Yg Spotify: 0xliTEbFfy5HQHvsTknTkX iTunes: 4157274 Last fm: Alphaville Musicbrainz: 31aa6f87-8d00-4ae9-a5cc-6d7eeea109d2 Songkick: 94732 Discogs: 59776 Allmusic: mn0000790509 Deezer: 2580 Modifica el valor a Wikidata

Alphaville és un grup de la new wave alemany, però que canta en anglès, que va començar la seva carrera a principis dels anys 1980. El grup estava compost per Marian Gold, Bernhard Lloyd i Frank Mertens.

Van treure el primer àlbum el 1984 que es va titular Forever young,[1] que va tenir un gran èxit mundial gràcies a temes com Big in Japan (número 1 a Alemanya, Suècia i Suïssa l'abril de 1984, número 2 a Itàlia, 4 a Àustria i Irlanda, 8 al Regne Unit, 5 a Sud-àfrica i al Països Baixos, però només va arribar al 66 als Estats Units). Sounds like a melody també va tenir un èxit notable i formava part del mateix àlbum. Després de l'aparició del disc, Frank Mertens va deixar el grup i va ser substituït per Ricky Echolette.

Alpaville va treue el seu segon àlbum el 1986 titulat Afternoon in utopia i de nou fou un gran èxit gràcies al single Dance with me, seguit de l'àlbum Breathtaking blue aparegut el 1989, de nou amb el mateix èxit que els dos precedents.

Amb Prostitute de 1994, Alphaville va canviar l'estil. L'àlbum va tenir un èxit menor. La darrera producció, Salvation, de 1997, és menys sensible i més dance que els precedents.

Membres

Inicials

  • Marian Gold, vocalista (1982–avui dia)
  • Bernhard Lloyd, teclats, guitarra (1982–2003)
  • Frank Mertens, teclats (1982–1984)

Posteriors

  • Ricky Echolette, teclats, guitarra (1985–1997)
  • Robbie France, bateria (1993–1995; mort el 2012)
  • Rob Harris, guitarra, veus (1995–2003)
  • Shane Meehan, bateria (1995–2003)
  • Martin Lister, teclats, veus (1995–2014; mort el 2014)
  • Maja Kim, baix (2011–2016)

Avui dia

  • Marian Gold, vocalista (1982–avui dia)
  • David Goodes, guitarra (2003–avui dia)
  • Jakob Kiersch, bateria (2003–avui dia)
  • Carsten Brocker, teclats, drum programming (2014–avui dia)
  • Alexandra Merl, baix (2016–avui dia)

Discografia

Àlbums

  • 1984, Forever young
  • 1986, Afternoons in utopia
  • 1988, Alphaville: The Singles Collection
  • 1989, The Breathtaking Blue
  • 1992, First Harvest 1984-92 (Best of)
  • 1994, Prostitute
  • 1997, Salvation
  • 1999, Dreamscapes
  • 2000, Stark Naked and Absolutely Live (Concert)
  • 2010, Catching Rays on Giant
  • 2017, Strange Attractor
  • 2019, Forever Young (Remasteritzat, 35è aniversari)[2]

Premis i nominacions

  • 1984. Guanyadors del premi Goldene Europa com a millor grup[3] i millor grup estranger.
  • 1984. Guanyadors del premi Rockbjörnen com a millor àlbum estranger per Forever Young.

Referències

  1. ↑ Pingitore, Silvia. «Interview with Alphaville's Marian Gold about Forever Young» (en anglès britànic), 12-09-2022. [Consulta: 3 juliol 2023].
  2. ↑ «Alphaville - CHART ENTRY!» (en anglès). Alphaville, 22-03-2019. [Consulta: 5 abril 2019].
  3. ↑ «Facts/Charts» (en alemany). Alphaville. [Consulta: 4 maig 2024].

Enllaços externs

  • Web oficial del group
  • Discografia d'Alphaville
  • Alphaville Music
Registres d'autoritat