Amasra

Amasra

Localització
41° 44′ 47″ N, 32° 23′ 11″ E / 41.7464°N,32.3864°E / 41.7464; 32.3864
Estat	Turquia
Províncies	Província de Bartın
Població humana
Població	14.776 (2018)
Geografia
Banyat per	mar Negra
Dades històriques
Esdeveniment clau 16 octubre 1460 Setge d'Amasra
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+03:00
Altres
Agermanament amb	Fontaniva
Lloc web	amasra.gov.tr

Amasra (del grec Amastris Ἄμαστρις, gen. Ἀμάστριδος) és una petita ciutat portuària de la mar Negra situada a la província de Bartın, Turquia. La ciutat és actualment molt apreciada per les seves platges i el seu entorn natural, que ha fet del turisme una de les activitats més importants per als seus habitants. L'alcalde n'és Emin Timur (CHP).

Història

Amastris era una antiga ciutat de Paflagònia, a la riba del riu Amastris. Segons Estrabó, ocupava una península, i a cada costat de l'istme hi havia un port.

Inicialment la ciutat s'anomenava Sesamos (Σήσαμος), i amb aquest nom la menciona Homer al "Catàleg dels troians" a la Ilíada, on diu que Pilemenes va guiar un contingent amb tropes d'aquesta ciutat i d'altres del seu regne a la guerra de Troia per ajudar el rei Príam.

Va rebre el seu nom de la neboda del rei persa Darios III, Amastris d'Heracleia, casada amb el tirà Dionís d'Heraclea, i després, en enviduar, casada amb Lisímac de Tràcia. Estrabó diu que l'any 300 aC quan Amastris d'Heracleia es va separar de Lisímac, va unir en un sinecisme les ciutats de Sesamos, Citoros, Cromna i Teion per fundar la ciutat d'Amastris, encara que Teion se'n va separar poc després. Les altres ciutats es van mantenir juntes, i Sesamos n'era l'acròpoli, i sembla que el nom de la ciutat que hi havia a la península havia estat Sesamos. Pomponi Mela parla de Sesamos i Cromna com a ciutats de Paflagònia i en canvi no menciona Amastris.

Lucul·le la va ocupar durant les Guerres Mitridàtiques. Quan Plini el Jove era governador de Bitínia va fer una descripció d'Amastris en una carta a l'emperador Trajà. Diu que era una bonica ciutat amb un espai obert molt llarg vora d'un corrent d'aigua que s'anomenava riu, però que era brut i pudent. Plini va obtenir permís de l'emperador per cobrir aquest clavegueram. Una moneda del temps d'aquest emperador anomena "Metròpolis" a la ciutat. Va existir fins al segle VII.^[1]

Referències