Ana María Zeno

Infotaula de personaAna María Zeno
Biografia
Naixement7 juny 1922 Modifica el valor a Wikidata
Rosario (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 juliol 2011 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Rosario (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Nacional del Litoral Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópsicòloga, sexòloga, ginecòloga, metgessa Modifica el valor a Wikidata

Ana María Zeno (7 de juny de 1922, Rosario, província de Santa Fe - 31 de juliol de 2011, íd.)[1][2]va ser una metgessa generalista, professora, ginecòloga, sexòloga argentina, amb especial èmfasi en la problemàtica de l'educació sexual, i especialitzada en medicina social, pionera de la contracepció.[3][4]

Primers anys

Filla del destacat cirurgià Artemio Zeno i Maria Antonieta, que organitzaven tertúlies d'artistes a casa seva, i neboda d'un altre notable cirurgià, Lelio Zeno, el 1948 va obtenir el títol de metgessa per la Universitat Nacional del Litoral, a la Facultat de Medicina, Farmàcia i Ramos Menores (avui Facultat de Medicina, depenent de la Universitat Nacional de Rosario, UNR). I el 1968, el doctorat en Medicina.[5]

Activitat professional

En els anys 70 Zeno va ser una pionera de l'anticoncepció, un tema en què ginecòlegs i obstetres mantenien discussions i controvèrsies.[6][2]

« «Moltes persones pensen que l'educació sexual és lliurar anticonceptius i preservatius a l'atzar, i encara qüestionen aquests mètodes gairebé sempre per creences religioses. Però aleshores, com es lluita contra la sida? Tant la religió com la llei haurien d'actualitzar-se i incorporar nous conceptes perquè la gent sigui més responsable sexualment, i s'evitin avortaments». »

Va escriure abundamentemente en columnes d'opinió i en cartes dels lectors en periòdics locals i nacionals.[7] Al costat del seu marit, el metge psiquiatre N. Luque, va instal·lar un consultori en el domicili particular.[8]

Va ser una precursora en els temes reproductius de la dona. Quan encara es parlava poc de l'educació sexual, Ana María Zeno promovia i formava orientadors i professionals en la matèria. Com a ginecòloga va impulsar l'obertura d'espais per a l'atenció d'adolescents amb problemàtiques sexuals als hospitals, proclamant, tant en la seva vida professional com personal, la importància de parlar sobre aquests temes i de comptar amb polítiques de salut sexual i reproductiva.[8]

El 1978 va ser membre fundadora de l'«Associació Rosarina d'Educació Sexual» (ARES), i el 1983 de l'Institut Kinsey de Sexologia de Rosario (IKSR). Va exercir càrrecs a nivell municipal, provincial i nacional.[9]

Vida privada

Era mare de dues filles, una de les quals desapareguda durant la dictadura militar argentina, assassinada el 1976, en la Masacre de Palomitas, a Saltai, i mai va abandonar la seva lluita pels drets de la dona.[2][5]

Honors

  • El 9 de desembre de 2009, l'Institut Naconal contra la Discriminació, la Xenofòbia i el Racisme, del Ministeri de Justícia, Seguretat i Drets Humans de la Nació delegació Santa Fe, al costat de la Cambra de Diputats de la província, li fan homenatge.
  • L'Octubre de 2005 va ser reconeguda pel Consell Municipal de Rosario, com a «Metgessa distingida».
  • Guardó Ana del Valle 2006[Enllaç no actiu], per la Fundació Roberto A. Rovere, màxima distinció a la labor transcendental de la Dona en la Societat Contemporània.
  • Membre de la Societat Sexològica Argentina, i del seu Comitè d'Ètica des de 2005 fins al seu decés.[4]

Referències

  1. ↑ «Ana María Zeno, médica» (en castellà). Mujeres con ciencia. Cátedra de Cultura Científica de la Universitat del País Basc, 07-06-2016. [Consulta: 5 maig 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Falleció ayer Ana María Zeno, especialista y precursora en educación sexual» (en castellà). La Capital, 01-08-2011. [Consulta: 5 maig 2022].
  3. ↑ «Reflexiones: menstruación ¿sí o no?» (en castellà), 17-02-2008. [Consulta: 1r agost 2011].[Enllaç no actiu]
  4. ↑ 4,0 4,1 Zeno, Ana María. «Lo que no me gusta en la sexualidad» (en castellà). La Capital, 21-09-2006. [Consulta: 31 agost 2022].
  5. ↑ 5,0 5,1 O’Keeffe, Florencia. «"Hagan de la sexualidad un buen uso, ni abuso ni desuso"» (en castellà). La Capital, 11-03-2018. [Consulta: 5 maig 2022].
  6. ↑ Artemisa. Mónica Gogna. «Lo que no se nombra, también existe» (en castellà). Arxivat de l'original el 1 d'abril de 2016. [Consulta: 1r agost 2011].
  7. ↑ La Capital. A.M. Zeno. «Travestismo y transexualismo» (en castellà), 28-03-2008. Arxivat de l'original el 30 de desembre de 2012. [Consulta: 1r agost 2011].
  8. ↑ 8,0 8,1 Lacapital.com.ar Paulina Schmidt: suplemento mujer. «Luchadora incansable» (en castellà), 16-04-2006. [Consulta: 1r agost 2011].
  9. ↑ Antecedentes en la función pública