Andrée Turcy

Infotaula de personaAndrée Turcy

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Alphonsine Sidonie Philomène Turc Modifica el valor a Wikidata
12 març 1891 Modifica el valor a Wikidata
Toló (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 maig 1974 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Marsella (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Saint-Pierre (Marsella) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0876992 Musicbrainz: 4d004ba3-9a2c-4d49-95e5-664c206b9907 Modifica el valor a Wikidata

Alphonsine-Sidonie-Philomène Turc, coneguda com a Andrée Turcy, nascuda el 12 de març de 1891 a Toló i morta el 3 de maig de 1974 a Marsella, fou una actriu i cantant francesa.[1][2][3][4]

Biografia

Alphonsine Turc seguí cursos de cant líric abans de començar a cantar al cafè-concert a Lió l'any 1912, amb el nom d'Andrée Turcy, dins del gènere de la chanson realiste, creat als cabarets francesos de París i Marsella a finals del segle xix, que després es posaria molt de moda.

Félix Mayol, nascut a Toló com ella, la va portar a París per actuar a la seva sala, el Concert-Mayol. Cantà a continuació al Eldorado, també a París, de 1912 a 1916. Fou contractada per a una revista al Théâtre de l'Alcazar de Marsella l'any 1919, i va assolir un gran triomf amb «La Chanson du cabanon».[1]

L'exigent públic de Marsella l'adoptà, entre altres, amb cançons com «Mon anisette» o «Pourquoi je t'ai quitté». Va fer un duet amb Antonin Berval durant la dècada de 1920 i enregistrà els seus primers discos l'any 1921. Francis Carco li confià sis cançons que cantà al teatre La Cigale l'any 1924. Encadenà revistes i gires, i va tastar el teatre. Entre les seves estrenesː Quand l'amour vient (1929), Pauline (1933) i Rose de Marseille (1937).[1][3]

Als anys vint actuà també als cabarets i teatres de Barcelona, on tingué una gran popularitat, entre els quals el Teatre Eldorado o el Principal Palace, sempre amb un gran èxit. Algunes cupletistes del Paral·lel, en especial Ramona Rovira, seguiren la seva estela.[5][6][7][8]

Des dels anys 30, va fer moltes gires pel nord d'Àfrica. També va tenir un greu accident en què morí el seu conductor. Ja no va fer enregistraments a partir de 1938 i només aparicions curtes en algunes pel·lícules. Passà el període de l'ocupació a Algèria on el seu marit, André Garnier, dirigia el Gran Casino d'Argel. El seu retorn a la revista és a l'Alcazar de Marsella l'any 1950, on tornà a actuar l'any següent, abans d'instal·lar-se a Algèria i d'abandonar les taules. De tornada a Marsella, després de 1962, no actuà més que per respondre als homenatges que la ciutat li dedicà, com en una gala l'any 1963. Al final de la seva vida es trobà en la misèria i va ser ajudada per la família Baculard. Morí l'any 1974 a l'edat de 83 anys.[3]

Filmografia

  • 1952: Manon des sources, de Marcel Pagnol: la carnissera[9]
  • 1954: Les Lettres de mon moulin, de Marcel Pagnol[9]
  • 1962: Mon oncle du Texas, de Robert Guez[10]
  • 1963: Les Grands Chemins, de Christian Marquand: la dona vella[10]

Distincions

  • Oficial d'Acadèmia (decret del ministre de la Instrucció pública i de les Belles arts del 10 de març de 1931)

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Interprète: Mme TURCY (Andrée)» (en francès). L'encyclopédie multimedia de la comédie musicale théâtrale en France (1918-1944). [Consulta: 3 febrer 2021].
  2. ↑ «Andrée Turcy (1891-1974) – La Seyne en 1900» (en francès). [Consulta: 3 febrer 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Andrée Turcy - Biographie» (en francès). Du temps des cerises aux feuilles mortes. [Consulta: 1r abril 2024].
  4. ↑ «TURC, Alphonsine Sidonie Philomene» (en francès). matchID - Moteur de recherche des décès. [Consulta: 1r abril 2024].
  5. ↑ «Teatro Eldorado» (en castellà). La Vanguardia, 04-07-1925. [Consulta: 3 febrer 2021].
  6. ↑ Gasch, Sebastià «Andrée Turcy i Nitta Jo». Destino, No. 1489, 19-02-1966.
  7. ↑ «100 dones que van canviar el món. Ramona Rovira Garriga». Paeria. Ajuntament de Lleida. [Consulta: febrer 2021].
  8. ↑ Collell, Jaume. El músic de l'americana vermella: Joan Viladomat i la Barcelona descordada dels anys vint (en castellà). RBA Libros, 2014-03-01. ISBN 978-84-8264-862-0. 
  9. ↑ 9,0 9,1 «Andrée Turcy» (en francès). AlloCine. [Consulta: 3 febrer 2021].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Andrée Turcy». IMDb. [Consulta: 3 febrer 2021].

Enllaços externs

  • «Andrée Turcy "La chanson du cabanon", 1921». [Consulta: febrer 2021].