Androgínia

Part d'una sèrie sobre
Temes LGBTI+
Identitat de gènere Agènere Bigènere Pangènere Transgènere Transvestisme Gènere no-binari Gènere fluid Queer
Orientació sexual Asexualitat Bisexualitat Gai Homosexualitat Lesbiana Pansexualitat
Expressió de gènere Cross-dressing Drag-king Drag-queen Transformisme
Història Moviments socials LGBT Cronologia de l'alliberament sexual Revolució sexual Temes LGBT en la mitologia
Autoacceptació i visibilització Sortida de l'armari Dia contra la LGTBfòbia Transició de gènere
Cultura Argot Simbologia Barri gai Orgull LGTBI Bar LGBT
Dret Adopció homoparental Drets sexuals Lleis al món Llibertat sexual Matrimoni homosexual Drets LGBT a la Unió Europea
Prejudicis / Discriminació / Violència Interfòbia Bifòbia Cissexisme Generisme Heterosexisme Lesbofòbia Homofòbia Masclisme Misogínia Serofòbia Sexofòbia Sexualisme Suicïdi entre joves LGBT Transfòbia
Sistemes d'opressió Generisme Heteronormativitat Heteropatriarcat Masclisme Homofòbia Sexofòbia Transfòbia Violació correctiva
Epistemologia i Discursos Estudis queer Feminisme lèsbic Lingüística Lavanda Teoria queer Transfeminisme

Androgínia és un terme derivat del grec ἀνδρóγυνος^[1] (al seu torn format pels mots ἀνήρ 'home' i γυνή 'dona') i es refereix a la barreja de masculinitat i feminitat característica de la moda o a un hermafroditisme veritable.^[2]

Un androgin, en termes d'identitat de gènere, és una persona que no queda clarament dins dels típics papers de la masculinitat o feminitat de la seva societat.

Els pobles de l'antiguitat feien una neta diferència entre el que Mircea Eliade anomena l'hermafrodita concret i l'androgin ritual: un nounat que presentés signes d'hermafroditisme era considerat en certes cultures i en èpoques particulars un signe de la còlera dels déus, i matat. Només estava tolerada l'androgínia ritual.

Aquesta teoria es presenta en el llibre de Plató El banquet (189 - 193 aC). Al començament, els humans eren de tres sexes dobles: mascle/mascle, femella/femella, i hermafrodita (mascle/femella). Havent provocat la còlera dels déus, van ser castigats separant-los en dues meitats, formant els humans actuals. Després d'aquesta separació cruel, no cessen de retrobar la seva meitat, cosa que explicaria l'amor.

Balzac centrà la seva novel·la Séraphîta sobre un personatge androgin tret de les teories de Swedenborg. Séraphîtüs-Séraphîta és estimat en tant que home i en tant que dona, i fa prova d'una erudició i intel·lectualitat superior, és un ésser "total".

Androgin és un estil de vestir dins el moviment del glam rock i cosplay. Entre les personalitats i grups que es poden considerar andrògins hi ha: David Bowie, Marilyn Manson, Brian Molko de Placebo, Boy George (cantant de Culture Club), Nicola Sirkis Yoshiki de X Japan, Bill Kaulitz de Tokio Hotel, Mylène Farmer, Cinema Bizarre (grup de pop-rock alemany), i The GazettE.

Referències

• Feldman, Stephe. Androgyne Online Arxivat 2010-05-11 a Wayback Machine.. Transgender Tapestry Issue 107 (Fall/Winter 2004), pp. 38–39.
• Sell, Ingrid M Arxivat 2010-05-11 a Wayback Machine.. Third gender: A Qualitative Study of the Experience of Individuals Who Identify as Being Neither Man nor Woman Arxivat 2007-10-07 a Wayback Machine.. Doctoral Dissertation, Institute of Transpersonal Psychology, 2001). UMI No. 3011299.
• Bem, Sandra L. (1974). The measurement of psychological androgyny. Journal of Consulting and Clinical Psychology. 42, 155–62.
• Dynes, Wayne Androgyny Encyclopedia of Homosexuality. Arxivat 2006-02-22 a Wayback Machine. Dynes, Wayne R. (ed.), Garland Publishing, 1990. pp. 56–68.
• LIlar, Suzanne, Le couple (1963), Paris, Grasset; Translated as Aspects of Love in Western Society in 1965, with a foreword by Jonathan Griffin, New York, McGraw-Hill.

Enllaços externs

• Androgyne Online Arxivat 2011-04-25 a Wayback Machine.