Antoine Gaubil

Infotaula de personaAntoine Gaubil

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 juliol 1689 Modifica el valor a Wikidata
Galhac (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 juliol 1759 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Pequín (Xina) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAstronomia i sinologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósinòleg, traductor, historiador de les matemàtiques, historiador de la ciència, astrònom Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg
Acadèmia de Ciències de Rússia Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata

Antoine Gaubil (Gaillac, 1689 - Pequín, 1759), jesuïta francès, astrònom, matemàtic, historiador i missioner a la Xina durant el regnat dels emperadors Kangxi i Yongzheng de la dinastia Qing.

Orígens

Antoine Gaubil va néixer el 14 de juliol de 1689 a Gaillac, en una família benestant de consuls. Després d'estudiar a Tolosa, el 13 de juny de 1704 va entrar a la Companyia de Jesús. Fou destinat a Le Puy, Tournon, Cahors, Rodez, La Flèche i finalment a París, on va estudiar astronomia, i va col·laborar amb els astrònoms Domenique Parrenin i Joseph-Anne Marie de Moyriac de Mailla. També va estudiar literatura i matemàtiques.[1][2]

Va ser ordenat sacerdot el 13 de juny de 1718. El 7 de març de 1721 va sortir de Port-Louis (Lorient) cap a la Xina, i va arribar a Canton el 27 de juny de 1722, i a Pequin el 9 d'abril de 1723. Del 1742 al 1748 va ser el superior de la residència francesa a Pequín.[3]

Va morir el 24 de juliol de 1759 a Pequín.[3]

Activitat apostòlica

Una part de la seva amplia correspondència feia referència a l'activitat evangelitzadora dels jesuïtes a Pequín i al voltant de la capital. En una de les seva cartes indica que en aquella època, el nombre de cristians a Pequín el seu voltant ja era superior als cinquanta mil,[4] amb un grup reduït jesuïtes missioners (Bouvet, Dentrecolles, Tartre, Regis, de Mailla, Jacques, Rousset i Gaubil).

Activitat científica

Com a astrònom va mantenir relació amb científics de l'època, com els astrònoms Féret i Joseph-Nicolas Delisle. Va ser un dels primers investigadors europeus que va treballar a la Cort Imperial de l'emperador Kangxi,[5] on entre altres activitats va fer de professor de llatí dels fills de l'emperador.[6] Els seus coneixements de llatí també van fer que col·laborés com a traductor en les negociacions entre la Cort Imperial xinesa i l'Imperi Rus.[7]

Va ser membre de l'Acadèmia de Ciències de París, de la Royal Society de Londres i Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg[5][2]

Gaubil va deixar un gran nombre d'obres manuscrits i una important quantitat de correspondència, tant de caràcter científic com de contingut històric i sobre l'activitat dels jesuïtes a la Xina. Entre 1722 i 1759 va escriure 342 cartes,[8] alguns de les quals es conserven a l'Observatori de París i al British Museum (Londres).

Entre els seus treballs destaca la primera història de l'astronomia xinesa escrita per un occidental: “Histoire abrégée de l'astronomie chinoise” (1727), publicada a França el 1732, obra molt alabada per John Turberville Needham i Alexander von Humbolt.[9]

També va escriure.:

  • "Traité de l'Astronomie Chinoise", publicat per Pére Souciet (París, 1729-1732)
  • La traducció, a partir de fonts xineses, de la història de Genguis Khan (París, 1739)
  • "Abrégé de l'histoire chinoise de la grande dynastie des Tang"
  • "Traité de la Chronologie Chinoise", publicat després de la seva mort (París, 1814)
  • Traducció del segon dels clàssics xinesos, el "Llibre d'història" (Sujing), editat per De Guignes (París, 1770)

Referències

  1. ↑ Cordier, Henri. «Antoine Gaubil» (en francès). Catholic Enciclopedia. [Consulta: desembre 2018].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Antoine Gaubil» (en francès). [Consulta: desembre 2018].
  3. ↑ 3,0 3,1 Dehergne, Joseph «Répertoire des jésuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici S.J. [Roma], 1973.
  4. ↑ Vermander, Benoît. Les jésuites et la Chine (en francès). Brusseles: Lessius, 2012, p. 68. ISBN 978-2-87299-225-6. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Bayuk, Dimitri. «Father Antoine Gaubil, SJ (1689-1759) and his election to the Saint Petersburg Academy of Sciences» (en anglès), maig 2018. [Consulta: desembre 2018].
  6. ↑ Détrie, Muriel. France-Chine (en francès). Gallimard, 2004, p. 20. ISBN 9782070313082. 
  7. ↑ Cohen, Paul A. «Antoine Gaubil, S.J. Correspondence de Pekin, 1722-1759» (en anglès). The American Historical Review, 01-06-1971, pàg. 818.
  8. ↑ Vermote, Frederik. The role of urban real estate in Jesuit finances and networks between Europe and Chine (tesi) (en anglès). Vancouver: University of British Columbia, 2013 [Consulta: 28 desembre 2021].  Arxivat 2021-01-26 a Wayback Machine.
  9. ↑ Udías Vallina S.J., Agustin «Jesuitas astronomos en Beijing: 1601-1805» (en castellà). Theologica Xaveriana, 1992. Arxivat de l'original el 2016-03-24 [Consulta: 28 desembre 2021]. Arxivat 2016-03-24 a Wayback Machine.
Registres d'autoritat