Antonio Rotta

Infotaula de personaAntonio Rotta

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 febrer 1828 Modifica el valor a Wikidata
Gorizia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 setembre 1903 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia de Belles Arts de Venècia (1841–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Venècia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1848 Modifica el valor a Wikidata –  1903 Modifica el valor a Wikidata
GènerePintura de gènere Modifica el valor a Wikidata
MovimentRealisme i art de gènere Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLodovico Lipparini, Odorico Politi i Lattanzio Querena Modifica el valor a Wikidata
Influències
Eugenio Bosa Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • (1870) The little girl found in Venice (en) Tradueix
  • (1871) The Hopeless Case (en) Tradueix
  • (1878) The death of the chick (en) Tradueix
  • (1885) The retarded child (en) Tradueix
  • (segle XIX) Eloquent silence (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsSilvio Giulio Rotta Modifica el valor a Wikidata
ParentsLattanzio Querena ()
Luigi Querena () Modifica el valor a Wikidata
Premis
  •  Premio dell’Accademia di belle arti di Venezia (en) Tradueix
  •  Exposició Universal de Viena
  •  Salon of 1878 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Antonio Rotta (Gorizia, 28 de febrer de 1828 - Venècia, 10 de setembre de 1903) va ser un pintor italià, màxim exponent de la pintura de gènere.[1]

Antonio Rotta és conegut com a “el pintor filòsof” però també com “el pintor de les balades venecianes”, transformant la representació pictòrica en poesia i narració del mirall social de l’època, amb crítica social.

Premis

  • Medalla del Saló de París, Museu del Louvre, 1878
  • Premi per l'Exposició Universal de París (1878), Expo de París
  • Premi de l'Acadèmia de Belles Arts de Venècia (Accademia Veneta)
  • Medalla de l'Exposició Mundial de Viena 1873, Expo de Viena

Mercat de l’art

En una subhasta de Sotheby’s a Londres el 2001, ‘‘A Venetian water fete’’ d’Antonio Rotta (Una festa Veneziana, 1863), un oli sobre tela, es va vendre per 158.000 euros més les comissions de la subhasta.[2] Avui, el valor d’Antonio Rotta, en el mercat dels col·leccionistes apassionats a nivell mundial, pot superar el milió de dòlars fora del mercat oficial.

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Jole Carnemolla, ROTTA, Antonio, in Enciclopedia Italiana, Roma, Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 1936.
  2. ↑ Sotheby's (6 de juny de 2001) "Pintura europea del siglo XIX" Lote 135. Sotheby´s. Consultat el 7 de juny de 2022

Bibliografia

  • Nico Stringa, Antonio Rotta, Ottocento Veneto il trionfo del colore, Canova editore, Treviso 2004
  • Rudolf M. Bisanz, The René von Schleinitz Collection of the Milwaukee Art Center: Major Schools of German Nineteenth-Century Popular Painting, Milwaukee, Wisconsin, Milwaukee Art Center, 1980, p. 280, cat. 195.
  • Angelo De Gubernatis, (1889). Dizionario degli artisti italiani viventi: pittori, scultori e architetti, Firenze, Le Monnier.
  • Giulio Cantalamessa, Antonio Rotta, in Emporium, XIX (1904), pagine 91-110; id., Conferenze d'arte, Roma, 1926.
  • Silvio R., in Emporium, XXXVIII, 1913, pp. 157-160.
  • Antonio Rotta in Benezit Dictionary of Artists. Oxford Art Online, Oxford University Press.
  • Antonio Rotta. Archivio '800 Veneto. GAM Manzoni, Centro Studi per l'Arte Moderna e Contemporanea, Milano.
  • Agostino Mario Bessone-Aureli, Dizionario dei pittori italiani, Città di Castello, 1915.
  • Thieme-Becker, vol. XXIX, Lipsia, Germania, 1935.
  • Giuseppe Pavanello, La pittura nel Veneto, l'Ottocento, Mondadori Electa Editore, vol. 1, Milano, 2002.
  • Agostino Mario Comanducci, I pittori italiani dell'Ottocento, Edizioni San Gottardo, Milano (Genève), 1934-1992.
  • Eliana Mogorovich, Un artista del vero: Antonio Rotta tra dipinti di genere e pittura risorgimentale, in Marco Menato (a cura di), L'Osservatore Giuliano. Numero uno. Miscellanea di studi, Istituto giuliano di storia cultura e documentazione, 2013.
Registres d'autoritat
Bases d'informació