Aparador

Aparador de prestigi en una botiga de roba

Un aparador, mostrador o una vitrina o vidriera (/de mostra), és l'espai situat a la façana de les botigues i destinat a exhibir —darrere un vidre— una mostra dels productes o serveis que s'ofereixen a l'interior. L'aparador contribueix tant a la venda com a la bona imatge de l'establiment. La paraula aparador, en alguns països, s'usa per designar un moble amb portes i calaixos que serveix per guardar roba o altres objectes.[1]

L'aparadorisme és l'art de presentar de forma adequada, combinant objectes i materials, els articles que té a la venda un establiment en el seu aparador. És un conjunt de tècniques aplicades al disseny i muntatge dels aparadors. L'aparador juntament amb el cartell lluminós, la banderola o rètol (on sol aparèixer el logotip) i el disseny de façana constitueix el primer reclam de venda l'establiment.[2]

És un dels mitjans més importants amb què compta un comerciant per a trucar i retenir l'atenció d'un vianant cap al seu punt de venda. Part l'èxit comercial d'una botiga depèn que la decoració del seu aparador sigui apropiada i atractiva. De fet, la superfície disponible per a aparador es considera un factor de valoració econòmica del local comercial.

El venedor silenciós

Aparador de fons obert en una botiga de plantes, fruita si verdures a Gourock (Escòcia).

L'aparador és el «venedor silenciós» d'un establiment. És un element essencial i el vehicle principal de la comunicació entre un punt de venda i els seus clients. Aquesta importància augmenta si el comerç és de tipus tradicional i/o es dedica a activitats de no-alimentació. L'aparador és l'espai on el client per primera vegada entra en contacte (visual) amb el producte. Per això, l'aparador ha de resultar atractiu, artístic, cridaner i agradable.[3]

L'efectivitat dels aparadors augmenta quan hi ha un trànsit dens de vianants i la combinació de productes que es mostren a l'aparador està composta principalment pels anomenats «productes de compra lúdica» .

La disposició dels productes dins de l'aparador ha de ser harmònica i comercial pel que s'aconsella escollir els models més nous i atractius. La llum és un altre factor decisiu, s'ha de prestar especial atenció a una correcta il·luminació que faci destacar els articles destinats a la venda de la decoració.

Regles d'or de l'aparador[4]

  • No disminuir l'espai dedicat a la venda dins de l'establiment.
  • Estar sempre net i lluminós.
  • Mostrar-atractiu i suggestiu.
  • Proposar una selecció d'articles estratègica per al negoci.
  • Semblar sempre nou. Es recomana variar l'exposició cada 15 o 20 dies per mantenir viu el seu poder d'atracció.

Tipus d'aparadors

Per la seva configuració es poden distingir els següents tipus d'aparador
Aparador de fons tancat
  • Aparador de fons obert : deixa veure l'interior del punt de venda, com no hi ha fons de cap classe, dona llum natural i vistositat a la botiga. Tot l'espai interior té un caràcter d'exposició activa i permanent. Són com una continuació de la botiga. D'altra banda, l'absència de fons difumina la llum, es perd el contrast entre forma i fons. És la tendència més moderna i sol ser el tipus d'aparador més apreciat pel comerç detallista, que no va sobrat d'espai. Té l'avantatge i l'inconvenient que propicia la distracció del públic, que pot contemplar el que passa a l'interior del comerç ("la gent atrau la gent") i no fixa la vista en la mercaderia exposada perquè el moviment crida més l'atenció que els articles estàtics exposats a l'aparador.
  • Aparador de fons tancat: està concebut com un espai tancat, en forma de caixa tridimensional. Té un fons que emmarca el que es vol destacar i no permet veure l'interior de la botiga, amb ell es poden crear ambients més sofisticats. La presència del fons aporta nitidesa i claredat, permet una ambientació apropiada, per l'ús correcte de la llum i el color, proporciona un efecte més estable i sensació d'equilibri. Els objectes exposats ressalten sobre el fons i es capta més fàcilment l'atenció del receptor. Aconsegueix un major impacte visual.
  • Aparador semiobert: està tancat a la meitat inferior, permet el pas de la llum natural per la part alta descoberta i talla la visibilitat interior per la part baixa tapada. Sembla que està de moda i han començat a utilitzar molts comerciants, ja que s'instal fàcilment amb estructures mòbils, que no tanquen completament l'espai dedicat a l'aparador.
Per la seva situació es diferencien
  • Aparador de façana: localitzat en el frontal del comerç. És la situació idònia. Està visible per als vianants dia i nit.
  • Aparador de passadís: s'estén pels laterals del passadís d'entrada a l'establiment. Una tècnica de marxandatge consisteix a dissenyar un aparador lateral més llarg que l'altre empenyent d'aquesta manera al client cap a l'interior del comerç.
  • Aparador interior: situat dins de l'espai comercial. Són espais per a les accions d'animació dins l'establiment, com les vitrines. A més, hi ha els «mostraris», aparadors situats en establiments no relacionats amb el producte, vestíbuls dels cinemes, estacions de metro ...
Pel material exposat es poden distingir
Aparador d'una joguines a Amsterdam (Països Baixos)
  • Aparador de serveis. L'exposició es basa en cartells o fullets promocionals contenint els preus o ofertas dels principals serveis. Tal és el cas de les entitats financeres o de les assegurances, de les agències de viatges, etc.
  • Aparador de preu . Destaca principalment el preu dels productes comercialitzats.
  • Aparador de temporada . Clàssic d'establiments de moda, mostra l'avanç i les tendències del moment.
  • Aparador de prestigi . Mostra els productes de luxe que es poden adquirir a l'establiment, moltes vegades sense fer esment al seu preu. Són característics de boutiques, joieries, rellotgeries, etc.

Zones de l'aparador

Alguns estudis destaquen que les zones d'un aparador que més atenció del client acaparen són:

  • En vertical , la zona central amb gairebé un 50% de captació, la zona esquerra una mica més atractiva que la dreta.
  • En horitzontal , la zona baixa (el terç més baix de l'aparador) amb gairebé un 70% d'atracció, la zona més alta té escassa atracció i se sol reservar a cartells.

Els productes que es volen destacar es col·loquen en les zones més atraients.

Èxit d'un aparador

L'èxit d'un aparador es pot mesurar en funció de:

  • L'atracció que provoca. Es mesura relacionant el nombre de persones que es paren davant l'aparador amb el total de persones que passen davant seu.
  • L'accés a l'interior que promou. Es mesura calculant el total de persones que entren en l'establiment sobre el total que s'han aturat davant l'aparador.
  • La motivació a la compra que desperta. Es mesura comparant la xifra de vendes dels articles col·locats en l'aparador amb les vendes totals de l'establiment.
  • Altres índexs valoren també el temps que els clients es demoren contemplant un aparador o les compres possiblement realitzades pels clients que han vist l'aparador.

Referències

  1. ↑ aparador a Optimot
  2. ↑ «6 tendencias en escaparatismo para 2017». emprendedores. [Consulta: 11 juny 2017].
  3. ↑ Rodríguez Pedremonte, Antonio. Escaparatismo: de la a a la z (en castellà). Palma: Cort, 1995. ISBN 84-7535-297-9 [Consulta: 11 juliol 2017]. 
  4. ↑ Las 7 reglas básicas del escaparatismo (10 de desembre de 2013)

Vegeu també