Aqüeducte Carolí
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (it) Acquedotto di Vanvitelli  | |||
| Epònim | Luigi Vanvitelli | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Aqüeducte | |||
| Part de | 18th-Century Royal Palace at Caserta with the Park, the Aqueduct of Vanvitelli, and the San Leucio Complex (en)  | |||
| Arquitecte | Luigi Vanvitelli | |||
| Enginyer estructural | Luigi Vanvitelli | |||
| Construcció | març de 1753 - 7 de maig de 1762 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica italiana | |||
| Mesura | 55,8 ( ) × 529 ( ) m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Província de Benevent (Itàlia) i Província de Caserta (Itàlia) | |||
| ||||
L'Aqüeducte Carolí o aqüeducte de Vanvitelli és l'aqüeducte que proporcionava l'aigua al Palau Reial de Caserta, (província de Caserta) prenent l'aigua de les fonts de la muntanya Taburno i transportant-la al llarg d'un traçament que discorre, en la seva major part enterrat, al llarg de 38 quilòmetres i que alimenta també el complex de San Leucio.
Els treballs de l'aqüeducte, projectat per Luigi Vanvitelli per encàrrec del rei Carles de Borbó -d'aquí el sobrenom de Carolí-, va començar el març de 1753 i es van concloure amb la inauguració el 7 de maig de 1762.
De particular mèrit arquitectònic i des de 1997 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO[1] és el pont, avui perfectament conservat, que travessant la vall de Maddaloni uneix la muntanya Logano a l'est, amb la muntanya Garzano a l'oest, alçant-se sobre tres ordres d'arcades al llarg de 529 metres i amb una alçada màxima de 55,80 metres.
Referències
- ↑ Centre, UNESCO World Heritage. «18th-Century Royal Palace at Caserta with the Park, the Aqueduct of Vanvitelli, and the San Leucio Complex» (en anglès). [Consulta: 8 febrer 2021].
Enllaços externs
- Pàgina de Campania Arxivat 2009-01-04 a Wayback Machine.
