Aquileia

Aquileia

Aquilêe (fur)
Localització
45° 46′ N, 13° 22′ E / 45.77°N,13.37°E / 45.77; 13.37
Estat	Itàlia
Regió amb Estatut Especial	Friül - Venècia Júlia
Òrgan	òrgan de descentralització regional d'Udine
Població humana
Població	3.128 (2023) (83,55 hab./km²)
Geografia
Superfície	37,44 km²
Altitud	5 m
Limita amb	Fiumicello Villa Vicentina Grado Terzo d'Aquileia
Dades històriques
Esdeveniment clau abril 238 Setge d'Aquileia 28 juliol 388 Setge d'Aquileia
Patrocini	Hermàgores i Fortunat d'Aquileia
Identificador descriptiu
Codi postal	33051
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	0431
Identificador ISTAT	030004
Codi del cadastre d'Itàlia	A346
Altres
Agermanament amb	Piran
Lloc web	comune.aquileia.ud.it

Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana. Limita amb els municipis de Fiumicello, Grado (GO), Terzo d'Aquileia i Villa Vicentina. L'any 2007 tenia 3.487 habitants.^[1]

Història

Aquileia es trobava a l'inici de la mar Adriàtica, entre els rius Alsa i Natiso. Estrabó diu que es trobava a 60 estadis del mar. Plini el Vell diu que el riu Natiso i el Turrus passaven per sota de les seves muralles. Tots els autors coincideixen en dir que va ser fundada pels triumvirs romans Luci Manli Acidí Fulvià, Publi Escipió Nasica i Gai Flamini en un territori que Titus Livi diu que no estava habitat on volien establir-se un grup de gals transalpins. Els romans van témer una entrada constant de gals i van córrer a expulsar-los, fent-los creuar de nou els Alps. Per evitar nous intents i per protegir les fèrtils terres de l'entorn, els romans van decidir de fundar una colònia. S'hi van establir uns tres mil colons l'any 181 aC als que es van afegir mil cinc-centes famílies més el 169 aC. La nova colònia va rebre el nom d'Aquileia per la presència d'una Àliga en el moment de la seva fundació. Ràpidament, per la seva situació es va convertir en una pròspera ciutat comercial.

Més tard, quan ja era una ciutat important, s'hi van descobrir mines d'or, en temps de Polibi, cosa que va incrementar la seva prosperitat. Era també el centre del comerç amb els il·liris i amb les tribus de Pannònia situades al Danubi i als seus afluents, que més tard també van passar a sobirania de Roma. Els romans els facilitaven vi i oli a canvi d'esclaus, bestiar i pells, que portaven des del Danubi baixant pel Sava fins a Nauportus, i des d'allí per terra fins a Aquileia.

El comerç li va donar molta riquesa i Juli Cèsar la va convertir en el quarter general de les seves legions a la Gàl·lia Cisalpina, probablement per preparar les incursions contra els il·liris.

Durant el govern d'August va ser atacada sense èxit, pels iapods. La ciutat va tancar les portes a l'emperador Maximí el Traci que la va assetjar i no la va poder ocupar i va acabar mort als afores de la ciutat pels seus propis soldats l'any 238. Va augmentar la seva prosperitat i va ser la capital de la província de Venetia.^[2] Ausoni la situa al novè lloc de les ciutats de l'imperi a la meitat del segle iv, i a Itàlia només la superaven Roma, Milà i Càpua.^[3] Situada en una plana, estava completament fortificada amb grosses muralles i torres i tenia fama de ciutat inexpugnable.

L'any 340 Constantí el jove va ser derrotat a la riba del riu Alsa, prop de les muralles de la ciutat. El 381 s'hi va celebrar el Concili d'Aquileia organitzat per Ambròs de Milà, que bandejà l'arrianisme al nord de la Itàlia romana. Set anys més tard Teodosi I el Gran hi va derrotar a Magne Màxim a la batalla del Sava i Màxim es va refugiar a Aquileia on va morir. El 425 els generals de Teodosi II hi varen derrotar a l'usurpador Joan el Secretari que va morir alà decapitat. L'any 452 Àtila la va assetjar i després de tres mesos la va prendre per assalt i la va arrasar. Després d'això es va reconstruir però ja no va tenir la mateixa importància. Pràcticament no en queden restes senceres, i s'han trobat capitell, monedes i inscripcions. Les més interessants fan referència a un temple dedicat a Belenos, un déu local que els romans identificaven amb Apol·lo i que es creia que havia ajudat a la ciutat en la defensa contra Magne Màxim.^[2]

Patriarcat

Al segle iii era la seu d'un bisbe, que al segle iv va pujar a arquebisbe; al segle vi l'arquebisbe va adquirir el títol de Patriarca. Durant la invasió dels llombards el patriarca es va refugiar (com la resta dels habitants) a la veïna illa de Gradus (Grado) i va mantenir la seva pretensió al títol de Patriarca d'Aquileia.

Llista de bisbes (c. 250-355), arquebisbes (355-555) i patriarques (557-1045) d'Aquileia, patriarques del Friül (1045-1077), patriarques de Carniola (1077-1204) i patriarques d'Ístria (1209-1752, secularitzat el 7 de juliol del 1420).

Referències

Vegeu també

• Parlament de patrie

Referències

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• La cripta de la basílica a YouTube
• La Basílica d'Aquileia a YouTube