Arhanq
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
Arhanq (Arheng) fou el nom d'una regió situada al sud del riu Oxus (àrab Jihun, modern Amudarià) que s'estenia entre el riu fins a més enllà de Baghlan, en total uns 150 km en diagonal, fent frontera amb el Badakhxan en tota la part oriental mentre pel sud i oest limitava amb Balkh i el Bakelan. A uns 50 km al sud del riu estava la ciutat de Kunduz (i Baghlan uns 80 km al sud de l'anterior).
Història
Al segle xiv estava poblada per la tribu turcomongola dels karaunes i va estar sota el control de Qazaghan. A la mort d'aquest (1358) i deposició del seu successor, el seu fill Abd Allah ibn Qazaghan (1359), els amirs van procedir a un repartiment de territoris i l'Arhanq va correspondre quasi totalment a Amir Husayn ibn Musala, net de Qazaghan i reconegut com a cap dels karaunes; a més va rebre també el territori cap al sud, amb la vall del Panjhir i fins més enllà de Kabul. En el repartiment del 1359 la part sud del Khuttalan va quedar en poder dels amirs Kein Kofru i Oljeitu Itou Apardi (Altaj Berdi?, Oljai Apardi?) que també van dominar la part nord-oriental de l'Arhanq a l'entorn de Walwalij.
Referències
- The rise and rule of Tamerlane, per B.F. Manz
- Mapa
