Arthur Axmann

Infotaula de personaArthur Axmann

Fotografia d'Arthur Axmann durant els Judicis de Nuremberg
Biografia
Naixement18 febrer 1913 Modifica el valor a Wikidata
Hagen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 octubre 1996 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaWilmersdorfer Waldfriedhof Stahnsdorf Modifica el valor a Wikidata
Diputat del Reichstag de l'Alemanya nazi
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsErich Siewert Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarReichsjugendführer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
  •  Orde Alemany
  •  Creu de Ferro, 1a classe
  •  Creu de Ferro de 2a classe
  •  Premi al Llarg Servei del NSDAP
  •  Insígnia d'Or del NSDAP
  •  Insígnia de Ferit
  •  Creu al Mèrit de Guerra Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 103600476 Modifica el valor a Wikidata

Artur Axmann (1913-1996) va ser el líder de les Joventuts Hitlerianes des de 1940 fins al final de la Segona Guerra Mundial.

El 1932 va ser cridat a ser dirigent (Reichsleiter) del Partit Nazi o NSDAP) amb la tasca de reorganitzar les cèl·lules de les Joventuts Hitlerianes. Va perdre un braç al front el 1941.

Durant les darreres setmanes de la guerra en la Batalla de Berlín, comandà unitats compostes principalment per nens i adolescents sense entrenament militar que en la seva majoria moriren.

El 1944, Axmann va ser condecorat amb l'Orde Alemany màxima distinció possible individualment que podia concedir el Partit Nazi.

S'estava al búnker de Hitler abans que aquest se suicidés. Axmann escapà junt amb Martin Bormann i Ludwig Stumpfegger.

Axmann va ser arrestat el desembre de 1945 quan es va descobrir un moviment nazi clandestí que ell havia preparat. Jutjat a Nuremberg va ser condemnat a tres anys de presó. Durant el judici va dir que havia sentit el tret de Hitler en suïcidar-se. Després de la guerra i de la seva pena de presó va continuar la militància nazi, entre d'altres a la fraternitat a l'entorn de Werner Naumann, un excol·laborador estret de Joseph Goebbels i secretari d'Estat al «Ministeri d'informació popular i propaganda».

De 1971 a 1976 va viure en una vil·la a Playa de Taurito a Gran Canària on va planificar un centre de lleure per una empresa espanyola.

Bibliografia

  • Artur Axmann: "Das kann doch nicht das Ende sein." Hitlers letzter Reichsjugendführer erinnert sich. Koblenz: Bublies, 1995. ISBN 3-926584-33-5
Registres d'autoritat