Arts plàstiques
| Art |
|---|
 |
| Història |
| Arquitectura · Pintura · Escultura · Literatura · Cinema · Fotografia · Música · Teatre |
| Escoles i historiografia |
| Historiografia de les arts plàstiques · Estudi de les arts literàries i escèniques · Estudi del cinema · Estudi de la música · Estudi de la fotografia |
| Mètode d'investigació |
| Hermenèutica · Interpretació · Observació · Cerca biogràfica · Cerca històrica · Comparació |
| Àrees d'estudi |
| |
| Contingut |
| Art europeu · Art asiàtic · Art africà · Art precolombí · Art oceànic · Art prehistòric · Art antic · Art modern · Art contemporani |
| Conceptes |
| Lèxic de la pintura · Lèxic de l'escultura · Lèxic de l'arquitectura · Lèxic del cinema · Lèxic de la fotografia · Lèxic del teatre |
| Portal de les arts |
Les arts plàstiques són les arts que permeten donar forma a una idea, fer-la visible o palpable, a partir d'un material i unes eines.[1] Tradicionalment. l'art es dividia en el que s'anomenava Belles arts (pintura, escultura, arquitectura i les arts menors o arts aplicades, representades per treballs artesanals com el gravat i orfebreria. Amb el temps aquesta classificació va resultar insuficient per abastar les noves formes artístiques que van anar sorgint.[2]
Amb l’aparició de l’art conceptual als anys seixanta del segle XX el concepte va superar la forma que havia de tenir l’objecte, i es va considerar que tots els mitjans disponibles eren apropiats per materialitzar-lo, centrant la producció artística en el procés creatiu.[3]
Des del punt de vista dels elements compositius, en l'arquitectura són els espais, en l'escultura són els volums,[4] en la pintura són els colors i les textures, i en el dibuix és la línia o el clarobscur. L'arquitectura necessita les tres dimensions mentre que l'escultura i la instal·lació artística poden usar tres o quatre dimensions, depenent de si inclou moviment, i per tant el temps. La pintura, el vitrall, el tapís, la fotografia, el collage i el dibuix s'han realitzat tradicionalment sobre superfícies (parets d'una cúpula, teles, paper, cartró, fusta). L'art d'acció, que inclou cossos humans, trenca fronteres amb les arts escèniques contemporànies.
Les obres d'art a més d'objecte d'experiències estètiques també poden ser analitzades com objectes de coneixement. Per tant, a més de l'anàlisi de l'obra com a tal, exigeixen un estudi del context per al millor enteniment.[5]
Cal tenir present que les arts dinàmiques també es poden representar en objectes físics, però que no són l'objecte artístic en si mateix: per exemple, la música és un art dinàmica (i no pas plàstica) per molt que es pugui representar en una partitura o en un disc, ja que aquests objectes no són la música en si mateixa, la qual només és tal en forma sonora.
Referències
- ↑ «Les arts plastiques : de quoi s'agit-il?». Académie de Toulouse.Enseignement des ARTS PLASTIQUES. [Consulta: 18 novembre 2023].
- ↑ Tocavén, Zully. Expresión plástica (en castellà), 1992. ISBN 978-968-18-4051-8.
- ↑ Solé Bardalet i altres, Núria. «A la descoberta de l'art». Fundació Antoni Tàpies de Barcelona, Museu d'Art Contemporani de Zagreb, 2016. [Consulta: 18 novembre 2023].
- ↑ Monclús, Marta Balada. Didàctica de l'expressió plàstica I. Edicions Universitat Barcelona, 2000-03-16. ISBN 978-84-8338-161-8.
- ↑ Calle, Romà De la. Experiència estètica i crítica d'art: Estudis al voltant de tretze artistes i tres col·lectius de les comarques del sud del País Valencià. Universidad de Alicante, 2019-10-20. ISBN 978-84-1302-041-9.
Vegeu també
Enllaços externs
- «Arts i Oficis. Arts Plàstiques: Pintura» (Vídeo). 3cat.
 | Portal: Arts Visuals |
