Assetjament familiar

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «Assetjament». (vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2023

L'assetjament familiar és l'acció mancomunada i tàcita d'assetjament i enderrocament psicològic que duen a terme diversos familiars —entre els quals es troba un instigador pervers narcisista o psicòpata socialment integrat que, conscientment, desitja neutralitzar, eliminar o expulsar un altre familiar. Es produeix, aleshores, un fenomen tan antic com la història de la humanitat: El linxament d'una víctima innocent. Les expressions boc expiatori, cap de turc, ovella negra i "aneguet lleig" descriuen i expliquen efectes i aspectes que fan més comprensible aquest devastador fenomen.

Assetjament laboral

L'origen del terme mobbing per definir l'assetjament es troba en un dels comportaments animals que el zoòleg Konrad Lorenz va observar en les seves recerques.[cal citació] Aquest tipus específic de comportament, que va batejar com mobbing, es produeix, també, en entorns humans com la família o clan familiar, així com en qualsevol lloc on hi hagi persones que comparteixen béns i interessos.

Conseqüències[cal citació]

Assetjar algú en el seu entorn habitual suposa condemnar la víctima a la seva total desestabilització psicològica, afectiva, econòmica i social. El resultat pot ser el desarrelament, la marginalitat, l'assumpció d'hàbits destructius (tabaquisme, alcoholisme, drogodependència, etc) o, freqüentment, és la causa que la víctima, que es veu incapaç de recuperar l'equilibri perdut —tret que sigui ajudada per terceres persones— sigui empesa al suïcidi. En qualsevol cas, el dany causat és pràcticament irreparable i, per això, és considerat un delicte penal de gravetat, a causa de la profunda lesió psicosocial que pateix la víctima maltractada i estigmatitzada.

Universalment, les lleis i la moralitat humana estan orientades a evitar abusos i certes formes de prendre, mantenir i administrar el poder que poden comportar un alt grau de violència. L'homicidi, l'assassinat, el sacrifici humà o el linxament estan prohibits i són castigats en totes les cultures contemporànies. A causa d'aquesta convenció acceptada universalment, en la majoria de casos d'assetjament, que generalment és induït per una oculta intenció de prendre el poder o assegurar-lo, l'agressió es dona solament a nivell psicològic —un terreny que no deixa proves del delicte— i aquesta mateixa agressió es produeix de manera lenta i gradual, de manera que ni tan sols la víctima sol adonar-se que està sent maltractada i arrossegada per un procés d'assetjament, fins que ja és massa tard perquè pugui impedir-ho. L'ona d'assetjament i descrèdit generada pel grup assetjador la superen i l'arrosseguen a l'exili, a la malaltia o a la mort. Alguns psicòlegs que han estudiat aquest fenomen afirmen que l'assetjament és el crim perfecte, ja que no deixa proves físiques del delicte.

En la majoria de casos, les víctimes d'assetjament arriben a creure que les difamacions que uns altres familiars aboquen sobre ells són certes, i acaben per abandonar el seu lloc en la família amb forts sentiments de culpabilitat i nul·la autoestima. Aquest abandó, "forçat" per l'instigador i el clan assetjador, pren una aparença voluntària. No obstant això, no és res més lluny de la realitat: la víctima ha estat embolicada en una espiral de vexacions, humiliacions i maltractament, que la porten a abandonar el seu legítim lloc, com una mesura in extremis d'acte-conservació. Òbviament, en fer tal cosa, perd tota estabilitat i el seu lloc és ocupat per uns altres.

Assetjament en la família tòxica [cal citació]

L'objectiu de l'assetjament és estigmatitzar la víctima per prendre-li el poder o per preservar el de l'agressor, ja que en la majoria de casos qui instiga l'assetjament manega les regnes del poder familiar. Habitualment, la víctima és percebuda per l'instigador com una amenaça a la seva posició de poder dins de la família. Aquesta amenaça sol ser il·lusòria i és causada per sentiments d'enveja, gelosia i, sobretot, per l'instint animal de territorialitat (aquest instint exacerba l'egoisme i el control sobre els béns compartits). D'altra banda, el mecanisme del boc expiatori sol produir-se quan el clan familiar sofreix algun tipus de crisi interna i la seva o els seus líders recorren al sacrifici d'algun dels seus membres, com a mesura per reforçar els llaços grupals que s'estan dissolent o que estan en perill. Òbviament, qualsevol família que basi la seva unitat en el sacrifici humà és una família tòxica o patològica, basada en un model que portarà al món nous psicòpates socialment integrats. En tot cas, les famílies on es promouen processos d'assetjament haurien de ser psicològicament intervingudes o ajudades per ordre judicial (si calgués).

La víctima en la família patològica [cal citació]

La víctima, en un elevat nombre de casos, és un individu amb facultats personals que el fan sobresortir d'alguna manera. Pot tractar-se de persones brillants, molt eficients, creatives, amigables, de gran cor, físicament ben dotades, populars, etc., que desperten sentiments d'enveja en altres familiars. Altres vegades, l'assetjament es produeix sobre individus que —a causa de la seva raça, sexe, moment de naixement o alguna altra característica circumstancial (tradició, costum, herència, mandat o lloc en la successió)— són designats per ser els màxims receptors dels béns, responsabilitats o títols familiars. La seva posició privilegiada o circumstància, aparentment favorable, els converteix en el blanc de la gelosia i animadversió d'altres integrants de la mateixa família que desitgen usurpar tals prerrogatives. Històricament va haver-hi nombrosos casos d'infants i fills primogènits, futurs reis, nobles o hereus que, a causa de la seva elevada posició, acompanyada de l'absència de malícia personal, van sofrir l'assetjament de familiars poderosos, i no van tenir més remei que fugir lluny de la llar per sobreviure. Tal és el cas de Robin Hood o del Comte de Montecristo (casos novel·lats que es van inspirar en la realitat). La popularitat d'aquests personatges es deu a l'heroïcitat que comporta haver superat l'adversitat i vençut —després de dures batalles— els usurpadors que van instigar l'assetjament que els va arrossegar a la pèrdua de béns, títols i família. Malgrat aquests heroics casos, està estadísticament demostrat que la gran majoria de les víctimes d'assetjament, mancades de l'esperit combatiu de Robin dels boscos, acaben psicològicament enfonsades, deprimides i abandonades. Per aquesta raó, cal alertar i conscienciar la societat sobre la perillositat d'aquest fenomen que sol passar desapercebut a causa que les víctimes —psicològicament, anímicament, socialment i econòmicament danyades— no en són conscients o no arriben a denunciar els fets (de vegades per por de l'assetjament, per la desorientació que produeix "la caiguda" o, senzillament, perquè no hi ha proves físiques del delicte).

Assetjament com delicte penal greu [cal citació]

Es pot entendre el fenomen de l'assetjament com un procés impregnat de violència psicològica, destinat a mantenir o aconseguir el poder i el control sobre uns determinats béns (i dones). Per això, l'assetjament té lloc, gairebé sempre, en els entorns humans on hi ha aquests béns: la llar familiar, les empreses, els llocs de residència, les institucions, les nacions, etc. El motor més profund d'aquest mecanisme o procés d'assetjament és l'instint de territorialitat animal, que l'home conserva en el seu sistema límbic, i que, en definitiva, és el causant de la immensa majoria de conflictes i l'agressió humana. l'assetjament és molt més complex i subtil que un simple robatori acompanyat d'una acció homicida; no obstant això, el resultat és el mateix: la víctima és despullada dels seus béns, desplaçada del seu lloc en l'"abeurador familiar", del seu lloc de treball, de la seva residència, de la seva terra, etc., a causa de les lesions psicoafectives produïdes per les tècniques d'assetjament descrites més avall. El resultat per a la víctima és que li han robat allò que li donava menjar, amb l'agreujant que, per a això, els agressors li han arruïnat la psique i, en la majoria de casos, la vida sencera. Una altra característica que distingeix l'assetjament d'altres accions delictives és que els que agredeixen la víctima solen actuar tàcitament i coordinadament, i són els seus propis companys de treball, companys de classe, els seus caps, els seus progenitors, els seus germans, els seus oncles, els seus arrendadors, els seus veïns, etc. Tal cosa confon encara més la víctima, ja que és lesionada pels que considerava "amics, companys o aliats" (en el cas familiar, la víctima guarda profunds llaços afectius amb els que la maltracten). Efectivament, l'instigador i el grup d'assetjament pertanyen al mateix entorn social, familiar o laboral que la víctima; i, per no ser descoberts, han d'ocultar perfectament i subtilment el seu delicte. Per a això se serveixen de l'agressió psicològica sistemàtica i persistent en el temps fins que la víctima s'esfondra i abandona el seu lloc. Durant i després del procés d'assetjament, aquesta víctima entra en un estat depressiu que pot conduir-li al suïcidi i/o a sofrir atacs de pànic de tipus paranoide, provocats per la por de seguir sent assetjada. El manifest desequilibri psicològic que pateix és aprofitat pels assetjadors per justificar la seva exclusió i rebutjar-la d'aquest entorn grupal concret. Finalment, l'exclusió és presentada com un "un bé per al grup" i, en molts casos, els instigadors són aplaudits per la seva despietada labor de "neteja". L'assetjament familiar, a menor escala, guarda certs paral·lelismes amb la neteja ètnica; La mentalitat d'un instigador actua de forma similar a la d'un genocida que, òbviament, per dur a terme aquesta labor d'assetjament i enderrocament d'algú tan proper —encara que intenti aparentar el contrari—, ha hagut d'actuar amb total fredor i absència d'escrúpols.

Tècniques d'assetjament o maltractament psicològic [cal citació]

Amenaçar, criticar, insultar, ridiculitzar, assetjar, apropar-se intimidatòriament, perseguir una persona, induir-li sentiments negatius com por o terror, descoratjament, preocupació, crear-li inseguretat emocional, interferir en les seves dinàmiques mentals, dificultar la realització de les seves activitats i tasques, sobrecarregar-la amb exigències i expectatives que no pot complir, excloure-la, aparentar que no existeix, apartar-la, aïllar-la, tancar-la, castigar-la, humiliar-la, espantar-la per tal que se'n vagi (d'aquesta manera, la víctima queda "atrapada" fora de l'entorn familiar); l'exili familiar induït per l'autoritat del clan.

Bibliografia

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
  • "La tutela Frente al Acoso Moral: Laboral, Escolar, Familiar e Inmobiliario". Luis Lafont y otros. Ed. Aranzadi.
  • "Juntos pero no atados", Trilogía: de la familia elegida a la familia obligada. Jaume Soler - M. Mercè Conangla. 2005.
  • "Juntos pero no revueltos", Trilogía: de la familia elegida a la familia obligada. Jaume Soler - M. Mercè Conangla. 2006.
  • "Ámame para que me pueda ir", Trilogía: de la familia elegida a la familia obligada. Jaume Soler - M. Mercè Conangla. 2006.
  • "El acoso moral: El maltrato psicológico en la vida cotidiana" (en español). Hirigoyen, Marie-France (2007). Ediciones Paidós Ibérica, S.A.
  • "Acoso moral, mobbing. Teoría". Rodríguez López, Teresa (2006). Editorial CEP, S.L.
  • "La tutela frente al acoso moral: laboral, escolar, familiar e inmobiliario: del silencio a la palabra de Ley Penal". Lafont Nicuesa, Luis (2006). Editorial Aranzadi, S.A.
  • "Mobbing: vencer el acoso moral". Rodríguez Vega, Nora Ethel (2003). Editorial Planeta, S.A.
  • "Acoso moral, miedo y sufrimiento: Eichmann en la globalización". Blanco, Cruz (Blanco López) (2003). Ediciones del Orto.
  • "El chivo expiatorio". Girard, René. Barcelona. Anagrama, 1986.
  • "El maltrato psicológico". Cómo defenderse dl'assetjament y otras formas de acoso. De Luis de Rivera

Vegeu també