Audició musical

S'ha proposat fusionar aquest article a «Audició humana». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2021

L'audició musical és una tècnica de la pedagogia musical que promou l'escolta activa de la música, així com el desenvolupament de la capacitat auditiva per les potencialitats cognitives, psicològiques i educatives que té escoltar música de forma activa.

Descripció

L'audició és l'acte d'escoltar, d'estar atent. Desenvolupant capacitats de percepció, assimilació, comprensió i gaudi musical. La música és expressió i comunicació, per tant l'audició desenvolupa les habilitats comunicatives i receptives tant a nivell musical com extra musical. L'educació musical està canviant el paradigma tradicional de l'audició. Les noves metodologies dirigides cap a l'audició activa són cada cop més aplicades i reconegudes. L'elaboració d'activitats creatives juntament amb metodologies constructivistes i l'ús de les TIC, fa que l'educació musical clàssica quedi obsoleta davant dels nous models educatius basats en l'audició, la interpretació i la creativitat.

Segons Silvia Malbarán,[1] escoltar és trobar sentit a les relacions sonores presents en una obra musical. Comprendre el discurs musical, els patrons, modes d'organització, desenvolupaments temàtics, etc. Podem per tant concebre l'audició musical com un mode múltiple i simultani de processament d'informació. Per tant, posa en joc habilitats i disposicions que integren la reflexió, el pensament constructiu, l'actitud significativa i la persistència en l'atenció.

El primer àmbit important és la percepció musical: l'audició musical entra dintre del procés d'alimentació que condueix a la interiorització d'elements i materials sonors i musicals. Per a assolir l'adquisició de coneixements musicals serà necessari el domini vocal, corporal e instrumental d'eixos elements i materials a través de les distintes formes d'expressió musical.

Segons Aaron Copland,[2] hi ha tres plans d'escolta musical:

  1. Sensual: pel plaer que produeix el so en si mateix.
  2. Expressiu: busquem a la música un significat extra musical.
  3. Analític: purament musical, la música existeix veritablement quant a les notes i la seva manipulació.

Finalment cal destacar l'anàlisi musical com a forma de comprensió i discriminació del material sonor. La seva finalitat és la comprensió i enteniment per part de l'oient. Els seus components bàsics són els següents:

  • So:
    • Timbre: selecció, combinació, grau de contrast d'instruments i veus
    • Àmbit: Tessitura, efectes especials, explotació de l'idioma, articulació en la superfície.
    • Textura i trama: Duplicació, superposició, contrast de components, homofònic, cantus firmus, contrapuntístic, polaritzat (policoralitat, melodia/baix xifrat; melodia/acompanyament; sol/tutti)
    • Dinàmiques: tipus, freqüència, degudes a la instrumentació a l'àmbit...
  • Harmonia:
    • Funcions principals: color i tensió
    • Etapes de tonalitat: lineal, modal, bifocal, unificada, expandida, policèntrica, atonal, serial. Estabilitat i inestabilitat de la tonalitat...
    • Relacions de moviment: esquemes interiors de modalitats, i modulacions.
    • Acords: alteracions, dissonàncies, progressions, seqüències...
    • Ritme harmònic: acòrdic, inflexió, ritme de tonalitat.
    • Intercanvi de parts: contrapunt, imitació, cànon, fuga, estretto, augmentació/disminució.
  • Melodia:
    • Àmbit: mode, tessitura, vocal/instrumental.
    • Moviment: graus conjunts, disjunts, salts, actiu/estable, articulat/continu, cromàtic/diatònic
    • Disseny: ascendent, descendent, anivellat, ondulant, quebrat...
    • Funcions: primàries, secundàries (cantus firmus, ostinato)
  • Ritme:
    • Ritme de la superfície: vocabulari i freqüència de durades i disseny.
    • Continuum: mètrica (regular, irregular, additiu, sincopat, hemiòlia), tempo, dimensió (fracció, pulsació, motiu, subfrase, frase, període...)
    • Interaccions: ritme de textura, ritme harmònic, ritme de contorn...

Referències

  1. Silvia Malbrán. "Didáctica de la música". Eufonía, núm. 2, 1996, pp. 55-68 ISSN 1135-6308
  2. Aaron Copland. Como escuchar la música. Ed. Fondo de Cultura Económico

Bibliografia

  • Rodolfo Barbaci. Educar la memoria musical. Ed. Recordi.

Enllaços externs

  • "Audición" a Filomusica.com
  • Catedu.es Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
Bases d'informació