Autoretrat amb la seva esposa Isabella Brant

Infotaula d'obra artísticaAutoretrat amb la seva esposa Isabella Brant
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorPeter Paul Rubens
Creacióaprox. 1609-1610
Mètode de fabricacióPintura a l'oli
Gènereautoretrat Modifica el valor a Wikidata
MovimentBarroc
Mida178 (Alçada) × 136,5 (Amplada) cm
Localització
Col·leccióAlte Pinakothek, Munic
Catalogació
Número d'inventari334 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg
A Treasury of Art Masterpieces: from the Renaissance to the Present Day:(55)
Alle tot nu toe bekende schilderijen van Rubens (Vol. 1) (en) Tradueix:(103)
CRLB XIX (2) Portraits of Identified Sitters Painted in Antwerp (en) Tradueix:(138)
De gouden eeuw van de Vlaamse schilderkunst (en) Tradueix:(11)
A catalogue raisonné of the works of the most eminent Dutch, Flemish, and French painters (Part the Second - Rubens) (en) Tradueix:(181)
P. P. Rubens, des Meisters Gemälde in 551 Abbildungen (en) Tradueix:(40) Modifica el valor a Wikidata

Autoretrat amb la seva esposa Isabella Brant és un quadre del pintor flamenc Peter Paul Rubens. Es tracta d'una pintura a l'oli, que mesura 178 cm d'alt i 136 cm d'amplada. Actualment es conserva a l'Alte Pinakothek de Múnic (Alemanya).

Rubens s'autoretrata aquí amb la seva primera esposa, Isabella Brant (1591-1626), filla d'un noble d'Anvers. Rubens i Isabella es van casar el 3 d'octubre de 1609, a l'Abadia de Sant Miquel d'Anvers, poc després que ell tornés a la ciutat, de passar vuit anys a Itàlia.[1] El quadre va ser realitzat cap a 1609, durant el primer any de matrimoni, i pretén de reflectir tant la felicitat com el benestar de la parella.[2]

Detall dels rostres
Detall de les mans

La pintura és un retrat doble a mida quasi natural de la parella asseguda davant un arbust de xuclamel, que simbolitza l'amor i la fidelitat conjugal. Les mans dretes unides (junctio dextrarum) indiquen que ja estaven casats.[3][4][5] És aproximadament el centre del quadre i traça una diagonal amb la cama esquerra de l'artista i el braç també esquerre, que sembla sostenir l'espasa[2]

Rubens es delecta expressant amb gran detall les qualitats de les teles, els encaixos i brodats, així com els altres objectes representats, quasi com si desitgés de demostrar la seva habilitat.[3] Així es reflecteix en la seva obra la influència de la pintura veneciana, en particular de Ticià, pel colorit, com pot veure's a l'intens de color safrà de les mitges del pintor, i el sumptuós tractament de les teles, com el minuciós brodat del cosset de la dona.[2]

A més a més, Rubens es representa a ell mateix com un cavaller aristocràtic amb la seva mà esquerra sobre l'empunyadura de la seva espasa.[1]

El quadre presenta una llum daurada, típica de la tardor, i recau principalment als joves rostres dels noucasats.[2]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Belkin,Kristin Lohse (1998) pp.95-98
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Cirlot, Lourdes (2007) pp. 74-75
  3. ↑ 3,0 3,1 Bauer, Hermann (2005) p. 290
  4. ↑ Schawe, Martin (2002) p.76
  5. ↑ Vlieghe, Hans (1998) pp.121-122

Bibliografia

  • Bauer, Hermann. Los maestros de la pintura occidental: El barroco de los Países BajosRubens. Taschen, 2005. ISBN 3-8228-4744-5. 
  • Belkin,Kristin Lohse. Rubens. Londres, Phadon, 1998. ISBN 0-7148-3412-2. 
  • Cirlot, Lourdes. Museos del Mundo:Alte Pinakothek. Espasa, 2007. ISBN 978-84-674-3825-3. 
  • Schawe, Martín. Alte Pinakothek Munic. Múnic, Prestel, 2002. ISBN 3-7913-2239-7. 
  • Vlieghe, Hans. Flemish Art and Architecture 1585-1700. New Haven: Yale University Press, 1998. ISBN 0-300-07038-1. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Obres de Peter Paul Rubens

Retrat d'Isabel Clara Eugènia d'Espanya (1609)  · Retrat eqüestre del Duc de Lerma (1603)  · La Mare de Déu i l'Infant (c. 1604)  · La marquesa Brigida Spinola-Doria (1606)  · Susanna i els vells (1607)  · Samsó i Dalila (1609-1610)  · Autoretrat amb la seva esposa Isabella Brant (1609-1610)  · L'elevació de la creu (1610-1611)  · La massacre dels innocents (c. 1611)  · El davallament de la Creu (1611–1614)  · Sant Sebastià (c. 1614)  · La cacera de l'hipopòtam (1615-1616)  · Ròmul i Rem (1615-1616)  · El rapte de les filles de Leucip (1617)  · Mare de Déu i el Nen amb santa Isabel i sant Joanet (c.1618)  · Sant Jordi i el drac (c. 1620)  · Perseu allibera Andròmeda (1620)  · Vida de Maria de Mèdici (1622-25)  · El desembarcament de Maria de Mèdici a Marsella (1622-1625)  · Assumpció de la Mare de Déu (1625-1626)  · El jardí de l'amor (1630)  · El festí de Venus (c. 1635)  · Les Tres Gràcies (1636-1638)  · Hélène Fourment amb abric de pells (1638)  · El judici de Paris (c. 1638-1639)