Avet de Douglas
Pseudotsuga menziesii  | |
|---|---|
 Avet Douglas de la costa a Varsòvia
Blau: Pseudotsuga menziesii subsp. glauca. | |
| Dades | |
| Font de | fusta de Douglas, Douglas fir cone (en)  i Douglas fir resin (en) |
| Longevitat màxima | 1.350 anys |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 42429 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Pinaceae |
| Gènere | Pseudotsuga |
| Espècie | Pseudotsuga menziesii Franco, 1950 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Abies menziesii |
| Distribució | |
 | |
L'avet de Douglas o pi d'Oregon (Pseudotsuga menziesii)[1][2] és una espècie de conífera de la família Pinaceae de fullatge persistent nativa de l'oest d'America del Nord. La varietat Pseudotsuga menziesii var. menziesii, es coneix com a avet de Douglas de la costa ja que creix en les regions costaneres des de la Colúmbia Britànica central del Canadà fins a la Califòrnia central.[3] És present des de prop del nivell del mar fins a 1.800 m i, més a l'interior, hi creix una altra varietat,
P. menziesii var. glauca.
L'epítet específic és pel botànic Archibald Menzies, rival de David Douglas.
Descripció
L'avet Douglas de la costa es considera els segon arbre més alt del món. Fa de 60 a 75 m i són comuns diàmetres del tronc d'1,5 a 2 m. L'espècimen viu més alt fa 99,4 m. Normalment viuen més de 500 anys.[4]
Els brots són marrons a verd oliva i es tornen marró gris quan envelleixen, són finament pubescents. Els borrons tenen una forma cònica estreta distintiva de 4 a 8 mm de llarg. Les fulles estan disposades espiralment, són aciculars de 2 a,5 cm de llarg.
Les pinyes madures pengen, fan de 5 a 11 cm de llarg i de 2 a 3 cm d'ample. Maduren a la tardor. Cada pinya té de 25 a 50 pinyons, les llavors fan de 5 a 6 mm de llarg i de 3 4mm d'ample amb una ala.
La producció apreciable de pinyons triga entre 20 i 30 anys i la producció és irregular.
Usos
Produeix més fusta que qualsevol altre arbre d'Amèrica del Nord. La fusta té moltes utilitats com a fusta de construcció, mineria, paper, etc. També en jardineria i com arbre de Nadal. Els hawaians en feien canoes dels troncs d'arbres que arribaven a la costa.[5]
Cultura popular
Aquest arbre és el símbol de les sèries de televisió Twin Peaks i després de The X-Files.
Referències
- ↑ «pi». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | TERMCAT». [Consulta: 25 febrer 2023].
- ↑ James R. Griffin «A New Douglas-Fir Locality in Southern California». Forest Science, 1964-09, pàg. 317–319 [Consulta: 31 desembre 2010].
- ↑ «Gymnosperm Database: Pseudotsuga menziesii var. menziesii (2006)». Arxivat de l'original el 2007-07-14. [Consulta: 20 novembre 2011].
- ↑ «Pseudotsuga menziesii var. menziesii». The Gymnosperm Database. Arxivat de l'original el 2007-07-14. [Consulta: 6 març 2009]. «This was the preferred species for Hawaiian war canoes. The Hawaiians, of course, did not log the trees; they had to rely on driftwood.»
Enllaços externs
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |
- Arboretum de Villardebelle - cone photos
- FEIS - Index of Species Information: Pseudotsuga menziesii var. menziesii
- C. Michael Hogan (2008) Douglas-fir: Pseudotsuga menziesii, globalTwitcher.com, ed. Nicklas Strõmberg Arxivat 2009-06-04 a Wayback Machine.
- Pseudotsuga menziesii
- Photo Tour: Douglas-fir, Pseudotsuga menziesii Arxivat 2009-11-25 a Wayback Machine. - Institute for Redwood Ecology, Humboldt State University
