Badyara
| Jaad | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 13.000 (1998-2006)[1] |
| Autòcton de | Regió de Boké, Koundara, regió de Gabú, Kolda i Tambacounda |
| Estat |  Guinea Bissau Guinea Senegal |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües atlàntiques llengües tenda | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
| Codis | |
| ISO 639-3 | pbp |
| Glottolog | bady1239 |
| Ethnologue | pbp |
| UNESCO | 1309 |
| IETF | pbp |
| Endangered languages | 4949 |
El badyara o badiaranké és una llengua africana, del grup etnolingüístic tenda; aquesta llengua és propera al bassari, amb influència del ful ful. Forma part de la branca atlàntica de les Llengües nigerocongoleses
Altres noms
Badara, Badian, Badjara, Badyara, Badyaranke, Pajade, Pajadinka, Gola, Bigola
Població
És parlada pels badiarankés de la regió de Koundara a Guinea, al nord-est de la Guinea Bissau i al centre-sud del Senegal.
El nombre total de parlants és d'uns 12.200, d'ells 6.300 a Guinea (1998), 4.220 a Guinea Bissau (2002) i 1.685 al Senegal (2002).
Referències
- ↑ Badyara referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
Bibliografia
- Gisèle E. Ducos, « Parallèle badiaranké-peul, limité à deux points de structure », Journal of African Languages, vol. 3, part. 1, 1964, p. 75-79
- Gisèle E. Ducos, « Les Badiaranké et leur environnement linguistique », African Language Review, vol. 9, 1970-71, p. 74-89
- Gisèle E. Ducos, Structure du badiaranké de Guinée et du Sénégal (phonologie, syntaxe), Université de Paris, 1971, 282 p. (Thèse)
- Gisèle E. Ducos, Apports malinké au lexique badiaranké. Conference on Manding Studies, S.O.A.S., 1972
| Llengües bak |
| ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Llengües senegambianes |
| ||||
| Llengües mel | |||||
| Altres |
| ||||
| Llengua oficial | |
|---|---|
| Llengües oficials | |
