Barbora Bobulova

Barbora Bobulova

Nom original	(sk) Barbora Bobuľová
Biografia
Naixement	29 abril 1974 (50 anys) Martin
Dades personals
Religió	Ateisme
Formació	Acadèmia de les Arts Escèniques de Bratislava
Activitat
Camp de treball	Interpretació
Ocupació	actriu
Premis  David di Donatello per la millora actriu

Barbora Bobulova (eslovac: Barbora Bobuľová) (Martin i Itàlia, 29 d'abril de 1974) és una actriu eslovaca nacionalitzada italiana.

Biografia

Bobulova, principalment actriu del cinema italià, és multilingüe: a més d'eslovac, domina el txec, l'italià i l'anglès, i una mica de rus i francès.

Va aparèixer a la gran pantalla amb només dotze anys, abans de dedicar-se principalment al teatre i va seguir cursos a l'Acadèmia Nacional d'Art Dramàtic de Bratislava.

Va treballar per primera vegada a Itàlia el 1996, al costat de Valerio Mastandrea a la pel·lícula de TV Infiltrato. L'any següent va ser dirigida per Marco Bellocchio a Le Prince de Hombourg, presentada al Festival de Cannes. També és una de les protagonistes de la pel·lícula de televisió Padre Pio - Tra cielo e terra, rodada sota la direcció de Giulio Base entre 1999 i 2000, amb Michele Placido en el paper principal. Després d'una breu experiència als Estats Units, va tornar a treballar a Itàlia per al cinema i la televisió.

Va gaudir molt de l'èxit el 2004 pel seu paper a La Spectatrice , la primera pel·lícula de Paolo Franchi, i l'any següent amb la seva interpretació d'Irene a Cuore sacro de Ferzan Ozpetek. Les seves dues pel·lícules li han valgut nombrosos premis, inclosos el Ciak d'oro i el David di Donatello a la millor actriu protagonista el 2005, establint-se així com una de les actrius més populars del moment a Itàlia.

Després de la projecció de la primera pel·lícula de Kim Rossi Stuart , Libero , al Festival de Cannes de 2006, va fer un paper còmic per primera vegada en la seva carrera a Manuale d'amore 2 - Capitoli successivi, rodada parcialment a Barcelona.

El 2008 va interpretar el paper de la jove Coco Chanel a la telesèrie Coco Chanel, dirigida per Christian Duguay.

Filmografia

Al cinema

• 1993: Nesmrtelna teta de Zdenek Zelenka
• 1996: Eine Kleine Jazzmusik de Zuzana Zemanova
• 1997: El príncep de Homburg de Marco Bellocchio
• 1998: Ecco fatto de Gabriele Muccino
• 1999: La regina degli scacchi de Claudia Florio
• 1998: Pobra Liza de Slava Tsukerman
• 2000: Mirka de Rachid Benhadj
• 2004: Tartarughe sul dorso de Stefano Pasetto
• 2004: L'espectadora de Paolo Franchi
• 2004: Ovunque sei de Michele Placido
• 2004: Il siero della vanità d' Alex Infascelli
• 2005: Cuore sacro de Ferzan Ozpetek
• 2005: Fratelli di sangue de Davide Sordella
• 2006: Libero de Kim Rossi Stuart
• 2007: Manuale d'amore 2 - Capitoli successivi de Giovanni Veronesi
• 2008: Made in Italy de Stéphane Giusti
• 2008: Il sangue dei vinti de Michele Soavi
• 2010: Le ultime 56 ore de Claudio Fragasso
• 2010: Ti presento un amico de Carlo Vanzina
• 2010: La bellezza del somaro de Sergio Castellitto
• 2011: Immaturi de Paolo Genovese
• 2011: Stai sereno de Francesco Bruni
• 2012: Immaturi- il viaggio de Paolo Genovese
• 2012: Els equilibristes d' Ivano De Matteo
• 2013: Closed Circuit de John Crowley
• 2013: Una piccola impresa meridionale de Rocco Papaleo
• 2013: Il mondo fino in fondo d' Alessandro Lunardelli
• 2014: I nostri ragazzi d' Ivano De Matteo
• 2014: Anime nere de Francesco Munzi
• 2017: Després de la guerra d' Annarita Zambrano
• 2017: Diva! de Francesco Patierno
• 2018: Saremo giovani e bellissimi de Letizia Lamartire

A la televisió

• 1996: Infiltrat de Claudio Sestrieri
• 2000: San Paolo
• 2000: Padre Pio - Tra cielo e terra de Giulio Base
• 2001: Nell'amore e guerra de John Kent Harrison
• 2001: Crociati de Dominique Othenin-Girard
• 2002: La guerra è finita de Lodovico Gasparini
• 2002: Maria José, l'ultima regina de Carlo Lizzani
• 2008: Coco Chanel de Christian Duguay
• 2011: Come un delfino de Stefano Reali
• 2012: Mai per amore de Marco Pontecorvo
• 2013: Salvo Montalbano, temporada 9, episodi Miralls (Il gioco degli specchi)
• 2013: In Treatment, versió italiana, primera temporada

Premis i distincions notables

• David di Donatello a la millor actriu protagonista en 2005 per Cuore sacro.
• Ciak d'oro de la millore actrice principale en 2005 per Cuore sacro.
• Amilcar de la ville au Festival du film italien de Villerupt 2018.^[1]

Referències