Basílica de Sant Joan i Sant Pau
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Joan i Pau de Roma  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Basílica menor, església parroquial i església | |||
| Construcció | segle XV 1217 (Gregorià) | |||
| Data de dissolució o abolició | 1810 | |||
| Dedicat a | Joan i Pau de Roma | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica gòtic bàltic | |||
| Material | maó | |||
| Mesura | 40 ( ) × 96 ( ) m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Venècia (Itàlia) | |||
| Localització | Castello | |||
| ||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 1987 (11a Sessió) | |||
| Plànol | ||||
 | ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | patriarcat de Venècia | |||
| Religió | Església Catòlica | |||
| Lloc web | santigiovanniepaolo.it | |||
La basílica de Sant Joan i Sant Pau (en italià: Basilica dei Santi Giovanni e Paolo) és una de les esglésies més grans de Venècia (Itàlia) i té l'estatus de basílica menor. És un edifici enorme de maons construït en estil gòtic italià. Es tracta de la principal església dels dominics a Venècia, i com a tal fou construïda per predicar davant grans congregacions. Està dedicada a sant Joan i a sant Pau, no els apòstols bíblics, sinó dos obscurs màrtirs de la primera Església cristiana a Roma, els noms dels quals es documentaren al segle iii, però que tenen una llegenda posterior.[1]
Història
El 1246 el dux Jacopo Tiepolo donà unes terres d'aiguamolls als dominics després de somniar amb un grup de coloms blancs que hi sobrevolaven. La primera església fou enderrocada el 1333, quan es començà l'església actual. No s'acabà fins al 1430. El vast interior conté molts monuments funeraris i pintures, així com la marededéu de la Pau, una estàtua romana d'Orient situada en una capella pròpia a la nau meridional, i un peu de santa Caterina de Siena, la principal relíquia de l'església.
Monuments funeraris
Després del segle xv els serveis funeraris de tots els duxs de Venècia se celebraren en aquesta basílica. Vint-i-cinc ducs hi foren enterrats, entre ells:
- Jacopo Tiepolo († 1249)
- Reniero Zeno († 1268)
- Lorenzo Tiepolo († 1275)
- Giovanni Dolfin († 1361)
- Marco Cornaro († 1368)
- Michele Morosini († 1382)
- Antonio Venier († 1400)
- Michele Steno († 1413)
- Tommaso Mocenigo († 1423)
- Pasquale Malipiero († 1462)
- Nicolò Marcello († 1474)
- Pietro Mocenigo († 1476)
- Andrea Vendramin († 1478)
- Giovanni Mocenigo († 1485)
- Alvise I Mocenigo († 1577)
- Sebastiano Venier († 1578)
- Bertucci Valiero († 1658)
- Silvestro Valiero († 1700)
Altres persones enterrades en aquesta església són:
- Orazio Baglioni († 1617), general
- Gentile Bellini († 1507), artista
- Giovanni Bellini († 1516), artista
- Gianbattista Bonzi († 1508), senador
- Bartolomeo Bragadin (poeta)
- Marco Antonio Bragadin († 1571), general, escorxat viu pels turcs després de la Batalla de Famagosta, la tomba conté només la seva pell
- Jacopo Cavalli († 1384), general
- Alvise Diedo, comandant cap
- Marco Giustiniani († 1346), capità de mar
- Pompeo Giustiniani († 1616), condottiere
- Palma el Jove († 1628), artista
- Vettor Pisani († 1380), almirall
- Niccolò Orsini, († 1510), comandant cap
- Leonardo da Prato († 1511), condottiere
- Alvise Trevisan († 1528)
- Sir Edward Windsor († 1574)
Referències
- ↑ (anglès) Catholic.org Basilicas in Italy
Enllaços externs
- Turisme Venezia.it.
- Imatge per satèl·lit a Google Maps.
