Bastar

Plantilla:Infotaula geografia políticaBastar
Localització
Map
 20° 05′ N, 83° 12′ E / 20.08°N,83.2°E / 20.08; 83.2
CapitalJagdalpur Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1853 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1948 Modifica el valor a Wikidata
SegüentÍndia Modifica el valor a Wikidata

Bastar fou un estat tributari protegit agregat al districte de Chanda de les Províncies Centrals del Raj Britànic (Índia Britànica).

Límits

Estava limitat (1881) al nord pel districte de Raipur; al sud pel districte de Chanda, subdivisió de Sironcha; a l'est per l'estat de Bendra Nawagarh a Raipur, i l'estat de Jeypore; i a l'oest per l'estat Ahiri i per la subdivisió de Sironcha. Els límits donats el 1901 eren: al nord l'estat de Kanker, al sud el districte de Godavari, a l'oest el districte de Chanda, l'Estat de Hyderabad i el riu Godavari, i a l'est per l'estat de Jeypore a Vizagapatam. Era l'onzè estat per superfície de tots els estats protegit de l'Índia.

Geografia

La població el 1881 era de 196.248 habitants i el 1901 de 306.501 habitants i la superfície sempre de 33.830 km². Hi havia 2204 pobles el 1881 i 2525 el 1901, i molts estaven poblats per tribals gonds (coneguts localment com a màries o bhathres), per bhils i per gadwes o gadbes (del grup dels kols). La capital i principal població era Jagdalpur. Mesurava al màxim de llarg 273 km i 193 km d'ample; el centre i nord-oest era molt muntanyós i la part oriental plana. Les serralades principals eren la d'Abujmar (terra dels gonds), la de Bailadila o Bela Dila al sud de l'Indravati de nord a sud de l'estat, que acabava en dos pics anomenats Nandiraj i Pitur de més de 1000 metres i que era part dels Ghats Orientals. Els rius principals eren el Indravati, Sabari, i Tal o Talper, afluents del Godivari.

Administració

Administrativament estava dividit en cinc tahsils governats per tahsildars. Hi havia set zamindaris subordinats amb un total de 10848 km², quasi tots al sud del Indravati. Jagdalpur, seu del raja, tenia uns 2.294 habitants el 1881 i 4762 el 1901 i estava a la riba del Indravati. La terra al sud del Indravati estava formada per zamindaris o petits estats feudataris que tenien el domini a canvi d'un tribut al raja. Els principals zamindaris eren els de Bhupalpatnam (3030 km²), Kutia (2776 km²) i Biji (2214 km²). L'antiga capital Bastar també era a la vora del riu Indravati.

Economia

L'arròs era el principal cultiu, així com en menor mesura la canya de sucre i altres productes també es produïen.

Història

L'estat fou governat pels rajputs de la raça lunar vinguts de Warangal al segle xiv; el fundador tradicional és Annan Deo (1324-1369), germà del raja Kakatiya de Warangal, Pratap Rudra Dev, que s'hauria establert a Bastar sota protecció de la deessa Danteshwari, que romangué per sempre la deïtat tutelar de la família i a la que es va dedicar un temple a la confluència entre el Sankani i el Dankani, on es feien sacrificis humans (el 1842 els britànics van haver de posar guàrdia al temple per evitar els sacrificis i fer responsable al raja). El 1680 la branca directe es va extingir; la col·lateral, que la va substituir, es va extingir al seu torn el 1709 i una col·lateral derivada del germà petit del raja Pratap Raj Deo va pujar al tron amb Rajpal Deo. Els marathes bhonsle de Nagpur van imposar tribut a l'estat al segle xviii. En aquest temps i va haver-hi continuades lluites entre Bastar i Jeypore i el país va caure en certa anarquia; el litigi era la comarca de Kotapad, originalment de Bastar que havia estat cedida a Jeypore a canvi del seu ajut durant un conflicte successori. Finalment els britànics van assignar aquesta comarca a Jeypore el 1863 però pagant un tribut a Bastar de tres mil rúpies. El mal govern va fer que un oficial britànic fos nomenat diwan el 1886. El raja Bhairon Deo va morir el 1891 als 52 anys i el va succeir el seu fill infant Rudra Pratap Deo, sota una regència controlada pels britànics. En sis anys dos oficials britànics van exercir com a administradors, fins a l'abolició del càrrec el 1904 quan es va nomenar superintendent a un natiu. El 1905 el príncep va complir 20 anys i l'1 de gener de 1908 va rebre tots els poders. Mort el 1921 el va succeir una filla, Rani Prafulla Kumari Devi, que va morir a Londres el 28 de febrer de 1936 i la va succeir el seu fill gran, Pravir Chandra Bhanj Deo, que va accedir a l'Índia el 15 d'agost de 1947 i va governar formalment fins a 1948.

Bandera

La bandera era rectangular dividida en dos parts verticals, una blava al pal i una blanca al vol. Al cantó tenia una mitja lluna blanca. Al centre un trident en blanc a la part blava i en blau a la blanca.

Llista de governants

  • Annan Deo 1324-1369
  • Hamir Deo 1369-1410
  • Bhaitai Deo 1410-1468
  • Puroshottam Deo 1468-1534
  • Desconeguts 1534-1602
  • Pratap Raj Deo 1602-1625
  • Tres successors 1625-1680
  • Digpal Deo 1680-1709
  • Rajpal Deo 1709-1721
  • Raja Mama 1721-1731
  • Dalpat Deo (fill de Rajpal Deo) 1731-1774
  • Daryao Deo (fill) 1777- vers 1815
  • Mahipal Deo (fill) vers 1815-1830
  • Bhopal Deo (fill?) 1830-1853
  • Bhairam Deo (fill?) 1853-1891
  • Rudra Pratap Deo (fill) 1891-1921
  • Rani Prafulla Kumari Devi (filla) 1921-1936,
  • Maharaja Pravir Chandra Bhanj Deo (fill) 1936-1948

Vegeu també

Referències

  • Hunter, Sir William Wilson. The Imperial Gazetteer of India. Londres: Trübner & co., 1885. 
  • Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. , Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India. Oxford: Clarendon Press, 1908. 
  • Genealogia per H. Soszynski

Viccionari