Batalla de Rhode

Infotaula de conflicte militarBatalla de Rhode
Revolta ibera de 197 aC i Conquesta romana d'Hispània Modifica el valor a Wikidata
Batalla de Rhode (PI 195 aC)
Batalla de Rhode
Batalla de Rhode
Batalla de Rhode

Marc Porci Cató Censorí
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data195 aC
Coordenades42° 15′ 50″ N, 3° 10′ 46″ E / 42.26389°N,3.17944°E / 42.26389; 3.17944
EscenariRhode
LlocCiutadella de Roses Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria romana
CampanyaConquesta romana d'Hispània
Bàndols
República de Roma Rebels hispans
Comandants
Marc Porci Cató Censorí
Forces
50.000[1]
  • Vegeu aquesta plantilla
Turda · Iliturgi · Rhode · Emporion · Bergium

La batalla de Rhode fou una de les batalles de la revolta de 197 aC dels pobles ibers contra la dominació romana al segle ii aC.

Antecedents

La victòria de la república de Roma sobre cartago a la Segona Guerra Púnica va deixar Hispània en mans romanes, i la transformació del territori en província va provocar importants canvis administratius i fiscals,[2] i la imposició del stipendium no fou acceptada per les tribus locals que encara gaudien d'una certa estructura política i capacitat de reacció,[3] de manera que el 197 aC va esclatar una gran revolta a tota l'àrea conquerida a Hispania a causa de l'expoli republicà.

Nombrosos caps locals es van revoltar a la Hispània Ulterior i La República va enviar Gai Semproni Tudità a la Hispània Citerior i a Marc Helvi Blasió a la Hispània Ulterior.[4] Gai Semproni Tudità morí per ferides de combat a la Citerior abans d'acabar l'197 aC.,[5] però Quint Minuci Therme derrotà el 196 aC als insurrectes a la batalla de Turda.[6] i Quint Fabi Buteó i Marc Helvi Blasió derrotà els celtibers a la batalla d'Iliturgi.[6] El senat romà va declarar la Citerior com a província consular[6] i el cònsol Marc Porci Cató Censorí s'hi dirigí des del port de Luna vorejant el golf de Lleó amb Manli d'ajudant, deixant la Ulterior a Appi Claudi amb tropes més reduïdes.

Batalla

Marc Porci Cató Censorí, que comptava amb dues legions, vuit mil infants, quinze mil aliats i 800 genets per l'exèrcit consular i dos mil infants i dos-cents genets per cada un dels pretors[1] desembarcà a Rhode[4] sufocant la resistència de la guarnició hispana situada al Puig Rom[7] o l'acròpolis de Rhode.[5]

Conseqüències

L'exèrcit romà desembarcà a Emporion i Cató va fer retornar les naus a Massalia amb els mercaders per forçar al seu exèrcit a la lluita. Cató inicia a Emporion, una quasi illa envoltada de maresma un dur entrenament de les tropes. L'exèrcit revoltat que assetjava Emporion, d'uns 40.000 homes fou derrotat en la batalla d'Emporion i Marc Porci Cató Censorí aconseguí en pocs dies la pacificació de tota la faixa costanera i el sometiment de lacetans, suessetans, ausetans,[8] i derrotant lacetans i bargusis,[1] que encara resistien a la seva capital.[8][9] Els romans van ordenar[4] que els ibers esfonsessin les muralles sota pena de ser reduïts a l'esclavitud, i ho feren els oppida dels voltants de l'Ebre. Els poblats de l'interior del que ara és Catalunya, desapareixeren definitivament.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Martínez Gázquez, José. La campaña de Catón en Hispania (en castellà). 1a ed.. Publicacions i Edicions UB, 1992. ISBN 9788478759804. 
  2. ↑ Arrayás Morales, Isaías. Morfología histórica del territorio de Tarraco, ss. III-I a.C (en castellà). 1a ed.. Publicacions i Edicions UB, 2005, p.40. ISBN 8447530078. 
  3. ↑ Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Història militar de Catalunya, vol. I, dels íbers als carolingis. 1a ed.. Rafael Dalmau Editor, 2001, p.134. ISBN 84-232-0639-4. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Appià, Ibèria, 39-41
  5. ↑ 5,0 5,1 Josep M. Nolla, la campanya de m. p. cató a empúries el 195 a.c. Algunes consideracions
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Brennan, Corey Loog. The praetorship in the Roman Republic Vol. I (en anglès). 1a ed.. Oxford University Press, 2000, p.166. ISBN 0-19-511459-0. 
  7. ↑ Joan Maluquer de Motes i Nicolau, La ciutat grega mes antiga de Catalunya
  8. ↑ 8,0 8,1 Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum I. Edicions Pàtria, 1920, p.55. 
  9. ↑ Antoni Ramon i Arrufat, Història, vol. IX: llibres XVIII-XXI Per Polibi