Batalla de Vouillé
Guerres franco-visigòtiques  | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Vouillé Batalla de Vouillé | |||
 Campanyes franques a Aquitània (507-509) | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | primavera del 507 | ||
| Coordenades | 46° 35′ 00″ N, 0° 20′ 00″ E / 46.5833°N,0.3333°E / 46.5833; 0.3333 | ||
| Lloc | a prop de Poitiers | ||
| Estat | França | ||
| Resultat | Decisiva victòria franca | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Formació del regne franc (486-534) | |
|---|---|
Conquesta del regne de Soissons (486) | |
Soissons | |
Conquesta del regne alaman (496) | |
Tolbiac | |
Conquesta del regne de Tolosa | |
Vouillé - Arle (508) - Cesaraugusta | |
Conquesta del regne de Borgonya (500-534) | |
Dijon - Arle (510) - Vézeronce - Autun | |
Ofensiva ostrogoda (508-513) | |
Arle (508) - Arle (510) - Barcelona (510) - Barcelona (512) |
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.
Abans de la batalla
Després de la caiguda de l'imperi Romà d'Occident, els francs van subjugar les altres tribus germàniques i van crear un imperi sota la dinastia merovíngia, i volien expulsar els visigots de la Gàl·lia pel seu arrianisme.[1] Clodoveu i Anastasi I Dicor de l'Imperi Romà d'Orient van acordar atacar els gots cadascú en la seva banda.
Batalla
Els francs havien creuat el Loira, i els visigots van anar pel nord per tallar-los-hi el pas amb l'esperança que els ostrogots els hi donessin suport. La batalla es va desenvolupar a les planes de Vouillé, prop de Poitiers. Es va iniciar una terrible lluita cos a cos, fins que el rei visigòtic va caure en mans del mateix Clodoveu. Tal com va passar a la batalla de Tolbiac contra els alamans, la mort del rei dicta la desbandada dels visigots, que van acabar massacrats pels francs.
Conseqüències
La derrota a Vouillé va forçar els visigots a retirar-se a Hispània, la qual encara controlaven,[2] i va permetre als francs controlar el sud-est de l'actual França, i capturar la capital del Regne de Tolosa. L'única part de la Gàll·lia que després d'aquesta derrota restà en mans dels visigots fou la Septimània, amb capital a Narbona.
Teodoric el Gran va perdre la confiança amb Gesaleic, i va enviar Ibba a combatre Gesaleic, qui va proclamar com rei a Barcino al jove Amalaric. El 512 l'exèrcit de Gesaleic va entrar a la Tarraconense pels passos pirinencs orientals però va ser derrotat per Ibbas i en intentar penetrar a Borgonya, va ser capturat i mort.[3]
Referències
- ↑ (anglès) Gregori de Tours, Historia Francorum Arxivat 2014-08-14 a Wayback Machine., llibre 2
- ↑ Wolfram, Herwig. History of the Goths (en anglès). University of California Press, 1990, p. 243. ISBN 0520069838.
- ↑ Livermore, Harold. Twilight of the Goths (en anglès). Intellect Books, 2006, p. 51. ISBN 1841509663.
Bibliografia
- (anglès) Gregori de Tours, Historia Francorum Arxivat 2014-08-14 a Wayback Machine., llibre 2
Vegeu també
Enllaços externs
- «Enllaç». Association Vouillé et son histoire.
