Batalla de la carretera de la Corunya
| ||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||
La batalla de la carretera de la Corunya fou l'intent doble dels exèrcits franquistes d'encerclar Madrid per l'oest de la ciutat al llarg dels mesos de desembre del 1936 i gener del 1937, tot just establert el setge de la ciutat, als inicis de la Guerra Civil espanyola.
Antecedents
A finals del mes de novembre del 1936, l'ofensiva franquista sobre Madrid havia entrat en una situació d'estancament i el front es trobava estabilitzat. Els generals colpistes cercaven tancar el cercle sobre la capital i van considerar la possibilitat d'avançar fins a la carretera de la Corunya, al nord-oest de la ciutat.
Primera ofensiva
El 29 de novembre es va produir una primera ofensiva, a càrrec d'uns 3.000 legionaris i regulars a les ordres del general Varela, recolzats per l'artilleria, tancs i bombarders Junker 52. L'atac es va produir sobre la població de Pozuelo i va provocar la retirada de les forces republicanes que la defensaven, tot i que finalment aconseguiren estabilitzar una línia de front, amb l'ajuda de tancs T-26 soviètics.
Amb la substitució del general Mola pel general Orgaz al capdavant del front central, els franquistes rellançaren l'ofensiva el 16 de desembre, encara sota les ordres de Varela i amb uns 17.000 homes agrupats en quatre columnes sota els comandaments de García Escámez, Barrón, Sáenz de Buruaga i Monasterio. El primer objectiu fou la localitat d'estiueig de Boadilla del Monte, a uns 15 kilòmetres a l'oest de Madrid i que caigué aquella mateixa nit.
El comandament republicà mobilitzà l'XI i XII, que, amb l'ajut de tancs T-26, recuperà Boadilla, malgrat quedar l'XI Brigada aïllada a l'interior, constituint un bon objectiu per l'artilleria franquista. El dia 19 es produí una autèntica matança entre els dos exèrcits contendents i el 20 Orgaz ordenà aturar l'ofensiva i es fixaren les posicions.
Segona ofensiva
Un cop rebuts reforços, els franquistes reprengueren l'ofensiva el dia 3 de gener del 1937. El flanc dret republicà s'enfonsà, arribant els nacionals fins a la carretera de la Corunya, però el dret resistí a Pozuelo. Això provocà una gran concentració artillera que causà un gran nombre de baixes entre els republicans i la retirada de les forces de Modesto, provinents del 5è Regiment. El general Miaja hagué de fer desarmar les tropes que fugien i apostà els homes de la XII i la Brigada de Líster als encreuaments de carreteres que portaven a Madrid.
La munició escassejava en el bàndol republicà, fins al punt que el general Miaja va fer distribuir bales de fogueig a les unitats avançades d'infanteria, pressuposant que si la tropa sentia trets (amics) als seus flancs, mantindria la posició.[1]
Per contrarestar les forces franquistes es cridà la XIV que lluitava al front de Còrdova i se la situà al front de Las Rozas, on el 7 de gener el Batalló Thälmann es cobrí de glòria defensant la població i amb un nombre de baixes tan gran que restaren només 35 supervivents.
A mitjans de gener, amb grans pèrdues humanes per ambdós costats que podrien haver arribat a les 15.000 baixes, el front s'estabilitzà. Els franquistes havien aconseguit el tall de la carretera a l'Escorial i els republicans havien pogut evitar l'encerclament de la capital.
Referències
- ↑ Jackson, Gabriel. BREVE HISTORIA DE LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA (en castellà). Colección/80. Barcelona: Ediciones Grijalbo, s.a., 1986, p. 91. ISBN 8425318378.
Bibliografia
- Beevor, Antony (2005). La Guerra Civil española (1a Edició), Editorial Crítica S.L. ISBN 84-8432-665-9.
| Bàndols bel·ligerants |
| ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Successos i batalles destacades |
| ||||||||||||
| Protagonistes |
| ||||||||||||
