Benedetta Tagliabue
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 juny 1963  (60 anys)Milà (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat IUAV de Venècia |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecta |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis
| |
| Lloc web | mirallestagliabue.com |
Benedetta Tagliabue (Milà, 24 de juny de 1963) és una arquitecta italiana establerta a Catalunya, cap de l'estudi EMBT.[1]
Biografia
Va néixer el 1963 a Milà. Estudià arquitectura a l'Istituto Universitario d'Architettura di Venezia (IUAV), on es graduà el 1989.[2] Amplià els seus estudis a Nova York, però just en finalitzar la seva tesi doctoral l'any 1989 es traslladà a Barcelona, L'any 1991 començà a col·laborar amb Enric Miralles, la seva parella sentimental, amb qui s'associà més tard per a formar l'estudi Enric Miralles-Benedetta Tagliabue (EMBT).[3]
Al costat d'Enric Miralles ha desenvolupat una gran tasca arquitectònica, realitzant projectes tant a Catalunya com arreu del món, fent una especial menció a la construcció de l'Edifici del Parlament d'Escòcia (1998-2004), que guanyaren en un concurs internacional.[4] Després de la mort inesperada de Miralles l'any 2000, Benedetta Tagliabue prengué la direcció de l'estudi, continuant amb els projectes que ambdós estaven construint: l'Escola de Música d'Hamburg (1997-2000), l'ampliació i restauració de l'Ajuntament d'Utrecht (2000), el Parc Diagonal Mar a Barcelona (2002), el Campus Universitari de Vigo (2003), el nou Edifici del Parlament d'Escòcia (1998-2004), el Mercat de Santa Caterina (1996-2005)[5] i l'edifici de Gas Natural (1999-2006).[6]
L'any 2005 fou guardonada a la Bienal d'Arquitectura Española, Premio Manuel de la Dehesa pel seu projecte del Parlament d'Escòcia 2004 i el mateix any guanya el prestigiós RIBA Stirling Prize, Millor Edifici del 2005 per l'Edifici del Parlament d'Escòcia, i amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural concedit per la Generalitat de Catalunya pel mercat de Santa Caterina l'any 2001.[7] El 2009 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de projecció Internacional pel Pavelló d'Espanya de l'Exposició Universal Shanghai 2010. El 2013 va entrar a formar part del Consell Assessor de l'Arts Santa Mònica. Va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi l'any 2019.[8][9]
Selecció d'obres
- 1996-1999: Sis Habitatges a Borneo (Amsterdam)
- 1999-2001: Parc dels colors (Mollet del Vallès)
- 1997-2002: Parc Diagonal Mar (Barcelona)
- 1997-2000: Rehabilitació de l'Ajuntament d'Utrecht (Països Baixos)
- 1997-2005: Mercat de Santa Caterina (Barcelona)
- 1998-2000: Escola de Música a (Hamburg, Alemanya)
- 1999-2000: Escenografia per a l'ópera Don Quijote, Teatre Liceu, Barcelona
- 1998-2004: Edifici del Parlament d'Escòcia (Edimburg)
- 1999-2003: Campus de la Universitat de Vigo
- 1999-2006: Edifici de Gas Natural (Barcelona)
- 1997-2007: Biblioteca Pública Enric Miralles (Palafolls)
- 2002-2007: Marco Polo Platz, Hafencity Hamburg, Alemanya
- 2003-2007: Conjunt de 48 Habitatges de Protecció oficial (Figueres)
Referències
- ↑ «Benedetta Tagliabue». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ Tagliabue, Benedetta; Andrés, Arnau; Casanovas, Roser «Integrar les diferències». Visions, 8, 2010-11, pàg. 70–79.
- ↑ «En Perspectiva: Benedetta Tagliabue» (en castellà). Arch Daily, 24-06-2016. [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ Benedetta, Tagliabue; Tagliabue, Miralles. «Integrating the building into the land: the Scottish Parliament». A: Sophia Psarra, Uta Staiger, Claudia Sternberg (eds). Parliament buildings: the architecture of politics in Europe. Londres: UCL Press, 2023, p. 465-. DOI https://doi.org/10.14324/111.9781800085343. ISBN 978-1-80008-534-3.
- ↑ Miralles, Enric; Tagliabue, Benedetta «Mercado de Santa Caterina». ARQ (Santiago), 58, 2004-12, pàg. 56–63. DOI: 10.4067/S0717-69962004005800018. ISSN: 0717-6996.
- ↑ García Estévez, Carolina Beatriz «Lo sólido no se disuelve en el aire: Nueva Sede de Gas Natural en Barcelona, 1999-2008». DC PAPERS, revista de crítica y teoría de la arquitectura, 17-18, 2009, pàg. 205–230. ISSN: 1887-2360.
- ↑ Fernandez Garcia, Ana Maria. «A Modern City with Local Identity». A: MoMoWo. Women. Architecture & Design Itineraries across Europe (en anglès). Založba ZRC, 2016-08-15, p. 16-45. ISBN 978-961-254-906-0.
- ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 15 entitats». Generalitat de Catalunya, 30-04-2019.
- ↑ Palmero Iglesias, Luis M.; Gilabert Sanz, Salva «Interview Benedetta Tagliabue». VITRUVIO - International Journal of Architectural Technology and Sustainability, 6, 1, 30-06-2021, pàg. 2. DOI: 10.4995/vitruvio-ijats.2021.15870. ISSN: 2444-9091.
Enllaços externs
- «Benedetta Tagliabue». El Poder de la Palabra.
- «Miralles & Tagliabue». Arquitectura Barcelona. Una guia online d'arquitectura catalana. Peter G. Rowe. Arxivat de l'original el 21-05-2008.
1995: Arcadi Pla · 1996: Josep Perarnau · 1997: Francisco Javier Asarta, Robert Brufau i Raquel Lacuesta · 1998: Joan Rodon · 1999: Lluís Clotet i Ignasi Paricio · 2000: Ignasi de Solà-Morales, Xavier Fabré i Lluís Dilmé · 2001: Enric Miralles i Benedetta Tagliabue · 2002: Secció Filològica de l'IEC · 2003: Museu Episcopal de Vic · 2004: Manel Risques i Ricard Vinyes · 2005: L'Avenç · 2006: Museu del Cinema de Girona · 2007: Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana · 2008: Patronat d'Estudis Osonencs · 2009: Fundació Vila Casas · 2010: Albert García Espuche · 2011: David Balsells · 2012: Museu Etnogràfic de Ripoll |
