Benedicta Boccoli

Infotaula de personaBenedicta Boccoli

(2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 novembre 1966 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Color de cabellsRos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de teatre, presentadora de televisió, model Modifica el valor a Wikidata
Activitat1983 Modifica el valor a Wikidata –
Obra
Obres destacables
  • (1986) Pronto, chi gioca? (en) Tradueix
  • (1992) Blithe Spirit
  • (1995) Buonanotte Bettina
  • (1999) Orphée aux enfers
  • (2003) Gli angeli di Borsellino (oc) Tradueix
  • (2004) Amfitrió (Plaute)
  • (2007) Valzer
  • (2008) Pietralata (oc) Tradueix
  • (2015) Crimes of the Heart
  • (2016) Ciao Brother Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaMaurizio Micheli Modifica el valor a Wikidata
GermansBrigitta Boccoli Modifica el valor a Wikidata
Lloc webbenedictaboccoli.it Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2866656 Allmovie: p712588
Twitter (X): benedictaboccol Instagram: benedictboccoli Musicbrainz: 473ef41a-1d7c-4876-bc6e-866207713118 Discogs: 1195301 Modifica el valor a Wikidata

Benedicta Boccoli (Milà, Llombardia, 11 de novembre del 1966) és una actriu italiana.[1] Nascuda a Milà el 1966, es va traslladar amb la família a Roma.[2] Va començar a treballar molt jove en la televisió, el 1983, el programa Pronto, chi gioca? amb la seva germana Brigitta Boccoli.

És una actriu de cinema i televisió, tot i que després s'ha especialitzat en el teatre.[3] També va ser locutora de ràdio en emissores privades i a Ràdio Rai. Tots els dilluns, en col·laboració amb Massimiliano Giovanetti, escriu a la premsa Il Fatto Quotidiano, el diari personal «Cosa resterà», la història d'una adolescent de la dècada de 1980.

Teatre

  • Spirito Allegro de Noël Coward, director Franco Però (1992/1993)[4]
  • Cantando Cantando de Maurizio Micheli, amb Maurizio Micheli, Aldo Ralli i Gianluca Guidi (1994/1995) [5]
  • Buonanotte Bettina, de Garinei e Giovannini, director Fenzi, amb Maurizio Micheli, Aldo Ralli i Miranda Martino (1995/1996/1997)
  • Can Can - Musical de Abe Burrows, director Gino Landi, amb Mino Bellei i Corrado Tedeschi (1998/1999)
  • Orfeo all'inferno - Opera de Jacques Offenbach (1999) - Tersicore
  • Polvere di stelle, director Marco Mattolini (2000/2001/2002) - Inspirat en Polvere di stelle de Alberto Sordi
  • Le Pillole d'Ercole de Maurice Hennequin i Paul Bilhaud, director Maurizio Nichetti (2002/2003/2004)
  • Anfitrione (de Plaute), director Michele Mirabella (2004)
  • Stalker de Rebecca Gilmann, director Marcello Cotugno (2004)
  • Pluto (d'Aristòfanes), director Michele Mirabella (2004)
  • Fiore di cactus de Pierre Barillet i Jean-Pierre Grédy, director Tonino Pulci (2004/2005/2006)
  • Prova a farmi ridere de Alan Aykbourn, director Maurizio Micheli, amb Pino Quartullo (2006)
  • Sunshine de William Mastrosimone, director Giorgio Albertazzi, amb Sebastiano Somma (2007/2009) - Prima atùra
  • L'Appartamento, de Billy Wilder, director Patrik Rossi Gastaldi, amb Massimo Dapporto (2010)
  • Vite private, de Noël Coward, amb Corrado Tedeschi (2012-2013)
  • Dis-order, de Neil LaBute, dir. Marcello Cotugno, con Claudio Botosso - 2014
  • Incubi d'Amore, de Augusto Fornari, Toni Fornari, Andrea Maia, Vincenzo Sinopoli, dir. Augusto Fornari, con Sebastiano Somma y Morgana Forcella - 2014
  • Crimes of the Heart, de Beth Henley, dir. Marco Mattolini - 2015
  • A Room with a View, de E. M. Forster, dir. Stefano Artissunch - 2016
  • Flor de cactus de Pierre Barillet i Jean-Pierre Grédy, dir. Piergiorgio Piccoli i Aristide Genovese - 2016
  • Il più brutto week-end della nostra vita de Norm Foster, dir. Maurizio Micheli - 2016
  • La prova de Jordi Vallejo, dir. Roberto Ciufoli - 2019-2020;[6][7]
  • Su con la vita de Maurizio Micheli, dir. Maurizio Micheli - 2020;[8][9]
  • Les Précieuses ridicules text lliurement adaptat de Molière, dirigida per Stefano Artissunch, amb Lorenza Mario i Stefano Artissunch - 2023;[10]

Cinema

Amb Paola Bonesi i Fulvia Lorenzetti interpretant Crimes of the heart, al Teatre San Babila a Milà, el 2015
  • Gli angeli di Borsellino, director Rocco Cesareo (2003)
  • Valzer, director Salvatore Maira (2007)
  • Pietralata, director Gianni Leacche (2008)
  • Ciao Brother, dir. Nicola Barnaba (2016)

Curtmetratge

  • La confessione, (La confessió) dir. Benedicta Boccoli (2020);[11][12]
  • Come un fiore, (Com una flor) escrit i dirigit per Benedicta Boccoli, sobre la conscienciació per a la prevenció del càncer de mama i l'acceptació del propi cos (2023);[13]

Referències

  1. ↑ Benedicta Boccoli
  2. ↑ «Benedicta Boccoli: "Da giovane ho rischiato l'anoressia"». Arxivat de l'original el 2016-03-06. [Consulta: 1r octubre 2013].
  3. ↑ «Premi comentaris». Arxivat de l'original el 2010-12-06. [Consulta: 15 juliol 2013].
  4. ↑ «Le produzioni dal 1968» (en italià). Enfi Teatro. [Consulta: 15 abril 2022].
  5. ↑ Patalogo: Teatro, Volum 24. Ubulibri, 2001, p. 67. 
  6. ↑ Il Test di Jordi Vallejo
  7. ↑ Debutta domani nell'Isola di “Il Test” di Jordi Vallejo, con Roberto Ciufoli (che firma anche la regia), Benedicta Boccoli, Simone Colombari e Sarah Biacchi
  8. ↑ È proprio il caso di dire: “Su con la vita!”. Lo spettacolo di Maurizio Micheli ad Avezzano
  9. ↑ Su con la vita! Gli spaiati e Le belle statuine
  10. ↑ Le preziose ridicole
  11. ↑ La confessione
  12. ↑ «NOSTRA INTERVISTA – Benedicta Boccoli». Arxivat de l'original el 2021-02-14. [Consulta: 30 agost 2020].
  13. ↑ Mese internazionale della prevenzione dei tumori al seno

Enllaços externs

  • Benedicta Boccoli - Lloc web oficial