Benjamin Peirce
  | |
| Nom original | (en) Benjamin Peirce Jr. |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 4 abril 1809 Salem (Estats Units d'Amèrica) |
| Mort | 6 octubre 1880 (71 anys) Cambridge (Estats Units d'Amèrica) |
| Sepultura | Cementiri de Cambridge (Massachusetts) 42° 22′ 19″ N, 71° 08′ 25″ O / 42.371881°N,71.140201°O / 42.371881; -71.140201 |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Harvard |
| Director de tesi | Nathaniel Bowditch |
| Activitat | |
| Camp de treball | Àlgebra i teoria de nombres |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Universitat Harvard US Coast Survey |
| Membre de | Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (1863–1877) Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (1852–) Associació americana per l'avanç de la ciència Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Societat Filosòfica Americana |
| Alumnes | William Edward Story Mary Watson Whitney |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Joseph Lovering Simon Newcomb |
| Família | |
| Cònjuge | Sarah Hunt Mills |
| Fills | Charles Sanders Peirce |
| Pares | Benjamin Peirce i Lydia Ropes Nichols |
Premis
| |
Signatura  | |
 | |
Benjamin Peirce (1809-1880) fou un matemàtic nord-americà professor a Harvard.
Vida i Obra
Peirce va néixer en una rica família de comerciants de Salem (Massachusetts).[1] Va ingressar a la universitat Harvard el 1829[2] en una promoció que incloïa personatges com Oliver Wendell Holmes, James Freeman Clarke o Benjamin R. Curtis.[3] La universitat estava en aquella època en una important crisi financera, i va ser el seu professor de matemàtiques Nathaniel Bowditch qui va forçar la reorganització, tan acadèmica com financera, de la universitat. Peirce, malgrat la seva joventut, va ser nomenat professor de matemàtiques el 1831.[4] Va mantenir el càrrec fins a la seva mort el 1884.
Després d'haver col·laborat amb el seu professor en la traducció de la Mécanique Céleste de Laplace, Peirce va escriure, en els seus primers anys de professor, diferents llibres de text en els camps de la trigonometria, geometria, àlgebra i mecànica que van tenir una llarga influència en l'ensenyament de les matemàtiques a Nord-amèrica.[5]
El 1846 es va involucrar en una polèmica amb Le Verrier sobre la inexactitud dels seus càlculs de l'òrbita d'un planeta més enllà d'Urà.[6] Amb el seu gran amic Louis Agassiz, va tenir un paper fonamental en la renovació dels currículums acadèmics de Harvard i del conjunt del sistema d'ensenyament americà.[7]
Va ser el pare, i mestre, del conegut filòsof, semiòleg i matemàtic americà Charles Sanders Peirce.
Referències
Bibliografia
- Hogan, Edward R. Of the Human Heart: A Biography of Benjamin Peirce (en (anglès)). Rosemont Publishing & Printing, 2008. ISBN 978-0-934223-93-5.
- Meier, Paul; Zabell, Sandy «Benjamin Peirce and the Howland Will» (en (anglès)). Journal of the American Statistical Association, 75, 371, 1980, pàg. 497-506. DOI: 10.1080/01621459.1980.10477501. ISSN: 0162-1459.
- Peterson, Sven R. «Benjamin Peirce: Mathematician and Philosopher» (en (anglès)). Journal of the History of Ideas, 16, 1, 1955, pàg. 89-112. ISSN: 0022-5037.
- Suzuki, Jeff. «Peirce, Benjamin». A: Thomas Hockey (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en (anglès)). Springer, 2014, p. 883-885. ISBN 978-0-387-31022-0.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Benjamin Peirce» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Eisele, Carolyn. «Peirce, Benjamin». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 5 novembre 2016].
