Benjamin Vulliamy

Benjamin Vulliamy

Biografia
Naixement	1747 Londres
Mort	1811 (63/64 anys) Westminster (Anglaterra)
Activitat
Ocupació	Rellotger
Família
Cònjuge	Mary Gray Vulliamy
Fills	Benjamin Lewis Vulliamy
Pare	Justin Vulliamy

Benjamin Vulliamy (1747-1811) fou un rellotger que fou responsable de la fabricació del «Rellotge de pèndol» que, entre 1780 i 1884, va ser el regulador oficial del temps de Londres.^[1]

Biografia

Benjamin era fill de Justin Vulliamy, rellotger d'origen suís que es va traslladar a Londres al voltant de 1730. Justin va esdevenir un associat de Benjamin Gray, un conegut rellotger establert a Pall Mall, i es va casar amb Mary, filla de Gray, amb qui va tenir un fill, Benjamin.^[1] Justin va succeir el seu sogre en el càrrec del negoci i el 1780 el seu fill Benjamin va entrar a la societat (Vulliamy & Son). Pare i fill van treballar junts fins a la mort de Justin el dia 1 de desembre de 1797.^[2]

Des de ben petit Vulliamy havia mostrat interès a seguir la carrera del seu pare. Ja com adult, va començar a guanyar reputació com a fabricant de rellotges de prestatgeria, peces de decoració que adornaven els vestíbuls de l'aristocràcia (actualment se'n poden trobar alguns d'exposats al Derby Museum and Art Gallery).^[3] El seu talent li va fer guanyar una autorització reial l'any 1773 que li atorgava un finançament de 150 lliures l'any com a Rellotger del Rei Jordi III (hi havia una distinció similar, Rellotger reial, que pertanyia en aquella època a George Lindsay). El rei, un entusiasta dels rellotges i dels artefactes mecànics, era patró de Justin Vulliamy, però només Benjamin va rebre aquest honor tan significant.^[4]

Al voltant de 1780, Vulliamy va ser designat per construir el «Rellotge de pèndol», rellotge principal de l'Observatori Reial Kew, que servia de Meridià Principal i era responsable de portar el temps oficial de Londres fins al 1884, quan l'Observatori de Greenwich va assumir els dos rols.^[1]

El 1780 va néixer Benjamin Lewis Vulliamy: va ser l'últim de la nissaga que es va dedicar al negoci familiar de la rellotgeria. Cap dels seus descendents va continuar amb el treball; el seu fill, Lewis, va ser un arquitecte.

Els «rellotges Vulliamy»

Els rellotges Vulliamy eren d'un valor elevat i representaren el clímax de la tecnologia de l'època: un «Rellotge Vulliamy» fou presentat a l'emperador xinès Qianlong durant la missió diplomàtica de George Macartney a Pequín l'any 1793.^[5] Els rellotges Vulliamy combinaven fines figures de porcellana per crear artefactes que combinaven ciència i art. El disseny general era realitzat per Vulliamy, tot i que aquest tenia contractats escultors de renom per crear figures que eren influenciades per disseny francesos contemporanis. El negoci també subcontractava molts artesans de rellotgeria traçuts, tot i que Vulliamy revisava i feia retocs finals als productes abans de vendre'ls.^[6]

Referències

Vegeu també

• Família Vulliamy

Enllaços externs

• Benjamin Vulliamy's regulator clock, c.1780 (anglès)