Bera

Per a altres significats, vegeu «Bera (desambiguació)».

Bera

Localització
43° 16′ 42″ N, 1° 40′ 57″ O / 43.278333333333°N,1.6825°O / 43.278333333333; -1.6825
Estat	Espanya
Comunitat foral	Navarra
Població humana
Població	3.792 (2023) (106,52 hab./km²)
Zona lingüística	bascòfona
Geografia
Part de	Mancomunitat del Euskara de Bortziriak Udalerri Euskaldunen Mankomunitatea Mancomunitat de Serveis Socials de Bortziriak francès Mancomunitat de Bortziriak-Cinco Villas para la Gestión de los Residuos Sólidos Urbanos zona bascòfona de Navarra
Superfície	35,6 km²
Altitud	56 m
Limita amb	Biriatu Etxalar Sara Lesaka Irun Urruña
Merindad	Merindad de Pamplona
Organització política
• Alcaldessa	Maria Sol Margarita Taberna Irazoqui
Identificador descriptiu
Codi postal	31780
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	31250
Lloc web	bera.eus…

Bera és un municipi de Navarra, a la comarca de Bortziri, dins la merindad de Pamplona. Limita al nord amb Biriatu, Urruña i Azkaine (Lapurdi), al sud amb Etxalar i Lesaka, a l'est amb Sara i a l'oest amb Irun (Guipúscoa).

Barris

• Dornaku.
• Garaitarreta.
• Kaule.
• Suspela.
• Suspelttiki.
• Xantelerreka/Elzaurdia (Ibardin).
• Zalain.
• Zia.
• Altzate.
• Illekueta.

Demografia

Història

• 1402: el rei de Navarra Carles el Noble va concedir als habitants de Bera i Lesaka una sèrie de privilegis en compensació per la defensa de la seva terra davant guipuscoans i labortans.
• 1606: Lorenzo de Hualde va ser nomenat rector de la parròquia de Bera en 1606 pel senyor d'Alzate i Uturbie. Aquest personatge es va destacar per col·laborar estretament amb l'inquisidor Valle Alvarado i perseguir a molts veïns de Bera amb acusacions de bruixeria, tal com es recull en el procés inquisitorial de Logroño (1610).
• 1610: introducció del blat de moro des de Baiona, cultiu bàsic en el sistema agrari de tipus atlàntic.
• 1638: incendi de Bera provocat per les tropes del duc de Saint-Simon i dirigides pel senyor d'Uturbie i d'Alzate.
• 1693-1795: guerra de la convenció. En una primera fase, fins a juliol de 1794, Vera va ser ocupada per les tropes espanyoles. En la segona, a partir de finals de juliol de 1794, van ser els francesos els qui van ocupar el poble, romanent en ell fins que va acabar la guerra al juny de 1795.
• 1813-1814: al començament d'agost de 1813 les tropes aliades al comandament del duc de Wellington es van instal·lar a Bortziriak, Urdazubi i Doneztebe seguint a les del mariscal francès Soult i van romandre fins a novembre de 1813 provocant una important crisi de mortalitat.
• 1830: el 20 d'octubre el general Francisco Espoz y Mina va travessar la frontera per Bera amb la intenció de proclamar la constitució liberal enfront de l'absolutisme.
• 1838: en el marc de la Primera Guerra Carlina el 4 d'abril els liberals en la seva retirada van incendiar l'església de Bera, que va sofrir importants danys.
• 1872: Carles de Borbó va entrar per Bera per a proclamar la guerra contra Amadeu I d'Espanya. Al llarg de la Tercera Guerra Carlina el Cura Santa Cruz protagonitzarà algunes escaramusses en Bera.
• 1872: Durant la dictadura de Primo de Rivera, un nombrós grup d'anarquistas espanyols exiliats a França va entrar per Bera esperant que amb aquesta acció s'aixecaria el poble espanyol per a enderrocar la dictadura. La intentona fracassà amb escreix doncs les policies espanyola y francesa estavan informades dels plans dels revolucionaris.

Administració

Personatges cèlebres

• Jon Bru (1977): ciclista professional.
• Patxi Vila (1975): ciclista professional.
• Juan Luis Pérez Mitxelena Petti: músic de rock-folk.
• Genaro Celayeta (1954): ex-futbolista internacional.
• Juan Larramendi (1917-2005): pintor.
• Isidoro de Fagoaga (1893-1976): tenor especialitzat en òpera wagneriana.
• Ignacio Errandonea (1886-1970): sacerdot. Fundador de l'EST a Sant Sebastià, actual campus de Sant Sebastià de la Universitat de Deusto.
• Juan Errandonea (1917-1966): catedràtic i eminència de llengua sumèria.
• Ignacio Larramendi (1874-1960): escriptor en basc.
• Joaquín Aldave (1893-1959): escriptor en basc.
• Román Dornacu (1878-1959): escriptor i lexicòleg euskèric.

Esment a part mereix tot el clan dels Baroja: Pío Baroja, Ricardo Baroja, Carmen Baroja, Julio Caro Baroja, Pío Caro Baroja…; que si bé no eren naturals d'aquesta localitat, n'estaven íntimament lligats, ja que l'escriptor Pío Baroja va adquirir a Bera el caseriu Itzea que va transformar en la casa familiar. Tots ells van passar importants períodes de la seva vida a Bera i de fet diversos dels Baroja estan enterrats en aquesta localitat.

Referències

Enllaços externs

• Ajuntament de Bera
• Mancomunitat de Residus Sòlids Urbans de Bortziriak Arxivat 2007-09-05 a Wayback Machine.
• Mancomunitat d'Euskera de Bortziriak Arxivat 2008-08-28 a Wayback Machine.
• Associació de Consumidors Irache
• "Ttipi-ttapa" Mitjà de comunicació de la zona Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine.