Bereznyak-Isayev BI-1

Infotaula d'aeronauBereznyak-Isayev BI-1
Tipusland-based interceptor (en) Tradueix, land-based fighter monoplane (en) Tradueix i prototype aircraft (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FabricantLàvotxkin Modifica el valor a Wikidata
Dissenyat perAlexander Bereznyak (en) Tradueix i Alekséi Isáyev Modifica el valor a Wikidata
Primer vol15 maig 1942 Modifica el valor a Wikidata
En servei? – 9 març 1945 Modifica el valor a Wikidata
Construïts9 Modifica el valor a Wikidata

El Bereznyak-Isayev BI-1 va ser un revolucionari avió coet rus, dissenyat per A. I. Bereznyak i A. M. Isayev i desenvolupat uns quants anys abans del més conegut Messerschmitt Me 163. Estava armat amb dos canons de 20 mm i alguns avenços considerables, però aquest model mai va passar per la prova del túnel de vent. A diferència del reactor alemany, el BI-1 no tenia pèrdua de combustible. El problema era que l'aparell començava a vibrar i queia en picat en assolir velocitats properes a la del so, a causa de l'aparició dels efectes de la capa límit. Això li va passar al pilot de proves Grigori Bajchivandzhi, que va perdre el control de l'aparell i va morir. El desenvolupament es va aturar després que entrés en les forces aèries, on va ser usat com planador d'entrenament.

Història

Dels tres avions coets que les autoritats soviètiques tenien previst estudiar l'any 1939 amb el nom en clau d'Ognevich ("El foc"): l'I-302, el Maliutka i el BI-1, només els dos últims van tenir èxit en l'etapa de proves intensives. Es tractava de desenvolupar un avió interceptor. El projecte va néixer després d'una entrevista del constructor Victor Bolshovitinov i el comissari del poble (ministre) de la indústria aeronàutica Alexei Chachourin amb Ióssif Stalin l'agost de 1941.[1] L'estudi va ser confiat a l'oficina de disseny (OKB) Bolkhovitnov, que s'havia distingit des de la dècada de 1930 amb els seus audaços dissenys d'avions, i liderat pels enginyers Alexander Bereznyak i Alexeï Issaïev, d'aquí l'acrònim BI-1 (Bereznyak-Issaïev)[2] o indiferentment Blichni Istrebitel (caçador de persecució); però amb l'esclat de la invasió de la Unió Soviètica, els dissenyadors només tenien 35 dies per treballar, en comptes dels 3 mesos prevists inicialment. Viktor Bolkhovitnov, que ja estava al capdavant del llançador de coets RP-318-I, es va fer càrrec de la gestió del projecte BI-1.

El motor de coet d'una sola turbina D-1A-1100, dissenyat per Leonid Duchkine i Vladimir Shtokolov, cremava querosè, amb àcid nítric com a oxidant. Les primeres proves de llançament van tenir lloc el 10 de setembre de 1941: el BI-1 va ser llançat des d'altitud per un bombarder Petliakov Pe-2. Aleshores, l'avanç dels exèrcits alemanys i l'evacuació, a partir del 16 d'octubre de 1941, de les fàbriques i tallers més enllà dels Urals, van fer que les proves s'ajornassin uns quants mesos.[1] Finalment, el 27 d'abril de 1942 es va poder dur a terme el primer vol des de terra, i el 15 de maig, el pilot de proves Grigori Bakhtchivandji va realitzar el primer vol autònom, amb el motor complet, en tres minuts i nou segons. El seu vol va acabar en un desastre, ja que una pala de la turbina es va trencar en la fase de descens i la cabina es va omplir de fums tòxics: Bakhtchivandji d'alguna manera va aconseguir aterrar el BI-1 cec i pràcticament fent snorkel. Malgrat el xassís trencat, havia guardat el prototip, que es podria reparar per a més proves.[3]

Operadors

URSS

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 D'après Militärverlag der DDR. Flügel des Sieges (en alemany), 1989. ISBN 3-327-00822-1. .
  2. ↑ D'après Die internationale Enzyklopädie Flugzeuge, 2006. .
  3. ↑ Cf. Militärverlag der DDR. Sowjetische Raketen im Dienst von Wissenschaft und Verteidigung, 1987, p. 286. ISBN 3-327-00302-5. 

Bibliografia

  • Gordon, Yefim. Soviet Rocket Fighters (Red Star Volume 30) . Earl Shilton, Leicester, UK: Midland Publishing Ltd, 2006. ISBN 978-1-85780-245-0.
  • Gordon, Yefim and Khazanov, Dmitri. Soviet Combat Aircraft of the Second World War, Volume One: Single-Engined Fighters . Earl Shilton, Leicester, UK: Midland Publishing Ltd, 1998. ISBN 1-85780-083-4.
  • Green, William. Rocket Fighter - Ballantine s Illustrated History of World War II, Weapons Book No 20 . New York: Ballantine Books, Inc, 1971. ISBN 0-345-02163-0.
  • Green, William. War Plans of the Second World War, Volume Three: Fighters . London: Macdonald & Co (Publishers) Ltd, 1961. ISBN 0-356-01447-9.
  • Green, William and Swanborough, Gordon. WW2 Aircraft Fact Files: Soviet Air Force Fighters, Part 1 . London: Macdonald and Jane's Publishers Ltd., 1977. ISBN 0-354-01026-3.
  • Evtifev, MD, Ognennye Krylya (Fire Wings: The History of Jet Aviation in the USSR 1930-1946) , Moscow 2005. ISBN 5-9533-0288-6.

Enllaços externs

  • «Enciclopèdia astronàutica» (en anglès). [Consulta: 14 setembre 2013].
  • «Strange vehicles: Bereznyak-Isayev BI» (en anglès). [Consulta: 14 setembre 2013].