Bernard Palissy

Infotaula de personaBernard Palissy

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1510 Modifica el valor a Wikidata
La Capèla Biron Modifica el valor a Wikidata
Mort1589 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
La Bastilla Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de presó i abús Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióProtestantisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióquímic, geòleg, escriptor, geògraf, ceramista, físic, escultor Modifica el valor a Wikidata
Altres
Condemnat perheretgia Modifica el valor a Wikidata
Bernard Palissy

Bernard Palissy (Sant Avit, prop de La Capèla Biron (Òlt i Garona), cap a 1510 - París, 1589 o 1590) va ser un ceramista i científic francès, famós per haver maldat durant 16 anys per imitar la ceràmica xinesa.

Plat rústic amb rèptils i crustacis, Bernard Palissy, 1550

Biografia

Fill d'una família pobra, va adquirir els seus coneixements de manera autodidacta. Cap a 1539 va fer recerques sobre l'esmalt blanc. El 1546 es va fer hugonot[1] i per aquesta causa el 1559 va ser empresonat.

El 1572, protegit per Caterina de Medicis, sobreviu a la matança de protestants de la nit de Sant Bartomeu i es refugia a Sedan.

El 1574 torna a París, on imparteix classes científiques.[2] Diserta sobre l'aigua de les fonts, els metalls contra l'alquímia, sobre l'arc de Sant Martí, etc. Se'l considera un precursor de l'edafologia.

El desembre de 1586, tornà a ser detingut per ser hugonot i és condemnat a l'exili, però restà a París i el 1588 és condemnat a mort, pena commutada per cadena perpètua. Morí a la Bastilla de París.

Com artista

  • A partir de 1530, estudia la tècnica de cocció dels glacejats. De 1536 a 1556 es dedica a estudiar el secret de l'esmalt.


Safata rústica, al museu del Louvre

Com a científic

Treballà com a geòmetra.

  • El 1562: dissenya la gruta rústica del duc de Montmorency.
  • El 1580, publica a París Discours admirable de la nature des eaux et fontaines tant naturelles qu'artificielles.
  • En L'Art de terre, reflecteix la seva lluita per aconseguir un esmalt francès.
  • Treballarà en el camp de la mineralogia, la vida vegetal i els fòssils.
Estàtua de Pallissy per Louis-Ernest Barrias, davant el Museu Nacional de Ceràmica de Sèvres

Inspirà Honoré de Balzac la figura de Balthazar Claës en la novel·la La Recherche de l'absolu.

Notes

  1. Louis AudiatBernard Palissy
  2. Bernard Palissy: étude sur sa vie et ses travaux page 350

Bibliografia

  • Agrippa d'Aubigné, «Histoire universelle». 1616.
  • Smiles (Samuel), «Self-Help», London, 1859.
  • Fillon (B.), «L'art de terre chez les Poitevins». Niort, 1864.
  • Palissy (B.), «Discours admirables». rééd. 1961.
  • Louis Audia Bernard Palissy 1868.
  • Amico (L.), «A la recherche du paradis terrestre - Bernard Palissy et ses continuateurs.» Paris, 1996.
  • Ballot (M-J.), «La céramique française au musée du Louvre : Bernard Palissy et les fabriques du Plantilla:S-». Paris, 1924.
  • Gibbon (A.), «Céramiques de Bernard Palissy». 1986.
  • Latier (M.), «Faïences et faïenciers d'Angoulême de 1748 à 1914», Bordeaux, 1971.
  • Lecoq (M.), «Le Jardin de la Sagesse de Bernard Palissy», in : Histoire des jardins, de la Renaissance à nos jours, Paris (Milan), Flammarion (Electra), 2002 (1990), pages 65–73
  • Thauré (M.) (1995). Bernard Palissy. Le savant derrière le mythe. in Aventures scientifiques. Savants en Poitou-Charentes du XVIe au Plantilla:S- (DHOMBRES J., dir.), Les éditions de l'Actualité Poitou-Charentes (Poitiers) : 160-171. ISBN 2-911320-00-X

Enllaços externs

  • (anglès) Bernard Palissy a Artcyclopedia.
  • Biografia de Bernard Palissy Arxivat 2009-08-27 a Wayback Machine..
  • Château de Troissereux: parc dissenyat per Bernard Palissy.
Registres d'autoritat
Bases d'informació