Bisbat de Toul

Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Toul
Dioecesis Tullensis
Imatge
La catedral de Toul
Localització
Map
 48° 40′ 32″ N, 5° 53′ 39″ E / 48.675483°N,5.894172°E / 48.675483; 5.894172
França França
Parròquies761 (a finals del segle xviii)
Població humana
Religióromà
Geografia
Part de
Dades històriques
Anterior
ducat de Lorena Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle iv
Dissolució29 de novembre de 1801
SegüentTres Bisbats i bisbat de Nancy Modifica el valor a Wikidata
CatedralSant Esteve


L'antic palau episcopal, construït a partir del 1739 durant l'episcopat d'Escipió-Jérôme Bégon, i avui Hôtel de Ville.
La basílica de Sant Nicolau a Saint-Nicolas-de-Port, construïda en formes gòtiques el segle xv, on es conserven les relíquies de sant Nicolau de Mira.
La col·legiata Saint-Gengoult de Toul, edificada en gòtic a partir del segle xiii.

El bisbat de Toul (francès: diocèse de Toul, llatí: Dioecesis Tullensis) fou una jurisdicció eclesiàstica amb centre a la ciutat de Toul. Des de 1261 el bisbe fou comte bisbe de Toul i príncep del Sacre Imperi Romanogermànic. Toul va esdevenir ciutat imperial rodejada per territori del bisbat.

Territori

La diòcesi comprenia part de Lorena.

La seu episcopal era la ciutat de Toul, a l'actual departament de Meurthe i Mosel·la, on es trobava la catedral de Sant Esteve (avui església).

En acabar el segle xviii, la diòcesi comprenia 761 parròquies, agrupades en 20 arxidiaconats, subdividits en 25 decanats. Els arxidiaconats tenien la seu a les ciutats de Toul, Port, Vôge, Vittel, Reynel i Ligny.

Història

Segons la tradició, la diòcesi de Toul va ser erigira al segle iv] i el protobisbe reconegut per les fonts antigues és Sant Mansuet de Toul; sant Martí de Tours parla d'ell, que hauria visitat la seva tomba durant el seu viatge a Trèveris al voltant del 384. El primer bisbe documentat per fonts històriques és Auspici, esmentat aproximadament el 472 en una carta de Sidonio Apollinare.

Tullum era la capital i centre administratiu dels pobles celtes de Leuci a la província romana de la Gàl·lia Bèlgica, com ho demostra la Notitia Galliarum de principis del segle v.[1] Des del punt de vista religiós, com a civil, Toul depenia de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Trèveris, la seu provincial metropolitana.

El bisbe de Toul era el degà de la província eclesiàstica de Trèveris. Un signe d'aquesta dignitat era el superhumeralis o superhumeral, que consistia en un ornament de tela, cobert de pedres precioses, que els bisbes feien servir a les principals cerimònies litúrgiques. Aquest costum es va introduir l'any 1165.

Entre els bisbes de Toul es recorda en particular a Bruno Eguisheim-Dagsbourg, elegit en 1026, que el 12 de febrer de 1049 va ascendir al tron papal amb el nom de Lleó IX i va ser un dels papes de l'anomenada reforma gregoriana.

Durant l'edat mitjana i fins a la conquesta francesa de 1552, Toul va ser un comtat eclesiàstic independent, els bisbes de la qual a partir de Conrad Probus el 1279 van ser elegits per la Santa Seu.

Al final del segle xv, la diòcesi va viure una escissió per l'elecció pel capítol catedralici de Olry de Blâmont, recolzat per l'emperador, i per part del Papa Alexandre VI de Joan Marades, no va poder prendre possessió de la diòcesi. Els dos bisbes que competien van trobar un acord únic del seu tipus aprovat pel mateix Papa: tots dos van ser reconeguts co-bisbes i d'acord amb l'acord de la titularitat de la seu romandria en el què sobrevisqués.[2]

El 21 de juliol i 19 de novembre de 1777 el vast territori de la diòcesi de Toul, que romamia essencialment sense canvis des de principis de l'edat mitjana, va ser desmembrat amb la creació de les noves diòcesis de Sant-Die i Nancy.

La diòcesi de Toul va ser suprimida d'acord amb el concordat amb la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII del 29 de novembre de 1801 i el seu territori va ser incorporat al de la diòcesi de Nancy. L'últim bisbe, Etienne de Champorcin, es va retirar amb la seva família, on va morir al juliol de 1809.

El 20 de febrer de 1824, els bisbes de Nancy van poder afegir "Toul" al seu títol. I amb un breu del 16 de març de 1865, el Papa Pius IX va concedir als bisbes de Nancy el privilegi perquè poguessin continuar utilitzant el superhumeral.

Llista de bisbes

  • sant Mansuy †338-375 :
  • sant Amon † vers 400 ? :
  • dant Alcas † vers 423 ? :
  • sant Gelsimus † vers 455 [3]
  • sant Auspici † vers 478 ?
  • sant Ursus † vers 490
  • sant Aper †500-507[4]
  • Aladius †(citat el 549)[5]
  • Trifsoric † 525-532
  • Dulcitius † 532 ?-549
  • Alodius † vers 549
  • Premon
  • Antimund
  • Eudolius (o Endulus) † (mencionat el 614)
  • Teofred † 640-653
  • San Leudino o Bodó [6] †[7]
  • Eborinus † vers 664
  • Leudinus † 667 ?-669[7]
  • Adeotat † (abans del 679 - després del 680)[8]
  • Ermentheus † vers 690 ?
  • Magnald † vers 695 ?
  • Dodó † vers 705
  • Griboald † (abans del 706 - després il 709)[9]
  • Godó† (meitat del segle viii)
  • Bodó †[10]
  • Jaume † (abans de maig de 757 - després d'agost de 762 o 765[11])
  • Bornó† (finals del segle viii)[12]
  • Wannich † (citat el 813)[13]
  • Frotar † (abans dell'814[14] - finals de 840[15])
  • Arnulf† (abans dell'859 - 17 de novembre de 871 mort)[16]
  • Arnald† (871 - 4 o 5 de desembre de 893 mort)
  • Ludelm, O.S.B. † (895[17] - 11 de setembre de 906 mort)
  • Drogó† (906 - 28 de gener de 922 mort)
  • sant Gosselí de Toul (o Gausselí) † (17 de març de 922 - 7 de setembre de 962 mort)
  • sant Gerard † (29 de març de 963 - 23 d'abril de 994 mort)
  • Esteve de Lunéville, abans comte de Lunéville † (24 de juny de 994 - 12 de març de 996 mort
  • Robert † (996 - 996 mort)
  • Bertold† (24 de setembre de[18] 996 - 25 d'agost de 1019 mort)
  • Hermann† (20 de desembre de 1019 - 1 d'abril de 1026 mort)
  • Brunó d'Eguisheim 1026–1051, elegit papa com a Lleó IX † (magi de 1026[19] - 12 de febrer de 1049; elegit papa amb el nom de Lleó IX)[20]
  • Odó† (10-25 de gener de 1052 - 14 de juliol de 1069 mort)
  • Pibó† (abans del 7 d'octubre de 1069 - 24 de novembre de 1107 mort)
  • Richuí de Commercy † (1108 - 13 de febrer de 1126 mort)
    • Conrad I de Schwarzburg, antibisbe (1118-1124)
  • Enric I de Lorena † (30 de març de 1126 - 6 de juny de 1165 mort)
  • Pere de Brixey † (1165[21] - 26 de març de 1192[22] mort)
  • Eudes I de Lorena-Vaudémont † (abans dell'8 de maig de 1192 - 26 de novembre de 1197 mort)
  • Mateu de Lorena († 1217), fill de Ferry I de Bitche, duc de Lorena † (1198 - gener de 1210 deposat)
  • Reinald de Chantilly † (1210 - 10 d'abril de 1217 mort)
    • Gerard II de Lorena-Vaudémont, nebot d'Eudes I † (abans del 13 de novembre de 1217 - 1219 mort) (bisbe electe)
  • Eudes II de Sorcy † (abans de maig de 1219 - de novembre de 1228 mort)
  • Garí † (abans del 17 d'abril de 1229 - 11 de maig de 1230 mort)
  • Roger de Mercy † (abans del 16 de juliol de 1230 - 1 de gener de 1253 mort)
  • Gil de Sorcy † (20 de març de 1255 - 24 d'abril de 1269[23] mort)
    • Sede vacante (1269-1279)
  • Conrad Probus, O.F.M. † (4 d'octubre de 1279 - 1295 renuncià)
  • Joan de Sierck † (3 de febrer de 1296 – final del 1305 mort)[24]
  • Vito Venosa (1305-1306)
  • Eudes III de Grandson† (23 de febrer de 1306 - 3 de novembre de 1306 nomenat bisbe de Basilea)
  • Guy de Pernes, O.Clun. † (13 de novembre de 1306 – després del 12 d'agost de 1307 mort)
  • Giacomo Ottone Colonna † (abans de desembre de 1307 - 1309 renuncià) (bisbe electe)
  • Joan d'Arzillières † (31 de maig de 1310 - 1320 mort)
  • Amadeu de Ginebra † (18 de juliol de 1321 - d'abril de 1330 mort)
  • Tomàs de Bourlémont † (18 de juny de 1330 - d'abril de 1353 mort)
  • Bertran de la Tour d'Auvergne† (14 d'agost de 1353 - 5 de novembre de 1361 nomenat bisbe de Le Puy)
  • Pere de La Barrière, C.R.S.A. † (19 de novembre de 1361 - 5 de juliol de 1563 nomenat bisbe de Mirepoix)
  • Joan de Heu† (21 de juliol de 1363 - 18 d'agost de 1372 mort)
  • Joan de Neuchâtel († 1398) † (27 d'agost de 1372 - 23 de desembre de 1383 creat pseudocardenal)
  • Saví de Florència † (19 de gener de 1384 - 18 de maig de 1385 nomenat bisbe de Saint-Jean de Maurienne)
    • Jean de Neufchâtel † (18 de maig de 1385 - 4 d'octubre de 1398 mort) (administrador apostòlic)
    • Frédéric de Mulhouse, O.E.S.A. † (31 de gener de 1391 - 3 de març de 1399 nomenat bisbe titular de Sant Joan d'Acre) (obediència romana)
  • Felip de Ville-sur-Illon † (26 d'agost de 1401[25] - 1408 mort)
  • Enric de Ville-sur-Illon † (10 de desembre de 1408 - 12 de març de 1436 mort)
  • Lluís d'Haraucourt † (17 de maig de 1437 - 28 de gener de 1449 nomenat bisbe de Verdun)
  • Guillem Fillâtre† (28 de gener de 1449 - 4 de setembre de 1460 nomenat bisbe de Tournai)
  • Joan Chevrot † (5 de setembre de 1460 - 22 de setembre de 1460 mort)
  • Antoni I de Neuchâtel (al Franc Comtat) † (17 d'octubre de 1460 - 28 de febrer de 1495 mort)
  • Juan Maradès † (23 de març de 1495 - 21 d'octubre de 1499 nomenat bisbe de Sogorb)[26]
  • Olrí de Blâmont † (març de 1495 - 4 o 6 de maig de 1506 mort)[27]
  • Hug des Hazards † (11 de maig de 1506 - 14 d'octubre de 1517 mort)
    • Joan VI de Lorena † (19 d'octubre de 1517[28] - 1524 renuncià) (administrador apostòlic)
  • Hèctor d'Ailly-Rochefort † (12 de febrer de 1524 - 1 de març de 1532 mort)
    • Joan VI de Lorena († 1550), segona vegada
  • Antoni II Pellagrin† (15 de gener de 1537 - agost de 1542 mort)
    • Joan VI de Lorena († 1550), tercera vegada
  • Toussaint de Hossey † (16 de febrer de 1543 - 30 de juliol de 1565 mort)
  • Pere III de Châtelet† (30 de juliol de 1565 - 25 de gener de 1580 mort)
  • Carles de Lorena † (9 de març de 1580 - 28 d'octubre de 1587 mort)
  • Cristòfol de la Vallée † (22 d'agost de 1588 - 28 d'abril de 1607 mort)
  • Joan des Porcelets de Maillane † (26 de novembre de 1607 - 14 de setembre de 1624 mort)
  • Nicolau Francesc de Lorena (cardenal) † (14 de setembre de 1624 - 8 de març de 1634 deposat)
  • Carles Cristià de Gournay † (22 de setembre de 1636 - 14 de setembre de 1637 mort)
  • Pau Fieschi † (25 de febrer de 1641 - 1645 mort)
  • Jaume Lebret o le Bret † (24 d'abril de 1645 - 15 de juny de 1645 mort)
  • Andreu du Saussay † (11 d'octubre de 1655 - 9 de setembre de 1675 mort)
  • Jaume de Fieux † (2 de desembre de 1676 - 15 de març de 1687 mort)
  • Enric Pons de Thiard de Bissy † (10 de març de 1692 - 9 de febrer de 1705 nomenat bisbe de Meaux)
  • Francesc Blouet de Camilly † (7 de setembre de 1705 - 20 de gener de 1723 nomenat arquebisbe de Tours)
  • Escipió Jerònim Bégon † (15 de març de 1723 - 28 de desembre de 1753 mort)
  • Claudi Drouas de Boussey † (22 d'abril de 1754 - 21 d'octubre de 1773 mort)
  • Esteve Francesc Xavier des Michels de Champorcin, darrer bisbe i comte. † (18 d'abril de 1774 - 19 de juliol de 1807 mort)[29]
  • Seu suprimida. El bisbat fou traslladat a Nancy.

Heràldica

L'escut és en gules, amb tres còdols d'argent
Els tres còdols són una referència al martiri de sant Esteve màrtir, patró de la catedral.

Referències

  1. ↑ Monumenta Germaniae Historica, Chronica minora Arxivat 2013-10-16 a Wayback Machine., I, p. 556.
  2. ↑ Martin, vol. I, pp. 543-546.
  3. ↑ Dels quatre primers bisbes de Toul, no se'n sap gairebé res. La primera vida de Manuert només arriba fins al segle x
  4. ↑ La vita di sant'Apro, molto tardiva, attribuisce a questo vescovo 7 anni di episcopato.
  5. ↑ Il vescovo Alodius è menzionato al concilio di Orleans del 549. Secondo Duchesne, questo vescovo sarebbe lo stesso che le Gesta e i cataloghi episcopali pongono després Apro e chiamano Albinus, e che le tradizioni locali chiamano invece Albaudus. Su questa ipotesi non tutti gli storici concordano, per problemi legati alla cronologia; vengono perciò mantenuti i due personaggi (mentre i cataloghi antichi ne ammettono solo uno): Albaudo després Apro, e Alodio després Dolcizio (così per esempio Gallia christiana). Su tutta la questione e le due differenti ipotesi, cfr. E. Martin, op. cit., vol. I, p. 65, nota 1.
  6. ↑ Sul doppio nome di questo vescovo, cfr. E. Martin, op. cit., vol. I, p. 81, nota 3.
  7. ↑ 7,0 7,1 Sulla cronologia e l'ordine relativo ai vescovi Leudino e Eborino non c'è unanimità tra gli storici. Le Gesta e gli antichi cataloghi episcopali pongo Eborino després Leudino, mentre Gallia christiana e Martin invertono l'ordine; Gams invece pone Eborino tra Bodone e Leudino, per lo sdoppiamento dello stesso personaggio; Duchesne preferisce l'ordine dato dalle Gesta. Sulla cronologia, non essendoci dati certi e sicuri, si procede per ipotesi: Martin (vol. I, pp. 81-82, nota) pone l'episcopato di Leudino tra il 660 ed il 678; secondo Duchesne invece Eborino è menzionato nella carta di fondazione di un monastero sotto il regno di Childerico II (663-675), date incompatibili con quelle proposte da Martin.
  8. ↑ Questo vescovo è assente nelle Gesta e nei cataloghi episcopali antichi, ma ammesso dalla tradizione, in quanto un Adeodatus humilis episcopus sanctae ecclesiae Leucorum presenziò ai concili tenuti a Roma sotto papa Agatone, nel 679 e nel 680; sulla questione cfr. Duchesne, op. cit., pp. 59-61; e Martin, vol. I, pp. 87-88.
  9. ↑ Le Gesta gli attribuiscono 25 anni di episcopato.
  10. ↑ Le Gesta e gli antichi cataloghi inseriscono questo vescovo després Godone; Gallia christiana e Martin lo escludono, in quanto identificato con san Leudino. Duchesne, pur ammettendo questa identificazione, ritiene che alcuni atti che le Gesta gli attribuiscono, non possono essere cronologicamente assegnati a Leudino (VII secolo), ma necessariamente ad un vescovo dell'VIII secolo.
  11. ↑ La abans questa date è ammessa da Duchesne, la seconda da Martin; il documento cui fanno riferimento è tuttavia il medesimo.
  12. ↑ Circa questo vescovo, è difficile stabilire delle date certe. Secondo Duchesne, unico suo atto databile lo menziona non abans del 781; secondo Martin (op. cit., vol. I, p. 94, nota 3), le date estreme documentate sono il 765 e l'808; Gams invece include il suo episcopato tra il 775 e il 794.
  13. ↑ Duchesne non cita di lui alcun documento, mentre per Martin il vescovo Wannico avrebbe assistito alla consacrazione del vescovo di Verdun Anstranno nell'813.
  14. ↑ Segons la Gesta episcoporum Tullensium, Frotari esdevingué bisbe a finals del regnat de Carlemany. La mateixa dona el 22 de març com a data de consagració; però Duchesne fa notar que el 22 de març era diumenge, únic dia admès per a la consagració episcopal, només el 806 (data inadmissible), però no el 813 ni el 814.
  15. ↑ La Gesta li atribueix 35 anys d'episcopato: Gams posa la seva mort el 846, Martin el 849; Duchesne es limita a reportar el darer document on és citat, el 840.
  16. ↑ Sulla data di morte di Arnolfo, cfr. il calcolo cronologico fatto da Martin, op. cit., vol. I, p. 122, nota 5.
  17. ↑ La seu era certament vacant el juny del '894.
  18. ↑ Data d'elecció donada per Martin, op. cit., vol. I, p. 182, note.
  19. ↑ Prengué possessió de la seu el 19 de maig i fou consagrat bisbe el 9 de setembre
  20. ↑ El Papa Lleó IX mantingué el càrrec de bisbe de Toul fins al gener de 1052; renuncià a la seu entre el 10 i l 25 de gener de.
  21. ↑ El primer document en el que és mencionat és del 24 d'abril de 1166, on encara se l'anomena "bisbe electe".
  22. ↑ Così Gams; secondo Martin (vol. I, p. 265), morì invece il 27 d'agost de 1191.
  23. ↑ Aquesta és la data de decès documentada a Martin (vol. I, p. 320), segons ell qual la data de novembre de 1271 (cfr. Gams e Gallia christiana) és errònia.
  24. ↑ Segons Vito di Venosa, presumpte bisbe de Toul, omès per Gams, cfr. Martin, op. cit., vol. I, p. 340.
  25. ↑ Fu eletto dal capitolo il 26 de març de 1399.
  26. ↑ Bisbe d'origen espanyol, nomenat pel Papa Alexandre VI, en competència amb el següent Olrí de Blâmont.
  27. ↑ Bisbe electe pel capítol i sostingut per l'emperador Maximilià.
  28. ↑ Data de l'elecció feta pel capítol.
  29. ↑ Contravenint les disposicions del Papa Pius VII contingudes a Qui Christi Domini, no presentà la dimissió.

Fonts

  • Annuaire historique pour l'année 1851, p.110-114, es pot consultar a Gallica, Biblioteca Nacional de França
  • Trésor de Chronologie, p.1497-1498.
  • Armorial des évêques de Toul, per Jeunes Amis du Musée d'Art et d'Histoire de Toul.
  • Dades publicades a www.catholic-hierarchy.org, a la pàgina Diocese of Toul (anglès)
  • La diòcesi a Gcatholic (anglès)
  • Denis de Sainte-Marthe, Gallia christiana, vol. XIII, París 1785, coll. 956-1161 (llatí)
  • Louis Duchesne, Fastes épiscopaux de l'ancienne Gaule, vol. III, París 1915, pp. 58–66 (francès)
  • Eugène Martin, Histoire des diocèses de Toul, de Nancy et de Saint-Dié, Nancy 1900-1903:
    • vol. I: Des origines à la réunion de Toul à la France (francès)
    • vol. II: De la réunion de Toul à la France au démembrement du diocèse (francès)
    • vol. III: Du démembrement en trois diocèses à la modification des circonscriptions diocésaines après la guerre franco-allemande (francès)
  • Gesta episcoporum Tullensium Arxivat 2018-04-12 a Wayback Machine., in Monumenta Germaniae Historica, Scriptores VIII, pp. 631–648 (llatí)
  • Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, pp. 635–636 (llatí)
  • Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 1 Arxivat 2019-07-09 a Wayback Machine., pp. 502–503; vol. 2 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 258; vol. 3 Arxivat 2019-03-21 a Wayback Machine., p. 321; vol. 4 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., pp. 349–350; vol. 5, pp. 394–395; vol. 6, p. 422 (llatí)
  • Butlla Qui Christi Domini, a Bullarii romani continuatio, Tomo XI, Romae 1845, pp. 245–249 (llatí)


Registres d'autoritat